Els cinc moments clau del judici al policia que va matar George Floyd
Els 43 testimonis que han passat per l'estrada en tres setmanes deixen un contrast entre emocions i anàlisis dels experts
BarcelonaLes tres setmanes del judici a Derek Chauvin, el policia que va matar George Floyd pressionant-li el coll amb el genoll durant més de nou minuts d'agonia, han deixat imatges per a la història: testimonis trencats pel dolor o el fred relat d'un forense que assenyalava en un vídeo el moment precís en què el cor de l'afroamericà va deixar de bategar. L'exagent està acusat pels delictes d'assassinat en segon grau, castigat amb fins a 40 anys de presó, assassinat en tercer grau, amb una pena màxima de 25 anys, o homicidi, que suposa una condemna de fins a 10 anys. Ho decidirà un jurat que es tancarà en un hotel per valorar totes les proves presentades, sabent que el que està en joc no és només aquest cas, sinó el racisme policial als Estats Units. El veredicte pot trigar hores, dies o setmanes.
Llàgrimes i remordiments dels testimonis
Alguns dels vianants que van ser testimonis de la detenció de Floyd el 25 de maig del 2020 no van poder evitar plorar d'impotència per haver vist com Floyd moria a plena llum del dia sense poder-hi fer res. Darnella Frazier, l'adolescent que va gravar el vídeo de la detenció que faria la volta al món i donaria lloc a lema "I can't breathe" [No puc respirar], que va adoptar el moviment Black Lives Matter, va testificar entre llàgrimes. "He passat nit i nits desperta, demanant-li perdó a Gerorge Floyd per no haver fet més, per no haver-m'hi interposat físicament".
Christopher Martin, el caixer que va vendre els cigarrets a Floyd i que va alertar l'encarregat que l'afroamericà havia pagat suposadament amb un bitllet de 20 dòlars fals, motiu pel qual van avisar la policia, també va expressar el seu sentiment de culpa: "Si no hagués comprovat el bitllet, tot això s'hauria pogut evitar", va dir el noi de 19 anys.
Però, de lluny, el testimoni més emotiu va ser el de Charles McMillian, un home de 61 anys que va intentar convèncer Floyd que no es resistís a la policia advertint-li "No pots guanyar!": l'home no va poder evitar posar-se a plorar quan li van ensenyar el vídeo enregistrat per la càmera corporal d'un dels agents, quan intentaven ficar-lo a la força dins el vehicle policial. "Em sento un inútil", va dir entre llàgrimes.
"Mama", les paraules de la nòvia
Interrogada pels advocats de l'expolicia, la nòvia de Floyd, Courteney Ross, va explicar l'addicció de Floyd als opiacis. "És la típica història: tots dos patíem dolor crònic. Jo al coll i all a l'esquena. Vam intentar deixar-ho moltes vegades". L'advocat li va fer aleshores una pregunta sorprenent: ¿com la tenia registrada a l'agenda del seu telèfon, l'afroamericà? "Mama", va dir ella. Així la defensa intentava contrarestar la humanització de la víctima, que entre les seves últimes paraules, amb el genoll de Chauvin al coll, va cridar diverses vegades "Mama, Mama", i en un moment va dir "Mama, t'estimo, digues als meus fills que els estimo, em moro", una frase que s'havia interpretat com una referència a la seva mare.
"Aquí se li'n la vida", assenyala el pneumòleg
El doctor Martin Taubin, un pneumòleg i intensivista, ha sigut un dels testimonis mèdics més contundents del judici. Va explicar els mecanismes de la respiració d'una manera molt didàctica, fins i tot afluixant-se el nus de la corbata i posant-se les mans al coll, animant el jurat a fer el mateix per entendre-ho. Va deixar clar que, en la seva opinió, Floyd va morir perquè la manca d'oxigen li va danyar el cervell i li va aturar el cor. En el seu testimoni va assenyalar, en un vídeo on Floyd es veu emmanillat contra el terra, amb l'agent al damunt, el moment precís de la mort: "Es veu als ulls, aquí està conscient i un segon després ja no. És el moment en què se li'n va la vida".
El cap de policia declara contra l'agent
No és habitual que un cap de policia declari en un judici contra un agent, però Medaria Arradondo, cap del departament de policia de Minneapolis, va ser clar testificant que Chauvin s'havia saltat el protocol. "Un cop el senyor Floyd havia deixat de resistir-se i veient que intentava expressar la seva angoixa, hauria d'haver-se aturat", va afirmar. També va explicar des de l'estrada que Chauvin havia hagut de donar assistència mèdica a Floyd quan va quedar inconscient. Aquest testimoni pot acabar sent determinant en la condemna.
Chauvin invoca la cinquena esmena
Seguint el consell dels seus advocats, Chauvin es va acollir al seu dret de no declarar invocant la cinquena esmena de la Constitució dels Estats Units, que diu que ningú pot ser obligat a declarar contra ell mateix en un procediment penal. Entre altres circumstàncies, s'evitava així que l'acusació li preguntés sobres les altres agressions a ciutadans negres en els 19 anys que va exercir de policia. Per evitar una possible apel·lació, el jutge es va assegurar en un interrogatori que Chauvin era conscient dels seus drets i va aclarir al jurat que "ningú està obligat a defensar la seva presumpció d'innocència".