El cervell del Brexit arracona Boris Johnson i l'acusa d'un "pla possiblement il·legal"

LondresLa revenja és un plat que se serveix fred. Així ho creu Dominic Cummings, exassessor ideològic de Boris Johnson, el gran artífex del Brexit amb l'eslògan "Recuperem el control" (durant la campanya del referèndum, del 2016) i de la folgada victòria electoral del desembre del 2019, amb el lema "Enllestim el Brexit".

Divendres passat, a última hora, Cummings es va girar en contra de qui havia sigut el seu cap. El Rasputin de Johnson des que el premier va arribar al govern, el juliol del 2019, finalment acomiadat amb deshonor el novembre passat i enmig d'una guerra interna de Downing Street en què també hi havia implicada la parella del primer ministre, Carrie Symonds, va publicar al seu blog personal un duríssim atac contra el premier. En un text que anava de menys a més, Cummings acusava Johnson de possibles irregularitats per finançar les obres de remodelació de l'apartament personal –al número 11 de Downing Street– que comparteix amb Symonds; de ser responsable dels milers de morts de la segona onada de la pandèmia per la seva indolència a l'hora de decretar el segon confinament, i de vetar una investigació interna sobre l'origen de diverses filtracions des del cor del govern.

Cummings –que va ser enxampat saltant-se el confinament– afirmava que Johnson havia elaborat "un pla èticament insensat, possiblement il·legal, i gairebé segur que trencaria les normes sobre la publicació de les donacions polítiques si es feia de la manera que ell pretenia" per aconseguir que donants del Partit Conservador paguessin en secret la reforma de l'esmentat apartament. Un reforma que ha costat 91.000 euros. El Tresor públic només faculta el titular de Downing Street a gastar-ne anualment 34.500 en aquesta mena de despeses. La resta, doncs, havia de sortir de la butxaca de Johnson.

Des de divendres, tot el govern assegura que el premier s'ha fet càrrec de la factura. Però el que pot posar en risc Johnson és saber si, abans que ell presumptament pagués, es va establir un mecanisme basat en regulacions sobre conservació d'edificis històrics perquè fossin donants del partit els que passessin primer per caixa. Els advocats del Partit Laborista han demanat una investigació a la Comissió Electoral per la possible no declaració de la hipotètica donació al partit.

Filtracions inconvenients

L'origen de la batalla entre els dos antics aliats es troba en una informació que la setmana passada va publicar la BBC. La cadena pública va revelar uns missatges de WhatsApp entre el primer ministre i James Dyson, l'amo dels aspiradors de la mateixa marca, un brexiter convençut que, poc després del referèndum del 2016, es va endur la seva fàbrica a Singapur.

L'abril del 2020, en el primer moment de la pandèmia, Johnson va implicar Dyson en la construcció dels aleshores tan necessitats ventiladors mecànics. En els missatges privats que es van intercanviar, Dyson demanava a Johnson que fes el que calgués davant de la hisenda pública perquè els seus empleats no veiessin gravats amb els impostos del Regne Unit la seva activitat. Johnson li va dir: "Jo t'ho arreglo demà". I li va assegurar que parlaria amb el ministre d'Economia perquè fes el que calgués per resoldre-ho. Escudant-se en la urgència i l'emergència, dimecres passat, en la sessió de control del Parlament, Johnson va assegurar que no es penedia de res perquè el que era prioritari era salvar vides.

La irada reacció de Cummings al seu blog està directament relacionada amb les filtracions que Downing Street va escampar dijous a la nit, segons les quals ell mateix era el responsable de la revelació dels missatges entre Johnson i Dyson. Cummings nega ser-ne la font, tot i que admet que Johnson li havia enviat alguns missatges dels seus contactes amb l'empresari, però cap dels que s'han publicat. S'hi torna i etziba un atac que posa al descobert fets més greus: no només el de l'apartament sinó, sobretot, la indolència de Johnson a l'hora de gestionar la pandèmia.

En concret, en el segon confinament. El 21 setembre passat els especialistes científics i epidemiològics que assessoren el govern britànic van demanar un curtcircuit de dues setmanes per evitar "conseqüències catastròfiques". D'acord amb el seu relat, Cummings n'era partidari però Johnson no va fer-ne cas. I aquest dilluns al matí, el Daily Mail publica en portada que quan a finals d'octubre es va veure forçat a decretar el segon confinament, Boris Johnson hauria dit que preferia veure "els cossos apilant-se per milers [de morts]" abans que no pas ordenar-ne un tercer. El 18 de desembre, poc més de dues setmanes després que acabés el segon, Johnson va haver de forçar-ne el tercer, que s'ha allargat fins a pràcticament la segona setmana d'abril. L'impacte de la pandèmia ha sigut devastador al Regne Unit. Els morts de la segona onada superen els de la primera. En total, més de 127.000, amb mesos dramàtics, com el gener, en què cada dia n'hi va haver més de mil.

Al blog, Cummings comenta també que un parell de dies abans que, finalment, al novembre Johnson fes cas dels experts i decretés l'esmentat segon confinament, el Times ho va avançar. La filtració posava en evidència la desastrosa gestió del primer ministre. Cummings assegura que, segons li va dir un funcionari de Downig Street, la font de la informació va ser un tal Henry Newman [assessor especial del govern] i altres de la seva oficina. "Johnson –escriu Cummings– estava molt molest amb aquest descobriment, i em va dir poc després: «Si Newman és la font l'hauré d'acomiadar, i això em suposarà molts problemes amb la Carrie, perquè són molt bons amics. ¿Potser podem demanar al secretari del gabinet que posi fi a aquesta investigació?»". I aquest migdia, precisament, el secretari del govern, el més alt funcionari del país, Simon Case, compareix davant del Parlament per aclarir els fets.

El 26 de maig Cummings seurà al Parlament en una comissió sobre la gestió de la pandèmia. La premsa britànca assegura que s'hi presentarà amb un dossier en què demostrarà la desastrosa gestió del govern sobre la pandèmia, amagada ara sota la catifa de la bona campanya de vacunació.