El cinema patriòtic que conquereix la cartellera de la Xina
Una pel·lícula sobre uns soldats xinesos resistint a les tropes dels EUA es converteix en un èxit
PequínLa pel·lícula més taquillera de la història a la Xina no és un trepidant film d'acció amb espectaculars efectes especials ni una de les famoses comèdies familiars. Els blockbuster de Hollywood ni tan sols se li acosten. El favor del públic se l'endú el cinema patriòtic més convencional: La batalla del llac Changjin ha recaptat més de 800 milions d'euros. La història d'un batalló de soldats xinesos resistint heroicament, fins a arribar a congelar-se, damunt d'un llac gelat durant la Guerra de Corea (1950-1953) ha batut rècord d'ingressos. Aquest drama bèl·lic ha superat les seves competidores xineses i ha vençut clarament l'últim James Bond, els espectaculars cucs de Dune o l'heroi asiàtic de Marvel, Shang-Chi.
Tenint en compte les dimensions del mercat xinès, el fet de regnar-hi converteix La batalla del llac Changjin en una de les pel·lícules més vistes a tot el món el 2021 i també en el film de parla no anglesa més taquiller de la història.
La cinta narra un episodi històric ocorregut el novembre de 1950: un batalló de soldats Voluntaris del Poble Xinès, nom que tenien les forces xineses que feien costat a Corea del Nord, va resistir a l'avanç de les tropes nord-americanes sobre el llac gelat de Changjin. Es calcula que uns 30.000 soldats xinesos van perdre la vida en aquesta batalla.
Durant les tres hores que triga a explicar la història, la pel·lícula exalta de manera èpica el valor i l'heroisme d'aquests soldats. El guió presenta els fets sota el biaix xinès. Al gegant asiàtic, la Guerra de Corea es coneix com la "guerra per resistir a l'agressió estatunidenca i ajudar Corea". La versió oficial és que la Xina va acudir en ajuda dels seus germans nord-coreans a defensar-se de l'agressió nord-americana. Se silencia que va ser Corea del Nord qui, el juny de 1950, va envair el sud per intentar unificar la nació i que els nord-americans van participar-hi sota el mandat de les Nacions Unides.
Finançament públic
El film és el més taquiller, però també el més car de la història del cinema xinès. El seu pressupost ha pujat a dos-cents milions de dòlars i ha estat finançat directament pel departament de propaganda del govern. No s'han escatimat esforços: el repartiment compta amb actors molt coneguts, com Jackson Yee i Wu Jing. L'equip de producció va sumar més de 7.000 treballadors i es van contractar 70.000 extres i sis directors de fotografia.
Per a la direcció s'ha comptat amb tres figures de renom i conegudes a Occident: Chen Kaige (premiat a Canes per Adeu a la meva concubina) i els aclamats experts en cinema d'acció Tsui Hark i Dante Lam. Però, malgrat el gran desplegament tècnic, La batalla del llac Changjin s'emmarca en el cinema de propaganda més convencional, que, segons el govern, ha d'exaltar "els valors socialistes”.
Es va estrenar l'1 d'octubre, dia de la festa nacional, i a les xarxes socials s'ha incentivat el públic a anar a veure’l per motius patriòtics. S'han organitzat projeccions a les escoles i visites col·lectives d'organitzacions i empreses als cinemes. Fins i tot s'ha perseguit els que s'han atrevit a criticar-la. L’experiodista Luo Changping va ser detingut acusat d'atemptar contra la “reputació i l'honor dels màrtirs nacionals” per qüestionar la qualitat de la pel·lícula. La Xina també protegeix la seva indústria, i per tant la seva taquilla, limitant les estrenes de pel·lícules occidentals a només 34 el 2021.
Tensió amb els EUA
La conjuntura política ha ajudat a disparar l'èxit de la cinta. Les tensions entre la Xina i els Estats Units recorden el període de la Guerra Freda. El film exalta el patriotisme i l'esperit de lluita dels soldats xinesos en un moment en què la Xina se sent orgullosa de la modernització i el poder del seu exèrcit. El lema imprès al cartell és “La pàtria no ho oblidarà mai”.
La batalla del llac Changjin està dissenyada per al consum intern, i la seva alta dosi de propaganda la fa molt difícil d'exportar a altres mercats. Per tant, i al contrari que Corea del Sud, que genera “poder tou” amb el seu cinema i sèries d'èxit com El joc del calamar, és difícil que la Xina aconsegueixi convèncer amb el seu cinema patriòtic.