Ciutat de Mèxic s’entesta en ser antitaurina... però la plaça està plena
El Congrés de la capital aprova una proposta de llei per prohibir les corrides de toros
Ciutat de MèxicLa setmana que començava amb el Congrés de la Ciutat de Mèxic admetent a tràmit una proposta per prohibir les corrides de toros culminava amb una assistència superior al 80% a la tradicional corrida La Guadalupana, en honor a la patrona de Mèxic, la Mare de Déu de Guadalupe. Va ser el diumenge 12 de desembre, a la plaça de toros de la capital, La México, que, amb capacitat per a 41.262 assistents, és la més gran del món. Al gremi taurí la dada els serveix per posar xifres a l’estat de salut de la tauromàquia després que, el 7 de desembre, cinc dels nou membres de la comissió de benestar animal del Parlament local donessin llum verda al debat per modificar la llei de protecció dels animals i prohibir els espectacles en què es maltracti, torturi o es matin toros o vedells. La resolució arribarà al ple de la cambra aquest febrer. “És arcaic i va en contra de la Constitució (de la Ciutat de Mèxic), que reconeix que els animals senten”, diu a l’ARA el president de l’esmentat comitè, Jesús Sesma.
A Mèxic hi ha cinc estats federats, de 32, en els quals la tauromàquia és Patrimoni Cultural Immaterial (Hidalgo, Guanajuato, Zacatecas, Querétaro i Tlaxcala) i quatre (Sonora, Guerrero, Coahuila i Quintana Roo) en els quals, per contra, ha estat prohibida. Una enquesta del 2019 del diari nacional Reforma revelava que el 59% dels enquestats votarien a favor de prohibir les corrides si se’ls consultava i que un 73% considerava els espectacles taurins un acte de crueltat contra l’animal.
El debat que ha generat la proposta és tan antic com l’existència de l’assemblea legislativa de la capital i és d’extrems, entre els qui defensen que la tauromàquia és un ritual de respecte al toro de lídia i els qui la veuen com una tortura incivilitzada. “El torero és artista i, com a tal, la seva expressió consisteix a despullar la seva ànima davant d’un toro”, escrivia un cronista destacat de la tauromàquia a Mèxic, Rafael Cué, en la seva columna sobre La Guadalupana. Ell considera un èxit les xifres d’aquest 2021. A la primera corrida postpandèmica de La México, el passat octubre, hi van assistir unes 25.000 persones, més o menys l’equivalent a un ple a Las Ventas de Madrid, però lluny dels dies en què es penjava el cartell d’entrades exhaurides. A inicis del 2000, en un afany per actualitzar l’espectacle adaptant-lo als temps moderns i captar aficionats joves, els empresaris taurins van posar de moda els cartells femenins, sense gaire èxit.
Un dels noms més reputats d’aquestes corrides de toreres era el de l’advocada i matadora Hilda Tenorio. “No anem a un espectacle per gaudir de l’agonia del toro”, explica a l’ARA, en entrevista telefònica. “Hi anem a admirar la seva lluita”, afegeix. Tenorio veu populisme en la proposta del Congrés. Ella creu que sorgeix de la ignorància perquè és per l’espectacle que sobreviu aquest mamífer. “Qui tindrà interès a criar el toro de lídia si no és per a les corrides?”, es pregunta. Des del sector argumenten que només el 4%, aproximadament, de la cabanya brava (la població taurina del país) arriba a les places. “Avui en dia ja no són un negoci. [Els ramaders] són empresaris d'èxit que, per afició, crien els toros per veure’ls en les millors condicions a les places”, afegeix la matadora, que sap què és sortir a collibè de La México.
Un poder econòmic important
El poder econòmic que hi ha darrere de la indústria taurina és un dels motius pels quals alguns antitaurins creuen que encara no s’han prohibit a la capital del país. La México, per exemple, la gestionen el quart mexicà en la llista de multimilionaris de la revista Forbes, l’empresari Alberto Baillères, i el prestigiós arquitecte Javier Sordo Madaleno. “Que es preparin perquè tocarem moltes fibres per eliminar el que des del nostre punt de vista són mal anomenades tradicions”, assegura Sesma, que assegura haver rebut amenaces a les xarxes socials per liderar la iniciativa.
La proposta legislativa es preveu que s'elevarà al ple del Congrés la primera setmana de febrer. Durant aquest lapse, els diputats s’han compromès a dialogar amb el gremi, que agrupa des de ranxos fins a pintura taurina, passant per serveis veterinaris. L’objectiu és ajudar a trobar una nova forma de vida a aquells que ho tinguin més complicat. “Hem de ser sensibles amb la situació econòmica actual”, diu Sesma, en relació amb la crisi provocada pel covid-19. S’estima que la cadena productiva de la tauromàquia genera més de 81.000 llocs de treball directes a Mèxic, més de 146.300 d’indirectes i té un valor de gairebé 294 milions d’euros al canvi actual, segons dades del 2018.
Tradicionalment, es deia que la tauromàquia a Mèxic no tenia ideologia perquè les places ajuntaven tant empresaris conservadors com intel·lectuals d’esquerra. En la resolució d'aquest mes es va mantenir la tradició. Els vots favorables a admetre a tràmit la proposta van sortir dels verds, del partit de dretes Acció Nacional i de l’històric Partit Revolucionari Institucional (PRI). Qui no hi va assistir va ser la formació que governa a la ciutat i al govern central, el Movimiento de Regeneración Nacional. En debats televisius i en el text de la proposta, els defensors de la mesura recorren a arguments que, al seu dia, es van esgrimir a Catalunya quan es van prohibir les corrides. “Gran tancament de l’any a la capital, ja ens freguem les mans per al 2022”, concloïa Cué la seva crònica. D’altres es freguen les mans perquè l’any que ve La Guadalupana no es repeteixi.