Claudia López, primera alcaldessa de Bogotà i primera homosexual en una capital de l'Amèrica Llatina

L'exsenadora pertany al partit Aliança Verda i la seva elecció és un triomf per al moviment LGTBI

Efe
28/10/2019
4 min

BogotàL'exsenadora Claudia López serà la primera dona a l'alcaldia de Bogotà. El seu triomf a les municipals de la capital colombiana representa l'ascens polític de la comunitat LGBTI en un país on els drets dels homosexuals no es respecten.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

López, de 49 anys, que manté una relació pública amb la senadora Angélica Lozano, ha trencat amb el seu triomf una barrera a l'Amèrica Llatina, una regió que mai havia tingut en cap de les seves capitals un homosexual com a responsable polític.

En el seu discurs de la victòria, en el qual es van veure banderes dels partits Aliança Verda i Pol Democràtic Alternatiu, que van donar suport a la seva candidatura, però poques de l'arc de Sant Martí, l'alcaldessa electa va dir que tindrà un govern "divers" que buscarà en els pròxims quatre anys canviar a la ciutat per mitjà de la cultura ciutadana. "Bogotà no només ha votat perquè la ciutat canviï en els pròxims quatre anys, sinó perquè aquesta generació canviï tota la nostra societat. Ha votat perquè a través de la cultura ciutadana, de l'educació de qualitat i de la igualtat derrotem, superem i desaprenguem el masclisme, el racisme, el classisme, l'homofòbia i la xenofòbia", va dir.

L'excongressista va estar acompanyada de més d'una vintena de polítics que li han fet costat, entre ells la senadora Lozano, la seva parella des de fa molts anys i amb qui es va fer un petó a l'arribar, enmig dels aplaudiments dels assistents. "Que no hi hagi dubtes: Bogotà ha votat perquè el canvi i la igualtat són imparables", va rematar.

Un cop a l'uribisme

El resultat de les eleccions d'alcaldes i governadors ha sacsejat els fonaments de la política tradicional colombiana i especialment de l'uribisme, sens dubte el gran derrotat de la jornada, un cop del qual li costarà recuperar-se.

Ni en l'escenari més pessimista del Centre Democràtic, de l'expresident Álvaro Uribe i el president Iván Duque, apareixia en l'horitzó una pallissa com la d'aquest 27 d'octubre, en què han perdut les principals ciutats del país –Bogotà i Medellín– i només han guanyat dues de les 32 governacions –les dels departaments de Casanare i Vaupés.

La victòria a Bogotà de Claudia López, del partit Aliança Verda i situada als antípodes polítics d'Uribe, i al seu feu de Medellín de l'independent Daniel Quintero Carrer, és una garrotada per al partit del govern i per al senador Uribe, la popularitat del qual ha caigut en picat des del cim que va aconseguir el 7 d'agost del 2010, quan va acabar la seva presidència. Per si fos poc, l'expresident va haver de declarar a principis d'aquest mes davant la Cort Suprema de Justícia, que l'investiga per presumpte frau processal i suborn a testimonis.

Petro, també tocat

També ha quedat afectat, però menys que l'uribisme, el senador Gustavo Petro, cap de l'oposició, no tant per la derrota del seu candidat a Bogotà, Hollman Morris, sinó perquè el seu lideratge de l'esquerra pot ser qüestionat per Claudia López.

L'alcaldessa electa de Bogotà ha tingut en aquesta campanya el suport incondicional de l'excandidat presidencial Sergio Fajardo, un dels noms que comencen a sonar com a alternativa del centreesquerra per a les presidencials del 2022, en les quals Petro també té posada la mirada des de la seva derrota de l'any passat contra Duque.

"Crec que és evident que les dues grans forces dels extrems, que són Uribe i Petro, han estat derrotades, cosa que demostra el cansament de la població amb la política totalment tradicional i la importància del vot d'opinió", ha analitzat a Efe el professor Andrés Macías, del Centre d'Investigacions i Projectes Especials de la Universitat Externado de Colòmbia. En els últims anys Uribe i Petro han protagonitzat els enfrontaments més durs de la política colombiana, amb visions antagòniques que divideixen el país i que van ser determinants en les eleccions presidencials del 2018, quan el senador d'esquerres va ser derrotat per l'actual president, Iván Duque, apadrinat per Uribe.

Des que va arribar al govern fa 14 mesos, el president Iván Duque navega en un mar de tempestes polítiques, sense majories al Congrés i amb una oposició cada vegada més forta, i haurà de fer maniobres per redreçar la seva administració i no perdre més suports.

Potser conscient d'aquesta necessitat i per intentar reduir el nivell de la confrontació política del país, on governa la dreta però l'esquerra porta avantatge a les xarxes socials, el president ha assegurat aquesta nit als alcaldes i governadors electes que el país està per sobre de tot. "Aquest és el govern de tots els colombians. Podeu tenir la seguretat que en mi i en tot l'equip del govern trobareu aliats per fer cristal·litzar totes les iniciatives que amb responsabilitat necessitin el concurs de la nació", va dir Duque en una declaració després conèixer els resultats de les urnes.

El gran guanyador de la nit, el partit Aliança Verda, va mostrar el seu poder de convocatòria a les urnes, en un assaig del que podria aconseguir Fajardo o qui sigui el seu candidat en les pròximes presidencials. A més de la victòria de Claudia López a Bogotà, la formació ha guanyat les alcaldies de Cali amb Jorge Iván Ospina; Cúcuta, amb Jairo Yáñez; Manizales, amb Carlos Mario Marín, i Florencia, amb Luis Antonio Ruiz, un resultat que converteix l'Aliança Verda en un actor rellevant en la política colombiana.

stats