OBSERVATORI DE L'ÀSIA

La Carretera de les Llàgrimes

i Josep Lluís Alay
28/10/2016
3 min

Highway 16 és el nom de la carretera que creua la província canadenca de la Colúmbia Britànica, en un recorregut que connecta la ciutat de Prince George amb el port de Prince Rupert, a tocar d’Alaska. Són 724 quilòmetres travessant boscos infinits que allotgen desenes de reserves índies de diverses nacions dels tòtems, com els tsimshian, els dakelh i els gitxsan. Totes elles comparteixen una situació límit de pobresa i manca dels serveis més bàsics. Però la Highway 16 és tristament coneguda al Canadà com la Highway of Tears (Carretera de les Llàgrimes) per haver estat el trist escenari de la desaparició i assassinat de moltes dones i nenes indígenes mentre feien autoestop, sense que encara avui dia s’hagin resolt la major part dels casos.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La policia parla de 18 casos confirmats des del 1969, mentre que els grups indígenes asseguren que la xifra superaria la cinquantena de dones. En tres dècades d’investigació tan sols s’han resolt dos assassinats, atribuïts a dos assassins en sèrie, un canadenc -Cody Legebokoff- i l’altre nord-americà -Bobby Jack Fowler-. Podríem pensar que es tracta d’un cas policial més, però la Carretera de les Llàgrimes només és la punta de l’iceberg de la situació de marginació i discriminació que viuen les primeres nacions al Canadà. Una situació que pateixen especialment les dones. En trenta anys han estat assassinades o han desaparegut més de quatre mil dones indígenes. La sensació és que la seva vida no té valor.

Després d’anys d’oblit sota els governs conservadors de Harper, que van portar a la creació de moviments civils indígenes com Idle No More, l’arribada al poder del primer ministre liberal Justin Trudeau ha obert una escletxa d’esperança. El nou govern té una ministra de Justícia indígena que s’ha compromès fermament amb la creació d’una comissió per resoldre aquests casos. Però molts dubten si realment Trudeau està disposat a establir una nova relació política entre l’estat canadenc i les primeres nacions indígenes tal com va prometre en campanya. Els fets no sembla que acompanyin les paraules aquestes últimes setmanes.

Mesures contra els indígenes

El govern federal acaba d’aprovar un seguit de mesures que topen amb els interessos dels indígenes. La més polèmica ha estat una concessió a Petronas de Malàisia per construir una planta de gas a l’illa de Lelu, davant el port de Prince Rupert, per exportar-lo a l’Àsia. Però la decisió d’Ottawa no ha agradat gens ni mica als haida, la nació autòctona de l’illa, que han posat el crit al cel, ja que veuen la planta com una agressió al seu entorn natural i als seus mitjans de supervivència. Sembla que els haida ja no se senten gaire orgullosos, com fa uns mesos, del seu corb sagrat que Trudeau porta tatuat al braç. Ara els liberals es desdiuen de l’aplicació al Canadà de la Declaració de les Nacions Unides sobre Drets dels Pobles Indígenes, que inclou el reconeixement implícit del dret d’autodeterminació, una exigència fonamental de l’Assemblea de Primeres Nacions del Canadà. Diuen que la Constitució no ho suportaria.

Mentrestant, més enllà de l’alta política i en el terreny dels fets, no serà fins a finals d’any que el Canadà, un dels països més rics del món, posarà en servei la primera línia d’autobusos regular a la Highway 16 perquè quan vagin a la feina, a la universitat o a visitar la família, a les dones indígenes no les matin.

stats