La CDU tanca l’era Merkel
El partit conservador alemany escull el seu nou líder amb la incògnita de si optarà també a la cancelleria
SabadellDesprés de 21 anys sota el comandament indiscutible d’Angela Merkel, la Unió Cristianodemòcrata alemanya (CDU) ha de decidir el nou rumb que vol emprendre a partir d’ara. El partit de la cancellera celebra avui i demà el congrés en què triarà el seu nou president, tot i que està per veure si cap dels tres aspirants al càrrec s’acabarà convertint en el candidat conservador a liderar el govern alemany a les eleccions del 26 de setembre. Podrien no ser-ho, ja que cap d’ells no té, almenys de moment, el reconeixement popular de què sí que gaudeixen altres figures del partit que no participen en aquesta cursa.
Les enquestes no permeten assenyalar cap dels tres aspirants com a favorit, tot i que situen lleugerament per damunt Friedrich Merz, el candidat més allunyat de Merkel, tant des del punt de vista ideològic com des del personal. L’enemistat entre ells dos es remunta a l’any 2002, quan Merkel va apartar Merz de la presidència del grup parlamentari per assumir ella el càrrec. Els últims 10 anys Merz ha treballat com a advocat per al sector privat, i ara, convertit en milionari, pretén tornar a la CDU per la porta gran i fer-la virar cap a la dreta, per intentar recuperar els votants perduts en benefici de la ultradretana Alternativa per a Alemanya.
El candidat favorit de la cancellera és Armin Laschet, de qui Merkel ha dit que té “les eines” per liderar el país. Tot i que les enquestes el situen com el candidat menys popular, el moderat Laschet té punts a favor: el seu segon seria l’actual ministre de Sanitat, Jens Spahn. També és el líder del partit al land del Rin del Nord - Westfàlia (un territori que presideix des del 2017), que és el més poblat d’Alemanya i aporta 298 dels 1.001 delegats amb dret a vot. Els altres dos candidats, però, també són d’aquesta regió, de manera que Laschet no té garantit el suport unànime d’aquests representants.
El tercer aspirant és Norbert Röttgen, que ofereix com a principal credencial els seus coneixements sobre política exterior (de fet, presideix la comissió d’aquesta matèria al Bundestag) i que es presenta amb la voluntat de modernitzar el partit. Del 2010 al 2012 va ser ministre de Medi Ambient de Merkel però, després d’una sonada derrota en unes eleccions regionals, es va negar a dimitir i la cancellera el va cessar.
Candidats a la cancelleria
Tradicionalment, la CDU ha presentat com a candidat a la cancelleria el seu president, tot i que algunes vegades la norma s’ha trencat i el partit ha escollit com a cap de cartell el líder del seu soci bavarès, la Unió Social Cristiana (CSU). L’estratègia es podria repetir aquesta tardor col·locant com a candidat el primer ministre de Baviera, Markus Söder, a qui una enquesta publicada a finals de desembre pel diari Bild situava com el tercer polític més popular del país, amb un 50% d’acceptació. Tot i que ell assegura que no té ambicions de fer el salt a la política estatal, els mitjans i analistes alemanys donen per fet que es postularà per rellevar Merkel.
La cancellera, amb un 51%, és un dels dos únics polítics més ben valorats que Söder, segons l’enquesta de Bild. L’altre és el ministre de Sanitat, Jens Spahn, a qui la gestió de la pandèmia ha disparat fins al 52% de popularitat, més del doble que fa un any. El nom de Spahn havia sonat com a possible candidat a liderar la CDU (de fet, ja ho va intentar el 2018), però finalment va optar per donar suport a Laschet. Ara també se’l situa com a possible cap de llista a les eleccions del setembre, tot i que aquesta setmana ha dit que “de moment” ho descarta.
Dels tres candidats a presidir la CDU, qui s’ha mostrat més predisposat a no optar a la cancelleria és Röttgen, que al setembre va dir que el líder de la formació hauria de ser “prou humil per fer el que sigui millor per al partit”. En canvi, s’espera que Merz, en cas de guanyar, intenti ser canceller, malgrat que “per a molts ciutadans representa el passat i l’afany de revenja”, segons el politòleg de la Universitat Humboldt de Berlín Herfried Münkler.
Una llarga transició
Merkel va fer pública la seva renúncia a la presidència de la CDU l’octubre del 2018, i dos mesos després el partit ja li va trobar una substituta, Annegret Kramp-Karrenbauer, que es va imposar a Merz i a Spahn. Però el seu lideratge va ser efímer: Kramp-Karrenbauer (coneguda com a AKK) va veure com la seva popularitat (i la intenció de vot del partit) queia en picat a causa d’algunes relliscades importants que van culminar el febrer de l’any passat, quan va ser incapaç d’evitar que la CDU de Turíngia unís els seus vots als d’Alternativa per a Alemanya en l’elecció del primer ministre de la regió. Cinc dies després va plegar.
El seu substitut havia de ser escollit a l’abril, però la pandèmia de covid-19 va obligar a ajornar el congrés fins al desembre i, després, fins avui. A causa del coronavirus, la cita se celebrarà excepcionalment de forma telemàtica. Els 1.001 delegats votaran el seu candidat preferit demà al matí i, si cap dels tres no obté la majoria absoluta, es farà una segona volta entre els dos que hagin obtingut més suports. Com que el reglament de la CDU no preveu que el president es triï en un congrés online, els delegats hauran de votar després per carta, tot i que només podran fer-ho pel candidat que hagi guanyat la votació telemàtica. Superat aquest tràmit, els resultats seran oficials divendres que ve.