La causa de l'explosió a Beirut: 2.700 tones de nitrat d'amoni

BeirutTarda plàcida d'estiu a Beirut quan de cop i volta una gran explosió ha sacsejat la ciutat sencera. La brutal deflagració, semblant a una gran bola de foc, ha sigut tan forta que molts dels habitants de la capital libanesa s'han pensat inicialment que es tractava d'un terratrèmol. Altres trucaven a familiars i amics, convençuts que l'explosió havia tingut lloc al mateix veïnat, de tan forta com havia sigut.

Al barri d'Hamra, el porter d'un edifici –habituat als temps de les bombes setmanals a la capital– comentava amb indiferència: “Es tracta d'una bomba, com sempre”.

El cel s'ha impregnat d'un fum de color taronja mentre els carrers s'omplien de ciutadans espantats. Alguns, ensangonats, corrien i cridaven enmig del so de les sirenes de les ambulàncies que transportaven els morts i els ferits. De moment ja han mort un centenar de persones i la xifra de ferits puja a 4.000.

Edificis rebentats

Arreu de la capital, vidres trencats s'han convertit en una catifa que cobria els carrers. A la zona veïna del port, situat a prop del centre de la ciutat, alguns edificis estaven completament rebentats, no només per fora sinó també per dins. “Encara no sabem com és que estem vius”, comentava la Sarah entre la devastació a casa seva al proper barri de Geitawi. Com ella, molts asseguraven que no havien sentit mai una explosió similar.

Mentrestant, altres veïns intentaven posar ordre a la ciutat caòtica. Persones netejant la trencadissa mentre altres voluntaris, en absència de semàfors, intentaven organitzar el trànsit congestionat a aquella hora de la tarda.

Diversos hospitals de la capital asseguraven ahir cap a la mitjanit, sis hores després de l'explosió, que havien assolit la capacitat màxima i que no podien acceptar les víctimes que continuaven arribant.

Material explosiu

Després de visitar el dantesc lloc de l'explosió, el cap de la Seguretat General, Abbas Ibrahim, ha assegurat que la deflagració s'hauria originat en un magatzem on hi havia "materials altament explosius" dins el port de Beirut. I posteriorment ha detallat que es tractaria de 2.700 tones de nitrat d'amoni, un material altament explosiu que hauria estat emmagatzemat al port des de feia diversos anys, almenys des del 2014.

Per la seva banda, el primer ministre, Hassan Diab, ha declarat que hi haurà una investigació sobre per què aquell material era allà i ha assegurat amb contundència que els responsables de l'explosió en pagaran el preu.

En canvi, el president nord-americà, Donald Trump, ha posat en dubte aquesta hipòtesi i, en una roda de premsa a Washington, ha declarat que l'explosió l'hauria provocat més aviat "un atac" amb "algun tipus de bomba". "M'he reunit amb alguns dels nostres grans generals i creuen que ha sigut això [un atac], no ha sigut una explosió industrial", ha insistit.

L'incident s'ha produït tres dies abans que el Tribunal Especial pel Líban, un tribunal internacional amb seu a la Haia, hagi d'anunciar el seu veredicte sobre l'assassinat de l'ex primer ministre Rafiq Hariri el 2005. Una sentència que probablement assenyalarà cap a Hezbol·lah i accentuarà les diferències sectàries al país. Això inicialment ha portat molts ciutadans a pensar que es tractava d'un atemptat polític, habituals al país durant les últimes dècades.

També s'ha especulat que es pogués tractar d'un atac israelià contra un magatzem d'armes de Hezbol·lah, després de setmanes d'una escalada de tensió. Però Israel s'ha afanyat a desmentir-ho.

Sigui com sigui, la deflagració colpeja el Líban en un dels seus moments més baixos. Enfonsat en un col·lapse econòmic, amb una profunda crisi, política i social, el país estava reforçant les mesures de confinament enmig d'un repunt dels casos de covid-19.