Centenars de milers de joves es manifesten pel control de les armes als Estats Units
S'han organitzat 800 protestes arreu del país i també a l'estranger
Nova YorkLa Carla i el Peter Gavaglia, dos bessons de 16 anys, han marxat aquest dissabte pels carrers de Nova York amb altres companys de classe per exigir un control més estricte de les armes de foc als Estats Units. La manifestació ha estat una de les 800 organitzades arreu del país –i en algunes capitals del món– que han congregat centenars de milers de persones. Joves, mestres, professors i pares han cridat "Prou".
"No vull sentir-me insegura a l'escola. Ni tampoc vull que altres nens sentin el mateix. Han mort molts estudiants i no s'ha fet res", ha afirmat la Carla mentre caminava esperançada que aquest cop sí que hi hauria un canvi en les lleis del país. Tant ella com el Peter volen que els congressistes aprovin una legislació per prohibir els rifles d'assalt i perquè hi hagi un control federal de les armes perquè "ara cada estat té la seves regulacions" i algunes són molt laxes.
L'inici d'un moviment
Aquestes han estat algunes de les demandes més sentides a les manifestacions impulsades pels supervivents de la massacre de l'institut de Parkland, a Florida, el 14 de febrer. Alguns d'aquests supervients han encapçalat la protesta principal a Washington sota el lema "Marxa per les nostres vides". "Això no és un moment, és un moviment: un moviment que depèn de la persistència i la passió de la seva gent. Si desistim, la NRA [Associació Nacional del Rifle] guanyarà", ha assegurat Delaney Tarr, un dels estudiants de Parkland a l'escenari de la capital nord-americana.
Tarr i altres estudiants han afirmat que la marxa, que ha recorregut la cèlebre avinguda de Pennsilvània que uneix el Congrés amb la Casa Blanca, és tant sols el principi de la seva protesta. De fet, ja han convocat una altra aturada escolar per al 20 d'abril, dia de l'aniversari de la matança a l'institut de Columbine. Han promès continuar pressionant els polítics fins que aconsegueixin canvis per posar fi a la violència armada, una xacra per al país: es calcula que de mitjana cada dia moren 93 persones per armes de foc als Estats Units.
La força del vot
Molts dels cartells dels manifestants tant a Washington com a Nova York i a altres grans ciutats advertien els polítics que si no fan res sobre aquest tema votaran contra la seva reelecció al novembre. "Ara no podem votar, però el 2020 sí", deia una de les pancartes que portaven joves novaiorquesos.
Aquest novembre hi haurà eleccions legislatives i el control d'armes serà un dels temes principals de la campanya. "El president Trump ha de fer més contra la violència de les armes", ha demanat el Peter, que portava una pancarta amb un tuit polèmic de Trump que acusava els estudiants de l'institut de Parkland de no haver fet prou per avisar la policia dels problemes del seu ex company i autor de la massacre, Nikolas Cruz.
Trump, que aquest cap de setmana és a la mansió de Mar-o-Lago, a Florida, va anunciar aquest divendres que el seu govern prohibirà un artefacte que converteix un rifle semiautomàtic en una metralladora més letal. Aquesta peça és la que va utilitzar l'home que va matar 58 persones a Las Vegas l'octubre passat des de la finestra de la seva habitació d'hotel. Aquest tiroteig massiu és el pitjor de la història dels Estats Units.
Per al jove Jeremy Shinder no n'hi ha prou amb prohibir aquests artefactes. "Cal vetar totes les peces que permetin crear un rifle d'assalt", ha afirmat al costat de les seves companyes de l'institut de Northern Valley de Demarest, a Nova Jersey. Aquest estudiant confessa que la seva família el va ensenyar a disparar i entén la importància de la segona esmena de la Constitució que garanteix als nord-americans el dret de portar armes. Però considera que els "rifles d'assalt són per matar" i s'haurien de prohibir.
Stella Adler, una actriu i professora de teatre de 79 anys, pensa el mateix. "Les metralladores són armes de guerra i s'haurien de prohibir", diu asseguda al seu caminador, que porta un cartell penjat on es llegeix: "Marxo pels meus estudiants". Adler defensa "els carrers, les escoles i les esglésies sense armes" i, emocionada i amb els ulls humits, s'expressa orgullosa pels joves estudiants impulsors de les protestes.
