El científic que gairebé va aconseguir la vacuna per al coronavirus fa anys però es va quedar sense fons
Peter Hotez va comparèixer aquest dijous davant el Congrés dels EUA per explicar la seva història
BarcelonaEl científic nord-americà Peter Hotez va comparèixer aquest dijous davant el Congrés dels EUA per explicar la seva història: fa quatre anys va estar a punt d'aconseguir una vacuna que podria servir per combatre el nou brot de coronavirus, conegut com a Covid-19, però es va quedar sense fons.
"Ho teníem tot preparat, però mai vam poder obtenir inversió per acabar-ho", va explicar Hotez, que va comparèixer davant el comitè de Ciència, Espai i Tecnologia de la Cambra de Representants, segons relata l'agència Efe. Aquest científic és el codirector del Centre de Desenvolupament de Vacunes de l'Hospital Infantil de Texas i degà de l'escola de medicina tropical de la Universitat Baylor, a Houston (Texas), institucions que busquen vacunes que no resulten rendibles per a les grans farmacèutiques dels Estats Units.
Una recerca iniciada després de la SARS
Davant els legisladors d'aquest comitè, Hotez va narrar la seva recerca d'una vacuna contra el coronavirus, que va començar fa una dècada, després dels estralls causats per la síndrome respiratòria aguda greu (SARS, en el seu acrònim en anglès), que va deixar 774 morts a la Xina entre el novembre del 2002 i el juliol del 2003. "Fa deu anys vam decidir concentrar-nos en un problema molt interessant: fer vacunes contra el coronavirus, perquè vam reconèixer que suposa un enorme desafiament per a la salut pública i, malgrat això, no vam veure que les grans farmacèutiques estiguessin corrent per omplir aquest buit". Els coronavirus són una extensa família de virus, alguns dels quals poden ser causa de diverses malalties humanes, que van des de la SARS fins al refredat comú. Anys després de la SARS, Hotez i el seu equip van començar a desenvolupar una vacuna per a aquest virus i per a les seves mutacions.
Una vacuna amb bons resultats però poc rendible
El 2016 van obtenir els primers resultats satisfactoris en proves amb animals i van començar a demanar fons per iniciar un assaig clínic amb humans, però ningú va voler ajudar-los i els tubs d'assaig de la possible vacuna van ser emmagatzemats en un congelador, on van romandre durant anys. "La veritat és que va ser una decisió desafortunada. Teníem la vacuna a punt, però no vam poder passar a la fase clínica a causa de la falta de fons. En aquell moment la SARS ja no era una amenaça per a la salut i no vam aconseguir els diners. Ningú està interessat en invertir en un producte que no s'utilitzarà", va explicar Hotez.
Els seus esforços havien quedat en l'oblit fins que el desembre passat es va detectar a la regió xinesa de Wuhan un virus, identificat com a Covid-19.
Grans similituds entre els coronavirus
Des de llavors, aquest coronavirus ha infectat més de 100.000 persones a tot el món i ha provocat la mort de més de 3.400. De moment, la xifra de pacients recuperats és d'uns 55.000, segons la pàgina web del Centre de Ciència i Enginyeria de Sistemes (CSSE) de la Universitat de Johns Hopkins.
Un mes després de la detecció del brot a Wuhan, els científics xinesos van començar a compartir informació sobre aquest tipus de virus: "De seguida em vaig adonar de les similituds entre aquest nou coronavirus i l'anterior. Em vaig adonar que podríem tenir una vacuna per al coronavirus molt sòlida", va exclamar Hotez. En aquell moment va iniciar una nova croada per intentar aconseguir fons. Va trucar per telèfon a una infinitat de companyies farmacèutiques i agències governamentals, inclòs el Consell d'Investigació Mèdica del Regne Unit, per demanar els tres milions de dòlars que necessita per finançar el seu assaig.
"La vacuna no arribarà ràpid"
Finalment, les seves súpliques van ser ateses per dues agències nord-americanes: l'Institut Nacional de la Salut (NIH, per la seva sigla en anglès) i l'Autoritat per al Desenvolupament i l'Avenç de la Recerca Biomèdica (Barda), molt implicades en les investigacions sobre el nou coronavirus. "Si haguéssim tingut aquestes inversions abans per fer els assajos clínics, ja tindríem la vacuna enllestida", va retreure Hotez. "La vacuna no arribarà ràpid. He sentit estimacions que la vacuna estarà enllestida en un any o en 18 mesos. La meva pregunta és: Com ho faran? No, no serà tan ràpid", va lamentar.
Sigui com sigui, per a aquest científic és vital que s'inverteixi en investigació encara que de vegades pugui semblar poc rendible. "És urgent crear vacunes per a les malalties que no donen un benefici", perquè serveixen de base per lluitar contra altres malalties que sorgeixen del no-res, va concloure.