Així és com la CIA ha tingut accés durant dècades als missatges encriptats d'aliats i adversaris
L'empresa suïssa Crypto AG, propietat de les agències d'intel·ligència nord-americana i alemanya, va vendre milers de màquines de xifratge a un centenar de països de tot el món
BarcelonaLa intel·ligència dels Estats Units va espiar durant molts anys les comunicacions diplomàtiques i militars de desenes de països, entre els quals els de l'operació Còndor de les dictadures llatinoamericanes, a través de màquines d'encriptació d'una companyia suïssa, propietat de la CIA nord-americana i de l'agència dels serveis secrets alemanys BND. Així ho revelen els cables publicats aquest dimarts pel National Security Archive (l'Arxiu de Seguretat Nacional dels Estats Units, NSA), després d'una investigació publicada aquest dilluns pel diari nord-americà The Washington Post i la cadena pública alemanya de televisió ZDF, i que ha recollit l'agència EFE.
Durant dècades, l'empresa suïssa Crypto AG, propietat de la CIA (Agència Central d'Intel·ligència) i de BND (Bundesnachrichtendienst, l'agència d'intel·ligència estrangera del govern alemany), va comercialitzar milers de màquines de xifratge a un centenar de països de tot el món com Xile, l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, Mèxic, Colòmbia, el Perú, Veneçuela, Nicaragua, Espanya, Grècia, Egipte, l'Aràbia Saudita, l'Iran i l'Iraq.
Episodis històrics a l'abast de la CIA
Aquestes màquines van permetre a la CIA descodificar milers de missatges que podrien estar relacionats amb episodis com el cop militar del 1973 a Xile, el del 1976 a l'Argentina, l'assassinat de l'excanceller xilè Orlando Letelier a Washington el 1976, la revolució sandinista a Nicaragua i la guerra de les Malvines.
La NSA fa menció especial a l'espionatge sofert pels membres de l'operació Còndor, un pla de diverses dictadures llatinoamericanes a les dècades del 1970 i el 1980 per eliminar els seus opositors. Aquests països, entre els quals hi havia Xile, l'Argentina i l'Uruguai, van xifrar les seves comunicacions amb màquines de Crypto AG sense saber que els Estats Units eren al darrere.
Durant la reunió inaugural de l'operació Còndor, impulsada pel règim militar d'Augusto Pinochet (1973-1990) el novembre del 1975 a Santiago de Xile, els responsables militars de cinc dictadures del continent llatinoamericà van signar un acord per utilitzar un sistema d'encriptació.
Aquest sistema "estaria disponible per als països membres en els trenta dies següents, sabent que podria ser vulnerable; i serà substituït en el futur per màquines criptogràfiques escollides de mutu acord", deia el text.
Després de la segona reunió, el juny del 1976, la CIA va informar que "el Brasil havia acceptat proporcionar equipament per a Condortel [la xarxa de comunicacions de l'operació Còndor]" que provindria de Crypto AG.
En la investigació, titulada El cop d'intel·ligència del segle, The Washington Post i ZDF fan un recorregut per aquest projecte d'espionatge, conegut primer amb el nom de Thesaurus i després com a Rubicon, basant-se en documents interns dels serveis d'intel·ligència i en entrevistes amb funcionaris, exfuncionaris i treballadors de la firma suïssa.
El diari nord-americà destaca que des del 1970 la CIA i la NSA van controlar gairebé tots els aspectes de Crypto AG, en col·laboració amb l'agència BND.
Els EUA no van aconseguir enganyar els adversaris més acèrrims
Gràcies a aquest sistema van seguir de prop des de la crisi d'ostatges a l'Iran, el 1979, fins a les operacions d'assassinat en el marc de l'operació Còndor i els moviments de l'Argentina durant la guerra de les Malvines.
L'única limitació del programa va ser que els principals adversaris dels Estats Units, l'extinta Unió Soviètica i la Xina, mai van ser clients de Crypto AG, perquè sospitaven dels seus vincles amb Occident.
En el cas de l'Argentina, l'administració del president Ronald Reagan (1981-1989) va aprofitar el 1982 l'ús del govern argentí de la tecnologia de Crypto AG per lliurar dades d'intel·ligència al Regne Unit durant la guerra de les Malvines.
Anys més tard, el 1989, els EUA es van aprofitar de l'ús que feia el Vaticà d'aquest equipament en la seva persecució contra el general panameny Manuel Antonio Noriega, quan va buscar refugi a la nunciatura apostòlica i el seu parador va quedar exposat a través dels missatges enviats des d'aquesta missió a les autoritats vaticanes.
S'ha acabat l'espionatge?
The Washington Post subratlla, en el seu extens reportatge, que els productes de Crypto AG es continuen utilitzant en més d'una desena de països i, de fet, el seu logotip de color taronja i blanc encara llueix a la part alta de la seu de l'empresa a Zug (Suïssa), malgrat que va ser liquidada i desmantellada el 2018 pels seus inversors, a través d'una empresa de Liechtenstein, que és un país que per llei permet blindar-ne les identitats.
Dues firmes van comprar gairebé tots els actius de Crypto AG: CyOne Security, que ven sistemes de seguretat al govern suís, i Crypto International, que controla la marca i el negoci internacional de l'antiga companyia.
Totes dues han insistit que no tenen connexió actualment amb cap servei d'intel·ligència, encara que CyOne té el mateix director executiu que Crypto AG durant les gairebé dues dècades que va ser propietat de la CIA.