Centenars de milers de persones exigeixen un govern civil al Sudan

BarcelonaTres generals han dimitit del Consell Militar Transitori del Sudan perquè s'oposen a l'acostament de l'exèrcit a l'opositora plataforma civil Aliança per la Llibertat i el Canvi. El gest s'ha llegit com l'avançament en la transició democràtica del país africà, que viu una revolució popular pacífica que ha sacsejat el país i ha aconseguit que els militars deixessin caure el dictador. Omar al-Baixir fa 15 dies que va ser derrocat i en fa 7 que dorm a la presó de Kobar de màxima seguretat. Al-Baixir no podrà celebrar els seus 30 anys al poder i està a l'espera de què decideixen les noves autoritats del país: si ordenen la seva transferència al Tribunal Penal Internacional, on l'esperen per jutjar-lo de delictes contra la humanitat a Darfur, o si el jutgen al país.

Aquest dijous ha sigut un nou dia de mobilitzacions al Sudan. Moviments socials i l'oposició organitzada han fet crides perquè la població surti als carrers en el que han anomenat la Marxa del Milió, en referència al milió de persones que esperen congregar-hi. Els convocants es poden apuntar un èxit perquè per primera vegada un centenar de magistrats i jutges s'han afegit a la manifestació vestits amb les togues professionals. Centenars de milers de persones s'han manifestat, segons Reuters, per demanar que s'acceleri el procés de transició i sobretot que Egipte, veí i aliat d'Al-Baixir, no hi interfereixi.

Factors determinants

Com ha passat recentment en altres punts de la geografia del continent, la revolta popular ha donat els seus fruits. Al Sudan la mà dura i la repressió en un estat militaritzat i governat per un autoritari Al-Baixir han fet aflorar una comunitat de joves urbans amb ganes de canviar el sistema i contagiar-se dels aires democràtics d'altres latituds. A aquest panorama s'hi suma el factor econòmic.

Des de la independència del Sudan del Sud el 2011, el Sudan s'ha quedat sense els rics recursos petroliers i això ha fet minvar la caixa pública. El Fons Mundial Internacional (FMI) va receptar un pla de reajustaments que va provocar que el govern eliminés el subsidi a la farina. En conseqüència, el pa va triplicar el preu i va fer que el malestar per la falta de llibertats s'encomanés als més empobrits, cosa que va produir un efecte contagi i les protestes van acabar sent un moviment contra Al-Baixir.

El paper de la Unió Africana

Per a Iván Navarro, investigador de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB i del Grup d'Estudis Africans de la UAM, hi ha alguns factors per confiar en l'optimisme que el Sudan pugui trencar amb un règim dictatorial. Per exemple, "la pressió" que pot fer la Unió Africana perquè la junta militar que ha pres el control del país no s'eternitzi en el temps i s'afanyi a convocar eleccions democràtiques. En un principi s'han donat dos anys de marge per intentar estabilitzar la situació. La institució recentment ja ha deixat clara la seva aposta per la democratització i, com diu Navarro, ha sigut primordial a "Gàmbia o Burkina Faso" per a "una transició pacífica".

També a nivell intern, el Sudan es juga el futur en el paper dels Estats Units, que va introduir el país en la seva llista de patrocinadors del terrorisme fa més de dues dècades, fet que ha suposat que Khartum quedi fora del sistema d'inversions i comercial de Washington.

"El fet que ja no hi hagi Al-Baixir al poder ja és una sorpresa que es veia gairebé impossible fa poc temps", reflexiona l'investigador especialitzat en aquesta regió africana i que valora que l'exèrcit hagi empresonat el dictador i no li hagi facilitat una sortida a l'exili, com sí que es va fer a Burkina Faso o Gàmbia, on els vells presidents autoritaris van marxar dels seus països amb total impunitat. La incògnita és si la població civil es mantindrà mobilitzada fins al final i arrossegarà els soldats, que aquest dijous es passejaven a bord dels vehicles militars somrients i relaxats, en plena comunió amb els civils.

D'altra banda, el Sudan té diversos conflictes armats oberts, si bé en l'últim any hi ha hagut una significativa reducció dels nivells de violència tant a Darfur, una regió amb ànsies separatistes i que ha estat assetjada amb repressió i fams, com a Kordufan del Sud i Nil Blau. A més, hi ha una taula de diàleg nacional oberta en què participa una coalició opositora a Al-Baixir que, per a Navarro, caldrà seguir de prop per veure si es manté unida o les divisions internes li passen factura.