Una ciutat de Suècia obliga a pagar per pidolar

BarcelonaLa ciutat sueca d’Eskilstuna, un centenar de quilòmetres a l’oest d’Estocolm, obliga des d’aquest mes d’agost a pagar una llicència per poder demanar almoina al carrer. Ras i curt: abans de pidolar, s’han de pagar 250 corones -una mica més de 23 euros- per tenir el permís de les autoritats locals durant tres mesos. Passat aquest període, s’haurà de tornar a dipositar la mateixa quantitat si es vol continuar demanant almoina. Aquells que no paguin la tarifa i continuïn pidolant poden ser sancionats amb multes de fins a 300 euros. Eskilstuna, de 100.000 habitants, és la primera localitat del país nòrdic que aplica una mesura d’aquest tipus. Segons el govern de la ciutat, l’objectiu és clar: acabar amb la mendicitat.

“Haurem de veure quins són els resultats, és difícil saber-ho, ara mateix. La intenció és provar noves vies per burocratitzar i dificultar l’activitat”, explicava a la televisió pública de Suècia SVT l’alcalde del municipi, el socialdemòcrata Jimmy Jansson. Davant l’onada de crítiques rebudes, que consideren que aquesta pràctica ajuda a criminalitzar aquestes persones, Jansson es mostrava convençut. “No es tracta de perseguir persones, sinó d’invocar la gran pregunta: «Pensem que s’ha de normalitzar la mendicitat en la societat del benestar sueca?» No veig la mateixa energia en criticar el fet que hi hagi gent que es veu obligada a pidolar que en criticar els nostres intents de posar regles”, va argumentar el polític, que ha reiterat que la llei també busca ajudar els pidolaires a entrar en contacte amb les organitzacions socials que ajuden aquestes persones.

La normativa va ser votada el maig de l’any passat per la coalició de govern del Partit Socialdemòcrata, els Moderats -conservadors- i el Partit de Centre. Aquests grups comptaven amb el suport del partit xenòfob Demòcrates de Suècia. La llei havia d’entrar en vigor l’octubre passat, però ha estat paralitzada als tribunals fins a finals del passat mes de juliol, quan va ser aprovada definitivament.

A banda de dipositar les 300 corones, els interessats han d’emplenar una sol·licitud amb les seves dades i presentar un document d’identitat vàlid. Segons l’últim balanç de les autoritats d’Eskilstuna, fins ara només vuit persones han demanat el permís.

Crítiques i antecedents

Una de les organitzacions que més ha expressat el seu malestar per la mesura ha sigut l’associació benèfica sueca Stadsmission. Asseguren que el pla legitima la situació de vulnerabilitat que viuen aquestes persones -la majoria procedents de Romania i Bulgària- i que, alhora, multiplica les oportunitats de ser víctima d’explotació i extorsió per part de bandes criminals que podrien pagar la llicència i, després, exigir reemborsaments estratosfèrics.

Sigui com sigui, no és la primera vegada que la mendicitat és motiu de polèmica i debat a Suècia. El 2015, el govern estatal ja va plantejar una llei per prohibir l’almoina al país, que finalment no va veure la llum. Des de llavors, però, diverses ciutats sueques sí que han prohibit localment que les persones puguin demanar diners en zones públiques. Un exemple és el municipi de Vellinge, al sud, que va ratificar la prohibició el passat mes de desembre.