Cascada de dimissions en el cercle més pròxim a Boris Johnson

Londres¿Neteja, com va prometre dilluns passat, després de la publicació de l'informe parcial sobre el Partygate, o abandonament d'un vaixell que fa aigües per tot arreu? Quatre dels màxims assessors del primer ministre britànic, Boris Johnson, han presentat la renúncia amb hores de diferència al llarg de la tarda d'aquest dijous, fet que ha desfermat encara més especulacions sobre el seu futur i la capacitat de controlar una nau que sembla sense rumb. Primer ha sigut la cap de la unitat política, Munira Mirza, considerada per molts coneixedors dels passadissos del Número 10 el cervell de Johnson. La seva renúncia, provocada per les falses acusacions del premier al cap de l'oposició de no perseguir penalment el conegut pederasta Jimmy Savile, quan era cap de la fiscalia de la Corona, ha agafat a tothom per sorpresa. L'adeu de Mirza ha sigut considerat pels analistes polítics de Westminster un veritable daltabaix per a Johnson.

Però després han anat caient altres peces que, de fet, tard o d'hora, estaven destinades a deixar Downing Street. Són Dan Rosenfield, cap de gabinet de Johnson, i Martin Reynolds, el seu secretari privat i l'home que va convocar la festa al jardí de Downing Street amb el ja famós email en què demanava "Porteu la pròpia beguda". Finalment, el quart càrrec que abandona l'oficina del premier ha sigut Jack Doyle, el director de comunicacions del Número 10, en un moviment aparentment no relacionat amb el Partygate. D'acord amb les versions que estan oferint els mitjans de comunicació britànics a última hora del vespre, Doyle havia comentat als seus aliats més pròxims que sempre havia sigut la seva intenció servir només dos anys a les ordres de Boris Johnson. Però que ho hagi fet després de l'inesperat adeu de Mirza no es pot llegir de manera aïllada ni separar de la crisi que viu el lideratge de Johnson des que va esclatar l'escàndol de les festes durant els diferents períodes de confinament.

Qui pot ser el substitut?

Amb l'excepció de la marxa de la cap de la divisió política de Johnson, que col·labora amb ell des de fa catorze anys, i que ha fet pública una carta de renúncia molt dura, els altres tres responsables de Downing Street semblava que, tard o d'hora, sortirien, dos dels quals esquitxats pels escàndols. Però el problema per a Johnson, més que no pas l'adeu dels seus col·laboradors, és qui els pot substituir amb prou experiència per governar les regnes d'un país que s'enfronta a una crisi econòmica provocada per una inflació desbocada i per una pujada de preus de l'energia igualment brutal, segons s'ha conegut també aquest migdia.

¿Viu Johnson les últimes hores a Downing Street? ¿Arran dels últims esdeveniments, se sumaran més parlamentaris a la petició d'una moció de censura, com ahir se n'hi van sumar tres en una sola jornada? Fins ara, i encara que és un procés totalment secret, fonts de Westminster indiquen que n'hi podria haver una dotzena llarga que ja haurien decidit donar-li el cop de gràcia. Però no són prou. En cal un mínim de 54 perquè s'obri el procés i, després, 181 dels 360 del grup parlamentari per fer-lo fora.

Que aquest mateix dijous el ministre del Tresor, Rishi Sunak, un dels noms que sona més com a possible substitut del premier, hagi comentat públicament que Johnson es va equivocar quan dilluns va acusar falsament el líder de l'oposició, Keir Starmer, de no haver actuat criminalment contra el pederasta Jimmy Savile quan era cap de la fiscalia de la Corona, no ajuda gens el primer ministre. Cada hora que passa sembla més sol i més assetjat, com si els que l'envolten només volguessin veure la caiguda definitiva. Però Johnson, de moment, continua lluitant per la seva supervivència política.