Chelsea Manning torna a ingressar a la presó per negar-se a declarar sobre Wikileaks

WashingtonL'exanalista d'intel·ligència de l'exèrcit dels EUA Chelsea Manning tornarà a entrar a la presó per haver-se negat a declarar davant d'un jutge federal sobre la seva revelació de secrets militars i diplomàtics a Wikileaks. Manning va sortir de la presó fa una setmana, després de passar-hi dos mesos per no voler col·laborar amb la investigació judicial.

Sis dies després del seu alliberament, el jutge federal Anthony Trenga va requerir de nou aquest dijous la seva declaració i, després de la negativa de l'exsoldat a declarar, va ordenar que fos empresonada per "desacatament" altra vegada al mateix centre.

A més, el magistrat va decidir que si Manning no intervé en un termini de 30 dies davant un segon jurat, que també porta el cas, s'afegirà una multa diària de 500 dòlars a la seva estada a la presó. Aquesta sanció s'incrementarà a 1.000 dòlars al dia si continua negant-se a testificar després de 60 dies.

La mateixa Manning va dir als mitjans de comunicació quan va arribar al jutjat que preferia ingressar a la presó "de manera indefinida" que testificar. "No importa el que passi avui –va anunciar–, no compliré el que demana aquest gran jurat".

Manning ha estat citada a declarar diverses vegades en el marc de la investigació al fundador de Wikileaks, Julian Assange. Encara que no se sap amb exactitud el que els fiscals volen preguntar-li, ella i els seus advocats han dit que continuarà negant-se a declarar sobre Wikileaks o el seu fundador.

El 23 de gener la defensa d'Assange va informar que havia presentat una "sol·licitud urgent" davant la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), amb seu a Washington, perquè ordenés als EUA que reveli els càrrecs presentats en secret contra el seu client.

Manning va ser condemnada el 2013, quan encara era coneguda com el soldat Bradley Manning, a 35 anys de presó com a responsable de la filtració més important de documents confidencials de la història dels EUA. El 17 de maig del 2017 va ser alliberada després de set anys privada de llibertat, una cinquena part de la pena que li havia estat imposada, gràcies al perdó que li va atorgar el gener d'aquest any el llavors president, Barack Obama (2009-2017), tres dies abans d'abandonar la Casa Blanca.

Mentre era analista d'intel·ligència militar, Manning va filtrar el 2010 al portal Wikileaks més de 700.000 documents classificats com a secrets sobre les guerres de l'Iraq i l'Afganistan i cables del departament d'Estat, un revés per a la diplomàcia nord-americana que va alimentar un debat sobre el paper de Washington al món.

Obama va commutar la condemna a Manning pel fet que en el judici, que va finalitzar l'estiu del 2013, va assumir la responsabilitat dels seus actes, va dir que es penedia d'haver filtrat els documents i va atribuir el seu delicte a la seva innocència (22 anys) i als seus problemes perquè la seva homosexualitat va ser mal rebuda durant la disciplina castrense.