El càstig de ser gai en el país més homòfob d’Europa

Tbilisi (Geòrgia)Ser homosexual a Geòrgia no és fàcil. Ubicat en la intersecció entre Europa i Àsia, aquest país forma part del Consell d'Europa i està a la llista d'espera en les sol·licituds d'adhesió a la Unió Europea. Però és el país amb una taxa més alta d'homofòbia del Vell Continent: el 94% dels georgians estan en contra del matrimoni homosexual.

I més enllà de les estadístiques, hi ha fets. El dia de l’Orgull Gai del 2021 es va convertir en una jornada d'aldarulls al centre de la capital georgiana on va haver-hi múltiples agressions i fins i tot un mort. Grups ultraortodoxos i d’extrema dreta van incitar a la violència contra els assistents a l’esdeveniment i contra els periodistes que treballaven per cobrir-lo. Alguns van envestir la multitud amb motocicletes. Un càmera local va morir uns dies després, a causa dels cops que va rebre quan cobria l'acte.

“Habitualment són el blanc d’agressions homòfobes, especialment els transsexuals. El seu aspecte físic sembla que sigui massa per a una societat que creu que els pot atacar sense ser castigada", explica l’Agatha, responsable de Comunicació de Pride Tbilisi, una organització que lluita pels drets de la comunitat LGTB al país transcaucàsic. S'hi suma el fet, diu, de no tenir "una legislació forta que protegeixi i doni suport" al col·lectiu; si bé és cert que "hi ha una llei antidiscriminació", en realitat "no s’implementa correctament”, diu. Un altre factor clau és l'enorme pes que té a Geòrgia l’Església Ortodoxa, que “està especialment en contra de l’homosexualitat i la gent LGTB”, diu l'Agatha.

Sense oblidar, tampoc, la influència russa, país que tot just està a punt d'aprovar una legislació que amplia significativament les restriccions a les activitats que promoguin els drets dels homosexuals i dels bisexuals, així com els de la comunitat transsexual. 

Rebuig privat

El rebuig a l'homosexualitat a Geòrgia es dona també en l'esfera privada. "A vegades són expulsats de casa seva per les seves pròpies famílies" i, a més, "els costa trobar una bona feina perquè molts empresaris rebutgen contractar gent LGTB. Molts acaben treballant pel salari mínim”, apunta Agatha.

Un dels membres de la comunitat, Miko, resumeix l’objectiu de Tbilisi Pride: “Estem intentant recuperar l’espai públic. Alguns grups conservadors i ultraortodoxos diuen que no existim. Ara que està clar que hi som, intentem demostrar el millor de nosaltres al públic”.

Miko creu que una part del govern georgià els dona suport "o com a mínim no són homòfobs". "No puc dir el mateix del nostre primer ministre, que ha expressat obertament opinions homòfobes”, afegeix. Irakli Garibashvili, el cap de govern, va assegurar que “el 95% dels georgians estan en contra d’una desfilada propagandística", en al·lusió a la marxa de l'Orgull Gai, i que "això s’hauria de respectar”. I no només això, sinó que hi va afegir: “Els únics que han de desfilar a Geòrgia són els militars”.

Per als representants del col·lectiu la situació és cada cop més greu pel paper dels grups d'extrema dreta, cada cop més visibles a Geòrgia. Aquests grups van ser els que van organitzar el pogrom del Dia de l’Orgull del 2021. Els extremistes van arribar a entrar a la seu del col·lectiu, al cor de la capital, i van escalar la façana per arrencar la bandera arc-iris. Un dels grups que va incitar a la violència contra els manifestants en la desfilada, Alt Info, va dir que estaven "orgullosos del que havien fet”. Ho va dir el seu líder en una entrevista amb mitjans dels Estats Units, en què va dir que no condemnava la violència dels seus seguidors i n'aprovava les accions. Li diu a l’entrevistador: “Puc mentir-te, però no ho faré. No ho condemno. Van fer el que havien de fer”.

Després de la violència de l'any passat, el Dia de l'Orgull Gai d'aquest 2022, el juny passat, va tenir un perfil més baix, amb activitats com “conferències, projecció de pel·lícules, balls, concerts i la celebració de la cultura LGTB”. "No hi havia voluntat del govern de protegir la desfilada”, diu el Miko, i per això van decidir no fer-la. Els grups ultraconservadors i d’extrema dreta van fer acte de presència i en diferents ciutats van intentar boicotejar l’esdeveniment. A la capital georgiana la policia va detenir prop de 26 persones que van intentar entrar en l’espai del festival. En altres indrets, van cremar i estripar banderes de l’arc iris, de la Unió Europea i de l’OTAN.