Claus d'un acord fet a Brussel·les però de difícil digestió a Westminster

Londres / Brussel·lesDowning Street i Brussel·les han donat llum verda al pacte promogut per Boris Johnson i entomat per la Unió Europea (UE) sobre el Brexit, que s'ha anunciat aquest dijous al matí. De les quasi sis-centes pàgines del que Theresa May, la seva predecessora, havia pactat el novembre de 2018, només se n'han retocat unes seixanta, les que afecten al protocol sobre la frontera irlandesa, que s'havia convertit en el principal escull per arribar a un acord pel paper clau que juguen els unionistes nord-irlandesos en l'aritmètica parlamentària britànica. Per tal que entre Irlanda del Nord i Irlanda no s'aixequi una frontera física que posi en risc la pau i també el mercat interior europeu, Irlanda del Nord hauria de quedar sota règim aranzelari i duaner europeu, cosa que els unionistes irlandesos rebutgen de ple. Per això s'han buscat diverses alternatives legals amb importants cessions des de totes dues bandes.

També ha estat modificada la declaració política annexa, que fixa les bases sobre les quals s'hauran d'entendre el Regne Unit i la Unió Europea després del Brexit si volen, per exemple, establir un tractat de lliure comerç. Aquest és un text no legalment vinculant, a diferència de l'Acord Internacional de retirada de la UE. Uns i altres canvis poden fer que, com ja ha passat abans en tres ocasions, entre gener i març d'aquest any, el parlament de Westminster refusi l'acord de divorci pactat per Johnson. A continuació exposem els punts més conflictius del text.

Prevalença de la llei europea per tarifes aranzelàries i duaneres

Per desbloquejar la situació amb l'objectiu d'aconseguir el Brexit el 31 d'octubre, Johnson ha fet moltes concessions a la UE en els darrers dies. Per exemple: a Irlanda del Nord es continuaran aplicant les mateixes regulacions sobre tarifes duaneres i aranzelàries que a la UE. Això implica que aquestes regulacions seran monitoritzades, en cas de conflicte, pel Tribunal Europeu de Justícia.

Establiment d'una frontera duanera 'de facto' al mar d'Irlanda.

Amb tot, el text legal indica que, al final del període de transició (desembre del 2020), tot el Regne Unit abandonarà la unió duanera comunitària. Per evitar l'establiment d'una frontera dura a l'interior de l'illa, amb l'establiment de controls entre el nord i el sud que prohibeix l'Acord de Pau de Divendres Sant, els negociadors s'han tret de la màniga una astúcia legal. Irlanda del Nord, legalment, serà fora de l'esmentada unió duanera de la UE. Però, a la pràctica, com s'ha apuntat abans, les taxes duaneres i aranzelàries que s'establiran a Irlanda del Nord seran les mateixes que les de la Unió. Per tant, aquells bens que viatgin de Gran Bretanya a la província s'hauran de declarar. Si romanen a la província, i les taxes són diferents que les de la UE, més altes o més baixes, l'importador haurà de reclamar diners o pagar-ne més. Així s'evita el control entre l'Ulster i la república d'Irlanda.

Els unionistes nord-irlandesos del DUP ja han dit que hi estan en contra.

Consentiment democràtic per mantenir l'estatus especial d'Irlanda del Nord

Quatre anys després del final del període de transició, el 2024, l'assemblea de Stormont (el parlament nord-irlandès) es pronunciarà sobre la continuïtat de les mesures establertes en el protocol especial per a la província. Amb el vot majoritari de la cambra, encara que només sigui d'una de les dues comunitats històriques (unionistes o republicans), serà suficient perquè hi continuï. Si, per contra, la cambra ho refusa, es donaran dos anys de marge perquè se'n deslligui de manera total. Quan es produeixi aquesta votació el nivell de consens haurà de ser important. Si només s'obté una majoria simple, es votarà de nou al cap de quatre anys. Si la votació té una majoria més àmplia, és a dir per part de les dues comunitats, es revisaria al cap de vuit anys.

El DUP creu que aquest mecanisme viola els principis dels Acords de Pau de Divendres Sant, que obliguen a que la cambra de Stormont funcioni amb l'acord compartit de les dues comunitats. El comunicat que han emès a primera hora del matí i que han ampliat després de conèixer la lletra de l'acord ho deixa molt clar.

Una declaració política molt polèmica

Bona part dels punts que va pactar May s'han mantingut, però el nou text elimina, per exemple, els paràgrafs que deia que el Regne Unit i la Unió es comprometien a "una relació comercial quant a bens de consum al més propera possible". El nou text indica que s'establirà una "acord de lliure comerç". Aquest canvi és molt rellevant ja que implica l'establiment de més barreres comercials, fet que comporta un major cost econòmic.

De la declaració també s'ha eliminat el compromís amb el "territori duaner únic", cosa que confirma la necessitat de verificacions a la frontera, en aquest cas la del mar d'Irlanda. El pla és que les mercaderies no atraguin aranzels (com a part de l’acord de lliure comerç), però només seria possible si compleixen els estàndards d’origen. Aquest fet també faria que el comerç del Regne Unit i la UE sigui més costós.

Quant al manteniment d'uns drets dels treballadors similiars als de la UE i quant als estàndards mediambientals, s'han eliminat de l'acord de retirada i s'han incorporat, com a manifestació d'intencions, a la declaració política, un altre element que fa que els laboristes s'ho hagin de repensar molt abans de donar suport a un pacte que no segella aquests aspectes.

D'altra banda, els compromisos sobre l'accés a la pesca romanen iguals. El Regne Unit serà "estat costaner independent" per tenir la seva pròpia política pesquera, però es compromet a un acord que ofereixi "accés a aigües i quotes". Fins ara, almenys set estats de la UE pesquen a les aigües del Regne Unit. La UE mai no acceptarà un acord futur de lliure comerç si el Regne Unit no satisfà aquest accés a les aigües territorials britàniques.

Alguns diputats laboristes podrien empassar-se els problemes sobre la duana i els aranzels que desperta l'acord als unionistes del DUP, però difícilment entomaran aquesta declaració. El fet que progressivament el Regne Unit s'allunyi dels estàndards de la Unió, però que Irlanda del Nord hi pugui romandre, sense capacitat de veto per als unionistes del DUP, també els allunya de donar la llum verda.