La cimera climàtica de Glasgow ha de buscar accions per abans del 2030

Els governs tenen menys d’una dècada per accelerar la reducció d’emissions

París dona el seu nom a l’acord internacional més important contra el canvi climàtic.
3 min

BarcelonaS’esgota el temps. El nou informe científic de l’ONU no pot ser més clar. I això malgrat el fet que per ser aprovat ha de rebre el vistiplau de representants de tots els governs –per això es diu Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC)–. Aquesta supervisió política és el que ha fet sempre que els informes de l’IPCC es considerin més conservadors en les seves conclusions que els d’altres institucions científiques o de recerca. Aquesta vegada, però, la contundència és total. I arriba tot just quatre mesos abans d’una cimera política clau, la que reunirà de nou 195 països per parlar del canvi climàtic, aquest cop a Glasgow, Escòcia. La cimera climàtica de l’ONU COP26 s’hauria d’haver celebrat a finals del 2020 i es va ajornar per la pandèmia. Portem un any de retard, i molts més anys encara de perdre el temps.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Què s’espera que facin els governs en aquesta cimera? Per començar han de presentar-hi uns nous compromisos de lluita climàtica més ambiciosos que els que van presentar el 2015 quan van signar l’Acord de París. Tot i que encara hi ha governs que intenten regatejar els terminis, aquell acord implica que cada cinc anys es renovin a l’alça els compromisos de reducció d’emissions. Anem un any tard ja, per culpa de la pandèmia.

Compromisos a curt termini

“El que és imperiosament necessari que s’aconsegueixi a Glasgow és que s’intensifiquin els compromisos de reducció d’emissions en l’horitzó 2030: l’IPCC deixa clar que cal una mitigació molt forta en la dècada actual i que no s’hi val demorar l’acció al 2050”, diu Olga Alcaraz, observadora veterana de les negociacions climàtiques internacionals pel Grup de Governament del Canvi Climàtic de la UPC. Alcaraz assenyala que, segons el nou informe, “per contenir l’escalfament global a 1,5 ºC amb una probabilitat del 67%, el pressupost de carboni des de l’inici del 2020 és de només 400 gigatones (Gt) de CO2”, és a dir, que el món no pot emetre més que això o serà impossible evitar la pujada per sobre d’1,5 ºC. “Si cada any estem emetent unes 42 Gt, és fàcil calcular que el 2029 haurem esgotat aquest pressupost”, diu Alcaraz.

Les mesures polítiques s’han de prendre ja: aquesta pròxima dècada és clau. A Glasgow, doncs, cal que els compromisos siguin contundents i a curt termini. De fet, segons els científics de l’ONU, per protegir el planeta cal que les emissions arribin al seu pic el 2025. Ho diu una part del tercer informe de l’IPCC, el que se centra en la mitigació, que s’ha de publicar l’any que ve i que s’ha filtrat ja a la revista Contexto y Acción (CTXT). Els objectius per al 2030 fins i tot es queden curts. Segons aquesta filtració, de fet, l’IPCC “considera que el decreixement és clau per mitigar el canvi climàtic”.

No sembla gaire probable que els governs reunits a Glasgow encetin el camí del decreixement, malgrat la crida de la ciència. Fins ara, molts països s’han compromès amb la neutralitat climàtica el 2050, tot i que la Xina, el primer emissor mundial, ho deixa per al 2060. El canvi de govern als Estats Units ha donat, però, una nova empenta i Joe Biden s’ha compromès ja a reduir a la meitat les emissions el 2030. Falta, però, que aconsegueixi aprovar-ho al Congrés i posar-ho en pràctica. La Unió Europea també s’ha compromès a retallar un 55% les emissions el 2030 i el Regne Unit, com a amfitrió de la COP26, va més enllà i promet un 78% menys el 2035. Però falten Austràlia i molts altres països. El G-7 i el G-20, de fet, no s’han compromès encara prou amb la lluita climàtica.

Un altre dels punts clau de la pròxima cimera tornarà a ser el del finançament: l’Acord de París promet 100.000 milions d’euros anuals per ajudar als països pobres no només a suportar els embats de la crisi climàtica sinó també a transformar les seves economies. Uns diners que han de posar els països rics però que fa més de deu anys que estan pendents d’aconseguir, perquè la promesa és molt anterior a l’Acord de París. Més deures urgents per a Glasgow.

stats