Els cinc reptes de la nova presidenta de Xile

Buenos AiresXile ha celebrat unes eleccions presidencials i legislatives clau, en què tres aspectes han sigut històrics. Per primera vegada dues dones s'han vist enfrontat a les urnes de cara a accedir al Palau de la Moneda. També serà nou el fet -si es compleixen els sondejos- que un expresident, en aquest cas Michelle Bachelet, hagi obtingut un resultat tan contundent a les urnes que li permeti tornar al Palau de la Moneda. I la tercera novetat ha estat la introducció del vot voluntari i l'eliminació del sufragi obligatori, un sistema electoral habitual als països de l'Amèrica Llatina en què els ciutadans han de justificar el motiu per no haver votat i poden ser multats.

En el tancament d'aquesta edició encara no es coneixien els resultats, però si es confirma la victòria a la primera volta, Bachelet tornarà a estar al centre de l'escenari polític, liderant la coalició de centreesquerra Nueva Mayoría, hereva de la històrica Concertación, que durant anys ha governat Xile. "La victòria de Bachelet representa tres coses: primer, la gran dimensió de la seva figura política com a fenomen electoral; segon, la incapacitat de la dreta xilena de convertir-se en partit de govern més enllà d'aquests 4 anys al capdavant del Palau de la Moneda, així com el fracàs polític del mateix president Sebastián Piñera; i tercer, l'habilitat de Bachelet per fer seves les demandes del carrer", assegura el politòleg Cristóbal Bellolio.

Els desafiaments per al pròxim govern són summament complexos, especialment perquè la societat xilena aspira a nivells de vida més pròxims als dels països desenvolupats en tots els àmbits. "El principal desafiament de Bachelet són les expectatives. Però em sembla que els propòsits i els objectius estan ben plantejats", destaca l'expresident Ricardo Lagos, membre de la coalició de Michelle Bachelet.

1. Reforma educativa

El primer compromís que va assumir Michelle Bachelet quan es va postular de nou a la presidència de Xile va ser liderar una reforma educativa a fons, que promet gratuïtat a nivell universitari en sis anys. La idea no és pas seva sinó que és un reclam dels moviments estudiantils que des del 2011 es mobilitzen quasi setmanalment. De fet, les vagues d'estudiants han estat freqüents al llarg d'aquests últims quasi 4 anys de presidència de Piñera, que no ha sabut trobar una solució al drama que viuen els alumnes de secundària i universitaris en haver de pagar amb crèdits bancaris els seus estudis perquè no hi ha un sistema educatiu universal, gratuït i de qualitat. Ahir, els estudiants van recordar el compromís a Michelle Bachelet ocupant simbòlicament la seva seu de campanya.

2. Reforma tributària

Per finançar aquesta reforma educativa, Bachelet planteja canvis fiscals que permetin augmentar gradualment els impostos a les empreses, i així poder recaptar uns 6.000 milions de dòlars, que anirien a les aules. La líder del centreesquerra vol que "els que tenen més, paguin més", per aconseguir més recursos fiscals. "Xile és avui un país més actiu i amb més consciència dels seus drets", reconeixia l'expresidenta durant la campanya electoral. Els analistes calculen que el país creixerà econòmicament durant el 2014 un 4,5% i que la inflació serà baixa.

3. Descentralització

Xile és un país molt centralitzat en què les decisions que afecten el territori passen per Santiago de Xile, la capital. Els governadors de les regions els escull el govern de l'estat. En el cas de Catalunya, equival als delegats del govern central, ja que no existeix la figura del president de comunitat autònoma. Bachelet du en el seu programa electoral una reforma que busca que els governadors de les regions, que a Xile s'anomenen intendentes , siguin triats directament pels ciutadans. També que el poder de decisió en temes de proximitat passi del govern central a les províncies.

4. Reforma constitucional

Bachelet vol una carta magna "més democràtica, moderna i que reconegui els drets de les minories", així com que s'esborrin del seu text articles heretats encara del pinochetisme, especialment en aspectes econòmics i pel que fa el funcionament de les forces armades. Els últims canvis en la Constitució els va signar l'expresident de centreesquerra Ricardo Lagos, que l'any 2005 va eliminar alguns dels seus articles de caràcter autoritari, com la designació de senadors de manera directa, i va establir la facultat del president per destituir els comandants en cap de les forces armades. Però la reforma que Michelle Bachelet té al cap encara és genèrica i se'n desconeixen els detalls concrets, més enllà dels seus titulars. Es podria incloure cridar a una Assemblea Constituent, fins i tot, com demanen alguns moviments socials.

5. Canvis socials

La líder socialista ha sabut escoltar i atendre els reclams dels sectors de la població xilena més progressistes i que lluiten per trencar amb el conservadorisme encara existent en la gran majoria de la societat. Es vol despenalitzar l'avortament terapèutic en casos de violació de la mare o quan perilla la seva vida i l'excap d'estat s'ha pronunciat a favor del matrimoni homosexual. Això ja de per si parla d'una nova Michelle Bachelet, inclinada una mica més cap a l'esquerra que abans, quan va governar Xile entre el 2006 i el 2010.