Chavisme i oposició recorren a Noruega per temptejar el diàleg per acabar la crisi

Maduro confirma les converses, mentre que els opositors discrepen sobre si és una opció vàlida

Maduro intervenint davant de soldats en una base naval veneçolana
Marta Rodríguez
16/05/2019
3 min

BarcelonaLa Veneçuela polaritzada busca a Noruega una via pacífica per resoldre la crisi institucional, política i social que castiga el país des de les últimes eleccions, en què el règim va perdre la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, i que es va agreujar amb l'autoproclamació de Juan Guaidó com a president interí. Dirigents del govern i opositors intenten trobar un punt de partida que els permeti explorar possibles vies per iniciar converses. Seria la primera trobada entre les dues parts, després d'anteriors fracassos, l'últim dels quals supervisat pel Vaticà.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'arribada a Oslo de les dues negociacions ha sigut una "sorpresa", afirma Leiv Marsteintredet, professor de política comparada de la Universitat de Bergen, per a qui les dues parts se senten forçades a intentar les converses a causa de la crítica situació que es viu a Veneçuela i també la pressió internacional.

Segons la televisió pública noruega NRK, les dues delegacions encara no s'han trobat, ja que s'està en una fase molt preliminar, amb converses entre els experts en mediació noruecs i els representants de cada banda. Per la banda del règim chavista, ha viatjat fins a Oslo el ministre de Comunicació, Jorge Rodríguez, i tot i que Nicolás Maduro ha assegurat que "Jorge està complint una missió a l'exterior molt important" i posteriorment el seu govern ha confirmat que hi ha unes converses en marxa.

La notícia de la possibilitat que hi hagi un diàleg ha agafat d'imprevist part de l'oposició veneçolana. Algunes fonts apunten que Leopoldo López, hoste de l'ambaixada espanyola a Caracas, li dona suport, mentre que Juan Guaidó s'ha limitat a enumerar les converses de Noruega dins d'una llista d'altres iniciatives internacionals obertes per desactivar la crisi, entre elles les de l'anomenat Grup de Contacte de la Unió Europea.

Per contra, un dels rostres més populars i veterans, l'expresident de l'Assemblea Nacional Julio Borges, ha deixat clar que desconeixia les trobades i ha assegurat a través de Twitter que en cap cas "avala cap tipus de diàleg amb la dictadura" i ha reiterat que l'única via que accepta és la dimissió de Maduro, un govern de transició i eleccions lliures.

La divergència entre l'oposició reflexa les dificultats del procés perquè qüestiona "quina part de l'oposició ha anat a Noruega", subratlla Leiv Marsteintredet, que admet que la negativa de sectors més intransigents a ni tan sols conversar amb el chavisme pot fer fracassar el procés. "Que s'avinguin a conversar ja és una bona notícia per a Veneçuela, però no vol dir que arribin ara a un pacte", detalla.

La nova aproximació entre els dos bàndols enfrontats arriba en un moment en què després de diversos intents de l'oposició i de Guaidó de fer trontollar el règim demanant la deserció dels militars ha quedat més que evident que Maduro continua tenint sota control l'exèrcit, que es manté fidel i s'afiança com el gran actor que decidirà el futur del país. L'autoproclamat president es troba "debilitat" des de la intentona de sublevació del 30 d'abril en què les forces lleials a Guaidó van alliberar López del seu arrest domiciliari, indica el professor noruec i especialista en resolució de conflictes, que subratlla que el veterà opositor no ha suscitat mai consensos entre els opositors i, de fet, ha esquerdat el feble bloc que havia construït Guaidó des del gener, com un nou líder sense la càrrega d'errors del passat.

Però què pot oferir Noruega que no hagi ofert el Grup de Contacte de la UE o altres actors que s'han presentat com a mediadors? El país escandinau té una llarga tradició de mediació en conflictes i recentment es va apuntar l'èxit de les converses de pau entre el govern de Colòmbia i les FARC que van desembocar en l'Acord de Pau de l'Havana. Però el professor Marsteintredet assenyala un altre factor: "No posa condicions al diàleg com fan la resta de mediadors, que insisteixen en la convocatòria d'eleccions", diu en una conversa telefònica. Noruega es va desmarcar del reconeixement a Guaidó que van fer la majoria de països europeus i ha teixit bones relacions tant amb Cuba com el chavisme arran de les converses amb els colombians, així que Nicolás Maduro està còmode amb la interlocució de Noruega. Més còmode que els opositors i el mateix Guaidó, que es presenten amb més "escepticisme".

stats