'Charlie Hebdo' torna a publicar les caricatures de Mahoma que van desencadenar l'atemptat

BarcelonaDes que el gener del 2015 la redacció de Charlie Hebdo va ser víctima d’un cru atemptat jihadista per haver publicat caricatures de Mahoma, el setmanari satíric francès no havia tornat a dibuixar imatges del fundador de l’islam. “Sempre ens hi hem negat. No perquè estigui prohibit, perquè la llei ens ho permet, sinó perquè feia falta un bon motiu per fer-ho”, han defensat, en diverses ocasions, des de la revista. Ara, però, han trobat el motiu.

En el marc del judici sobre aquell atac, que comença just aquest dimecres, Charlie Hebdo ha preparat un número especial en què torna a publicar les mateixes caricatures del profeta Mahoma que van desencadenar l’assalt contra la seva seu de dos homes emmascarats –i armats amb Kalàixnikovs, una escopeta i un llençagranades– i que van matar dotze persones, la majoria treballadors i col·laboradors de la revista, entre els quals el seu director, Charb, i dibuixants històrics com Cabu, Tignous i Wolinski.

“Tot això [en referència als atemptats] per això [en referència a les imatges de Mahoma]”, diu la portada d’aquesta edició especial, que reprodueix, doncs, les malauradament famoses caricatures que Charlie Hebdo va publicar el 2006 en solidaritat amb el diari danès Jyllands-Posten, amenaçat per ser el primer a portar a impremta els dibuixos del profeta musulmà. Entre aquests dibuixos destaca una vinyeta de Mahoma plorant de genolls i amb el missatge "És dur ser estimat per idiotes”, que el 2006 ja va generar una onada d’indignació en diversos sectors del món musulmà i, també, multitud d'amenaces de mort d'extremistes.

Al llarg de les pàgines de l’exemplar –que surt als quioscos aquest dimecres– hi ha un missatge clar: “No ens doblegarem mai. No renunciarem mai”. Aquest clam a favor de la llibertat d’expressió i de l’humor, tal com reivindiquen des del setmanari, també és present en un text signat per l’actual director, Riss, que va ser ferit de gravetat durant l’atac jihadista. “Reproduir aquestes caricatures la setmana de l’inici del judici dels atemptats del gener del 2015 ens va semblar indispensable”, apunta. Les caricatures –continua– són “proves” del que va passar i “era necessari recuperar-les, perquè des del 2006 [quan es van publicar les imatges de Mahoma que van acabar desencadenant la massacre] han passat catorze anys i els joves francesos que han nascut des de llavors seran testimonis d’un procés que no entendran, ja que dibuixos com aquells mai havien tornat a ser publicats". "Per això és un deure d’informació tornar a publicar aquests documents, que tenen un valor tant històric com penal”, diu.

L’atac, que va ser reivindicat per Al-Qaida, va deixar en xoc la societat francesa. Eren les onze del matí quan els terroristes van irrompre a la seu del setmanari i van disparar fins a 50 trets amb armes automàtiques mentre es reunia el consell de redacció de la revista. Uns deu minuts després, els assaltants van fugir en un cotxe negre. Però el malson no havia acabat aquí. Un dia després, un còmplice dels terroristes, Amedy Coulibaly, va assassinar una policia als afores de París per acabar assaltant, el 9 de gener, el supermercat jueu Hyper Cacher, a la capital francesa, on va matar quatre persones abans de ser abatut a trets. Era l’atac més greu a França fins llavors, tot i que mesos més tard, el novembre del mateix 2015, seria superat per l’onada d’atemptats que va patir París –entre els quals, el de la sala Bataclan–, que van deixar un total de 130 víctimes mortals.

Judici amb expectació

Cinc anys després del "Je suis Charlie" [Jo soc Charlie], el missatge que es va viralitzar arreu del món en suport a les víctimes, s'inicia el procés contra els suposats còmplices dels terroristes, ja que els autors van ser abatuts dos dies més tard, després de ser localitzats i acorralats en una impremta a Dammartin-en-Goële, a uns 50 quilòmetres al nord de París.

El judici finalitzarà el pròxim mes de novembre i en total hi ha catorze acusats: deu en detenció provisional, un en llibertat sota control judicial i tres més, en ordre de cerca i captura, per als quals es demanen penes que van des de la cadena perpètua fins als deu i vint anys de presó. La justícia els acusa de participació en una organització terrorista criminal i de diferent grau de complicitat, ja sigui en el subministrament de suport logístic, financer o material, com amb armes o vehicles.

Mentrestant, una part de la societat francesa també veu aquest judici com un procés en què s'analitzarà l'estat de la llibertat d'expressió i el dret a la blasfèmia, protegit per llei a França.