CONFLICTE ÈTNIC

Cizre, la Kobane de Turquia sota el setge

Els kurds denuncien una forta repressió de l’exèrcit per combatre el PKK

Un nen mirant pel forat que les bales han deixat en una paret al centre de Cizre, una ciutat a l’est de Turquia de majoria kurda, assetjada per l’exèrcit d’Ankara.
Lluís Miquel Hurtado
22/09/2015
3 min

IstanbulCizre, una ciutat d’uns 107.000 habitants al sud-est kurd de Turquia, ha patit les últimes setmanes un infern que diferents testimonis comparen amb el de la ciutat kurdosiriana de Kobane, assetjada fa un any pels jihadistes de l’Estat Islàmic (EI). Fa tres setmanes Turquia va declarar a Cizre un toc de queda durant vuit dies, al·legant que havia de combatre la guerrilla kurdoturca PKK (sigles en kurd de Partit dels Treballadors del Kurdistan). Partits polítics i organitzacions pro drets humans adverteixen que les autèntiques víctimes del setge de Cizre han sigut els civils.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Qui va poder entrar a Cizre, un cop acabat el toc de queda, va veure cases parcialment esfondrades, baixos d’edificis cremats, façanes foradades com un formatge de gruyère i centenars de casquets de bala per terra. No va ser fins aleshores que, en un funeral massiu, es van poder enterrar els morts. El bloqueig dels accessos a la ciutat durant el toc de queda no va permetre a la premsa independent verificar els fets que ara es denuncien.

“Ens van assetjar, ens van prohibir sortir al carrer, ens van tallar la llum, l’aigua i les comunicacions per telèfon. Els forns van estar tancats, igual que les farmàcies”, assegura, en conversa telefònica amb el diari ARA des de Cizre, el diputat del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) Faysal Sariyildiz. “En alguns barris la falta de menjar i aigua va ser feixuga. Es va disparar contra civils pel fet de sortir al carrer. De 21 civils morts, 15 ho van ser per bala”, recorda.

Sariyildiz acusa l’executiu turc d’obstaculitzar l’atenció als ferits i fins i tot l’enterrament dels morts, entre els quals un nadó de poques setmanes i almenys set dones. Del setge n’han transcendit imatges que ho corroboren. En un vídeo, un vehicle policial barra el pas a una ambulància enmig d’un carrer i els agents amenacen de disparar. En un altre, un franctirador no identificable -hi ha una caserna militar a prop- obre foc contra dues ambulàncies i desenes de veïns.

La versió d’Ankara

Ankara manté una versió dels fets oposada. El delegat del govern a Sirnak, Ali Ihsan, no va indicar que hi hagués cap civil mort i va estimar en uns 40 el nombre de “terroristes” del PKK abatuts durant el toc de queda. Ihsan va acusar la guerrilla d’haver atacat els agents turcs amb 21 coets, 19 granades de mà i dues mines, i va afegir que se’ls van confiscar 1.150 quilos d’explosius. Ihsan acusa el PKK d’impossibilitar l’incompliment de les trucades d’emergència sanitària.

L’escenari més conflictiu de Cizre durant el toc de queda va ser al barri de Nur, habitat per moltes de les famílies que durant la dècada dels 90 -els anys més durs de la guerra entre el PKK i l’estat turc- van ser forçades pels militars a fugir dels seus pobles.

Molts dels joves que han participat recentment en aldarulls a Nur, avui integrats en organitzacions pro PKK com el Moviment de Joves Patriotes Revolucionaris (YDG-H), han mamat la violència des que eren petits. Faysal Sariyildiz respon al delegat del govern que “tots els morts al centre de Cizre són civils, i no se n’ha trobat cap d’armat”. Afirma que després de la massacre de Suruç -un atemptat suïcida vinculat a l’Estat Islàmic que va matar 32 persones al juliol- el PKK va matar dos policies a Ceylanpinar. Això va ser “l’excusa per bombardejar el PKK, encendre el Kurdistan i ordenar detencions massives, entre altres indrets, a Cizre. Els joves van atrinxerar-se per protegir-se de la policia”.

Després dels fets de Suruç, el PKK va iniciar una campanya d’atemptats contra les forces turques i va fomentar declaracions d’autogovern en localitats petites com ara Lice, Varto i Cizre, on a les eleccions el partit kurd obté majories incontestables.

Turquia va declarar el toc de queda en aquests indrets i va reprimir aquest desafiament amb una duresa que va degenerar en greus disturbis. “Quan l’exèrcit va matar els nostres veïns vam intentar contactar sense èxit amb el delegat del govern”, explica Sariyildiz. “La falta de resposta va contribuir a la sensació que el govern no els representa, i que l’única via és l’autogestió”.

L’escalada de violència, que ja ha deixat més de 120 agents i molts més milicians kurds morts, està influint en el procés que portarà a repetir les eleccions generals, l’1 de novembre. L’HDP, que va obtenir un resultat històric a les urnes i exigeix a la milícia kurda i a l’estat turc acabar amb l’enfrontament i tornar a les negociacions, tem que els tocs de queda interfereixin en les votacions. Els kurds acusen el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), que lidera el govern en funcions, de vincular el patriotisme turc amb els morts a mans del PKK per fer campanya electoral.

stats