Cinc anys després de l'Acord de París, el desastre climàtic només és més a prop

BarcelonaQuan Laurent Fabius, el ministre d'Afers Estrangers de François Hollande, va picar amb la maça per certificar l'aprovació de l'Acord de París, just demà fa cinc anys, l'auditori on es reunien representants de 197 governs del món, a la capital francesa, va esclatar a aplaudir i a fer-se abraçades. Fins i tot llàgrimes d'emoció, hi va haver. Una alegria directament proporcional al patiment que havia suposat parir aquell document de 25 pàgines, en què posava per fi d'acord el món sencer en l'objectiu compartit de lluitar contra l'emergència climàtica.

Evitar que l'escalfament mundial superi els 2 ºC i, si és possible, 1,5 ºC, és la meta principal del pacte, que han signat 195 estats i ratificat 189, i que va entrar en vigor el 4 de novembre del 2016, després que s'assolís el nombre necessari d'estats signants i de percentatge d'emissions que representen. Aquest objectiu quantificat en graus cèlsius i el compromís d'assolir "la neutralitat climàtica" a mitjans d'aquest segle són els pilars de l'acord que marquen el camí cap a la fi dels combustibles fòssils, per mirar de salvar el planeta d'uns efectes climàtics devastadors. Tot i així, el procés es deixava en mans de la bona voluntat dels estats, que cada cinc anys han de presentar els seus plans de reducció d'emissions, amb l'única condició que han de ser més ambiciosos que els que havien presentat l'última vegada.

Just aquest 2020, cinc anys després, molts governs havien d'actualitzar a l'alça els seus objectius de reducció d'emissions (coneguts com a NDC) i presentar-los a una cimera climàtica mundial –la COP26 a Glasgow– que ha quedat posposada fins al novembre del 2021 a causa de la pandèmia. El covid-19 ha endarrerit un any l'assumpció de compromisos, però també ha propiciat una davallada històrica de les emissions que caldria aprofitar, tal com demana el món científic. L'ONU confirmava aquesta mateixa setmana que el 2020 les emissions de gasos d'efecte hivernacle es reduiran un 7% respecte a l'any passat, una bona notícia si no fos per les altes probabilitats que sigui només anecdòtica.

"El món no s'encamina a evitar un canvi climàtic perillós i irreversible", alerta l'informe The Paris Efect, que avalua la situació un lustre després de l'Acord de París i que ha rebut el suport d'alguns dels protagonistes d'aquella jornada històrica d'ara fa cinc anys, com l'aleshores secretària de l'ONU pel canvi climàtic, Christiana Figueres. "El món s'accelera en la direcció equivocada", insistia també aquest divendres l'activista climàtica Greta Thunberg en un vídeo penjat a les xarxes socials.

Tot i així, el got no està del tot mig buit. De fet, l'informe The Paris Effect assenyala moltes tendències positives que donen motius per a l'esperança. "Des de París, el progrés cap a solucions i mercats baixos en carboni és molt més gran del que molts pensen", afirma l'informe, segons el qual aquest 2020 hi ha solucions baixes en carboni competitives en sectors que representen el 25% de les emissions globals, un percentatge pujarà fins al 75% el 2030.

L'informe destaca que si sumem tots els governs, regions i ciutats que s'han compromès formalment a reduir les emissions a zero en els pròxims anys representen, conjuntament, el 50% del PIB mundial. "L'energia solar i eòlica són les formes més barates de nova generació d'energia en països que representen el 70% del PIB mundial", i "la indústria de les proteïnes alternatives (per substituir una alimentació basada en els animals, que genera molts gasos d'efecte hivernacle) han pujat un 29% en els últims dos anys", diu l'informe, que assegura que molts sectors econòmics ja s'estan reinventant: al món ja hi ha 66 vaixells pilot de zero emissions i 200 avions elèctrics en desenvolupament, per exemple.

Però en aquests cinc anys des de la signatura històrica de l'Acord de París no tots els passos han anat endavant: els Estats Units, segon emissor mundial de CO2 només per darrere de la Xina, es van retirar de l'Acord de París i sota el mandat de Donald Trump han potenciat les indústries fòssils. Per això les ONG climàtiques reclamen al president electe Joe Biden que la primera cosa que faci quan assumeixi el càrrec el 20 de gener vinent sigui tornar a apuntar el país al pacte climàtic mundial. El canvi de govern als EUA i l'acord assolit aquest divendres a la Unió Europea per retallar el 55% les emissions el 2030 són dos elements que suposen un nou baló d'oxigen a l'Acord de París. La Xina, el primer emissor mundial, va anunciar fa alguns mesos que volia arribar a la neutralitat climàtica el 2060, una altra bona notícia tot i que encara no s'ha posat oficialment sobre paper.

"La crisi climàtica només ha empitjorat des que es va signar l'Acord de París el 2015: l'any 2020 pot ser el més càlid mai registrat i les companyies de combustibles fòssils encara planifiquen extraccions de petroli i gas. Així com molts representants polítics s'arrosseguen en l'acció climàtica, el nostre moviment no ha fet sinó augmentar la lluita", assegura May Boeve, directora de la plataforma 350.org.

I és que un altre canvi respecte al momentum que va viure la lluita climàtica ara fa cinc anys ha estat l'esclat d'un moviment social cada cop més fort per reclamar als governs que compleixin els acords signats. El moviment inspirat per Thunberg ha mobilitzat les noves generacions com mai abans, tot i el parèntesi de la pandèmia. I no és l'únic: cada cop més gent s'uneix a la batalla climàtica, cosa que ha esperonat els partits ecologistes en molts països del món. Si fa cinc anys els governs del món van fer un petit pas en la bona direcció, potser a partir d'ara seran els ciutadans els que esperonaran el canvi radical que demana el planeta.