Uns 350.000 civils fugen en l’èxode més gran de la guerra de Síria

BeirutLes forces del dictador sirià Baixar al-Assad i els seus aliats avancen cap a la província de Quneitra, pròxima a la dels alts del Golan, a la frontera israeliana, després d’haver recuperat gairebé totalment la veïna Daraa, bressol de la revolució. La conquesta del sud-est de Síria, en mans dels rebels des del 2011, ja ha estat batejada com l’última batalla que marcarà el final de la guerra siriana.

Amb la presa de les províncies del sud de Síria, Baixar al-Assad haurà complert el seu objectiu de recuperar tot el territori nacional i convèncer el món que és l’únic i legítim president del país. L’únic punt vermell que li queda és la província nord d’Idlib, en mans dels radicals de Tahrir al-Sham.

L’ofensiva governamental, que va començar a mitjans de juny, ha provocat a la província meridional de Daraa la crisi de humanitària més important des que va començar el conflicte. Prop de 350.000 civils s’han vist obligats a fugir de les seves cases cap a les fronteres amb Jordània i Israel a causa dels forts bombardejos del règim, amb el suport aeri de Rússia, que han convertit en runes la que al seu dia va ser la “capital” de l’oposició siriana.

Un destí incert

Un mes després que comencés l’ofensiva, el destí dels centenars de milers de desplaçats continua sent incert. Tant Jordània com Israel mantenen tancades les seves fronteres als refugiats, i només permeten l’entrada en casos especials, per a persones que necessiten atenció mèdica.

“Molts desplaçats estan dormint a l’aire lliure al llarg de les àrees frontereres. Altres famílies viuen en tendes de lona que no les protegeixen de les altes temperatures diürnes ni del fred de la nit. A més, han de lidiar amb escorpins i serps”, va advertir a l’ARA Islam, un activista de Daraa.

Els desplaçats no tenen accés a l’aigua potable ni a subministraments bàsics. Tot el que reben és gràcies a les ONG que de tant en tant poden fer-los arribar ajuda humanitària. Davant les condicions tan dures en zones desèrtiques pròximes a la frontera amb Jordània, molts desplaçats van marxar cap a la frontera amb Israel amb l’esperança que els soldats israelians els acollissin al seu territori.

“Quan les autoritats jordanes es van negar a obrir les fronteres als refugiats, i veient que la situació allà era molt dolenta, moltes famílies vam decidir dirigir-nos cap a la frontera israeliana, amb l’esperança que Israel ens deixés entrar”, explica a ARA Abdel al-Salam, desplaçat d’Ain al-Tina, a la província de Daraa. “Desafortunadament, els israelians tampoc van obrir la frontera”, es va lamentar.

Fa un parell de dies uns 200 sirians desplaçats es van acostar a la tanca electrificada de separació entre el territori sirià i el que està controlat per Israel en els alts del Golan. En veure’ls, uns soldats els van donar l’alto i els van obligar a retrocedir. “No obstant això, sí que vam rebre ajuda humanitària de l’exèrcit israelià, però estem dormint a la intempèrie”, va afegir Al-Salam.

L’exèrcit israelià ha transferit als sirians que fugen del sud del país ajuda humanitària , que inclou 300 tendes de campanya, 13 tones d’aliments, 30 tones de roba i calçat i subministraments mèdics.

La proximitat de tropes sirianes i dels seus aliats iranians als alts del Golan inquieta Israel. No obstant això, en la recent cimera a Hèlsinki entre el president Donald Trump i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, es va deixar clar que l’Iran ha de retirar les tropes de les zones pròximes a Israel i que Moscou (aliat de Damasc i Teheran en aquest conflicte) li ha donat garanties a Tel Aviv perquè això es compleixi. Tot i que s’espera que Damasc no bombardejarà prop de la frontera israeliana, la situació dels desplaçats és imprevisible.

Massacre en una escola

Molts desplaçats de Daraa s’han refugiat en escoles buides a la veïna Quneitra. “Dimarts passat, avions de guerra van bombardejar l’edifici d’un col·legi on hi havia dones i nens dormint i van causar una massacre”, va denunciar un altre activista que s’identifica com a Abdulkafi Alhamdo.