L'exèrcit i la incertesa es consoliden a Birmània

Birmània es despertava aquest dimarts immersa en una calma tensa, l’endemà del cop d’estat militar que ha derrocat el govern democràtic i ha imposat l’estat d’emergència. Els soldats patrullaven per les grans ciutats, tropes i camions bloquejaven les carreteres d’accés a la capital, Nay Pyi Taw, i els helicòpters militars sobrevolaven la ciutat. Les comunicacions, però, s’havien restablert: internet tornava a funcionar i també els telèfons, tot i que amb alguns bloquejos. Els bancs també havien tornat a obrir amb normalitat després d’haver quedat dilluns fora de servei. Amb tot, el silenci dominava els carrers, on hi circulaven pocs cotxes i el nerviosisme era palpable, segons explicaven diversos testimonis a les xarxes socials, a l’espera de saber quins seran els següents moviments del general Min Aung Hlaing, que ara concentra el poder al país.

Durant la nit l’exèrcit havia fet feina: formava un nou govern amb el nomenament d’onze ministres, tots ells generals, exgenerals o antics assessors de l’últim govern militar d’abans de les eleccions democràtiques del 2015. Hores més tard, els uniformats donaven l’ordre de tancar l’aeroport internacional de Rangun, com a mínim, fins a l’1 de juny. Mentrestant, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), el partit que va guanyar el 83% dels escons en les eleccions del 8 de novembre, emetia un comunicat a través de Facebook per reclamar l’alliberament immediat dels seus diputats i de la seva líder, Aung San Suu Kyi, que ha governat de facto el país els últims cinc anys.  

Fonts del partit asseguraven ahir que havien pogut saber que Suu Kyi es trobava en bon estat de salut però que els militars la mantenen sota arrest domiciliari. La resta de membres de partit arrestats el dilluns també estarien retinguts als seus domicilis. Ara, el gran interrogant és saber quina serà la resposta de la població que, segons els resultats de les urnes, el mes de novembre va sortir a votar massivament a favor de la cap d’estat. Ahir a la nit, en algunes ciutats es podien escoltar cassolades contra les autoritats militars i crits de “Visca la mare Aung San Suu Kyi!”, accions que es podrien entendre com les primeres mostres d’una futura campanya de desobediència civil. La pròpia Suu Kyi, de fet, va fer una crida el mateix dia del cop perquè la població “no accepti això” i surti a protestar contra el cop militar. 

Sigui com sigui, la mandatària ha retrocedit en el temps: dels seus 75 anys, n’ha passat 15 en arrest domiciliari durant la dictadura militar que va oprimir el país durant mig segle i va ser alliberada el 2010, cinc anys abans d’arribar al poder del país asiàtic. Mentrestant, a les crides de la LND per a l’alliberament de Suu Kyi i la resta de detinguts s’hi han sumat potències internacionals. 

Crida internacional i paper de la Xina

El govern de Joe Biden als Estats Units amenaça amb reimposar sancions econòmiques al país. El mateix general Min Aung Hlaing, que ha liderat el cop d'estat, ja va ser sancionat per Washington el 2019 com a responsable militar de la neteja ètnica de la minoria musulmana dels rohingyes.

El Consell de Seguretat de l'ONU havia convocat una reunió d'urgència aquest dimarts, en què ha demanat a les potències globals que condemnin l'aixecament i ha refusat el pla dels militars d'instaurar l'estat d'emergència durant un any i, llavors, convocar eleccions. L'organisme ha mostrat la seva preocupació per la repressió militar que es pugui desencadenar i també per la situació de la minoria rohingya. "Però la Xina vetarà qualsevol intent d'actuar contra el cop d'estat", explica a l'ARA Ashok Swain, cap del departament de recerca en pau i conflictes de la Universitat d'Uppsala. Swain està convençut que Pequín veu amb bons ulls la reinstauració de la dictadura militar, no només perquè el govern de Suu Kyi tenia massa bones relacions amb la potència rival de l'Índia, sinó perquè els seus estrets lligams amb l'exèrcit li permetran mantenir el control econòmic sobre el país, on té importants projectes i infraestructures en marxa.

"Això serà un gran test per a Joe Biden, que ha arribat al poder amb el compromís de defensar la democràcia", diu Swain, convençut que l'única esperança que tenen els birmans és el fet que Donald Trump ja no sigui al poder. Tot i així, és escèptic amb les sancions econòmiques perquè "l'exèrcit birmà té el suport econòmic de la Xina", a més del "suport militar de Rússia".

Figura controvertida

Tot i que l'exèrcit ha declarat l'estat d'emergència per un any i ha promès eleccions després, molt pocs confien en aquestes promeses. Des que el 8 de novembre el partit de Suu Kyi va guanyar aclaparadorament les eleccions i va incrementar la seva majoria parlamentària, els militars han vist en perill el seu control sobre el país, que mantenien gràcies a la Constitució del 2008, redactada per la junta militar, que els reserva un quart dels escons del Parlament i que inclou fins i tot la clàusula que els ha permès el cop. El partit de Suu Kyi va voler impulsar el març del 2020 certes reformes constitucionals, que estaven destinades a fracassar pel pes dels militars al Parlament, però que volien ser un senyal del camí que podrien encetar si rebien prou suport de la població.

Però, en general, la Nobel de la pau no ha estat capaç d'encetar una agenda real de transformació democràtica i ha estat massa complaent amb els militars, defensant-los fins i tot de les acusacions de genocidi contra els rohingyes. "Aun San Suu Kyi ha estat una decepció per a la societat civil global i per als moviments de suport a la democràcia i els drets humans", diu Swain. "Ha estat valenta i ha sacrificat molt, és cert, però té un problema ideològic, el nacionalisme budista" radical que va quedar exposat amb el genocidi rohingya. Amb tot, tant per al comitè electoral del país, com per a diverses potències internacionals, ella va ser la guanyadora aclaparadora de les eleccions del novembre passat.