La cimentera Lafarge, acusada de finançar l’Estat Islàmic

ParísLa cimentera Lafarge, líder mundial al sector que el 2015 es va fusionar amb la suïssa Holcim, està en el punt de mira de la justícia francesa per haver finançat l’Estat Islàmic. Després d’unes revelacions a Le Monde, s’investiga si l’empresa va finançar grups armats sirians entre el 2012 i el 2014 perquè la producció de la seva planta més gran al Pròxim Orient, situada al nord de Síria, no s’aturés. Una d’aquestes milícies seria l’Estat Islàmic. El preu que Lafarge hauria pagat per no tancar la cimentera és de gairebé 13 milions d’euros, segons l’ONG Sherpa, que representa treballadors sirians de la planta de Jalabiya.

És la primera vegada que s’investiga una empresa del CAC 40 -l’índex selectiu de la borsa francesa que pondera les 40 empreses més importants de França- per finançament de terrorisme. Sis executius, entre els quals l’expresident Bruno Lafont, han sigut imputats per aquest delicte, però també per “posar en perill la vida de tercers” amb la decisió de continuar amb la producció de la planta malgrat la guerra. L’estiu del 2012 l’empresa va decidir evacuar els empleats francesos i els expatriats i deixar al càrrec de la producció els treballadors sirians.

“Lafarge ens obligava anar a treballar malgrat els riscos que corríem”, es lamenta Nidal Wahbi, exresponsable de recursos humans de la planta de Jalabiya, en un reportatge a France 24. A Nidal el van raptar l’agost del 2012 a la ciutat de Manbij, on vivien la majoria de treballadors de la cimentera. L’home va estar segrestat durant deu dies i assegura que “ningú es va preocupar” per ell.

Des de Lafarge, en canvi, sempre han assegurat que la prioritat absoluta era garantir la seguretat i la protecció del personal. Malgrat els riscos: l’exresponsable de la seguretat de Lafarge Cement Syria, Jacob Waerness, explica en un reportatge de la cadena France 2 que el principal perill per als treballadors sirians es trobava en el trajecte entre la cimentera i casa seva. “Els podien segrestar, podia rebre una bala perduda enmig d’un combat o bé els podien confondre amb combatents”, diu Waerness. Lafarge tractava llavors amb “grups moderats que es dedicaven a activitats criminals”, detalla l’home.

L’estiu del 2013 els rebels moderats van passar a ser una minoria davant dels grups islamistes radicals com el Front Al-Nusra, branca siriana d’Al-Qaida, o l’Estat Islàmic. “Una línia vermella” per a Waerness, que va deixar de treballar per a Lafarge a finals d’aquell mateix any. Al juny, la UE havia prohibit qualsevol activitat comercial amb aquestes organitzacions terroristes. Lafarge, però, ho va ignorar. L’empresa hauria acceptat les condicions de l’EI per mantenir la cimentera activa: tant els treballadors com les mercaderies que entraven i sortien de la planta necessitaven autoritzacions emeses pels terroristes, que llavors controlaven la zona, situada a 90 quilòmetres de Raqqa.

L’últim capítol d’aquest escàndol posa sobre la taula la hipòtesi que els serveis d’intel·ligència francesos utilitzaven aquesta planta per tenir una base a la regió. L’exdirector de seguretat de Lafarge, Jean-Claude Veillard, s’enviava correus amb una adreça misteriosa que ha resultat ser la direcció general de Seguretat Exterior. Ho va confessar Veillard, segons Libération, als investigadors. L’home els hauria facilitat informacions com ara els intermediaris amb els quals Lafarge tractava per negociar amb l’Estat Islàmic. La pregunta que s’imposa la va fer Le Monde fa poc: “Què en sabia, l’estat francès, d’aquest finançament il·legal?”

L’Estat Islàmic va necessitar 25.000 euros per organitzar els atemptats del gener del 2015 a París, i 80.000 euros més pels del novembre d’aquell mateix any. Són les xifres que fa uns dies va donar el fiscal François Molins en una conferència internacional contra el finançament terrorista impulsada per Emmanuel Macron.

Microdonacions

Si el president francès s’ha proposat tancar l’aixeta al terrorisme és perquè, en els últims dos anys, les autoritats han identificat a França 416 donants que han finançat aquesta organització. “És molt” és la valoració que Molins fa d’aquest “microfinançament” del terrorisme, que s’alimenta de sumes “mòdiques però importants en nombre”. França també ha identificat 320 recaptadors de fons, “essencialment situats a Turquia i al Líban”, que reenviaven els diners a jihadistes a l’Iraq i Síria.