CasaPound, 20 anys d'ocupació ultra al centre de Roma

RomaLa seu de CasaPound es troba en un vell edifici a dos carrers de distància de l'estació de trens de Termini, al barri multicultural de l'Esquilino, a Roma, entre botigues de roba regentades per xinesos i basars pakistanesos. Si no fos per la bandera amb el logo que presideix la façana, ningú diria que en aquest immoble de sis plantes hi ha el quarter general d'un dels moviments neofeixistes que més ràpidament s'ha expandit a Itàlia. I això, malgrat que la llei castiga l'apologia del feixisme, tot i que a la pràctica només es limita a sancionar els actes que tenen com a objectiu ressuscitar el partit fundat per Benito Mussolini.

CasaPound va ocupar l'edifici el 2003 i el va dividir en apartaments on viuen desenes de militants. Des de llavors, totes les administracions han amenaçat amb desallotjar-los, però sigui per qüestions burocràtiques o per manca de voluntat, cap ho ha aconseguit, de manera que s'ha transformat el desnonament en una arma política.

Aquesta setmana, el candidat del Partit Democràtic (PD) a l'alcaldia de Roma, Roberto Gualtieri, ha assegurat que la seva primera decisió com a alcalde serà expulsar-los "immediatament". "Caldria preguntar-se per què durant 20 anys s'ha tolerat aquesta ocupació", va dir.

Eleccions a Roma

Gualtieri, exministre d'Economia de l'últim govern de Giuseppe Conte, s'enfronta a la segona volta de les eleccions municipals, que se celebra aquest diumenge i dilluns, a Enrico Michetti, un advocat desconegut triat per representar la coalició conservadora de Matteo Salvini, Giorgia Meloni i Silvio Berlusconi, que porten a les seves llistes diversos membres de CasaPound i de Força Nova, el partit liderat per l'exterrorista Roberto Fiore, que és darrere dels disturbis de la setmana passada a la capital.

La seu del comitè electoral de Michetti va aparèixer aquest divendres amb pintades on es podia llegir "Feixista, recorda't de Piazzale Loreto", en referència a la plaça de Milà on va ser assassinat Mussolini. "Jo soc antifeixista. A la meva vida només he tingut el carnet d'un partit: el de la Democràcia Cristiana", es va defensar.

La seva candidatura s'ha vist esquitxada també per un article que va escriure fa anys en el qual insinuava un tracte de favor cap a les víctimes de l'Holocaust enfront dels gairebé 20.000 italians assassinats durant la dictadura a l'antiga Iugoslàvia, perquè aquests últims "no eren propietaris de bancs ni pertanyien a lobis". Una anàlisi que es va veure obligat a rectificar després de la indignació de la comunitat jueva a Roma.