Els carrers d'Itàlia esclaten contra el toc de queda i les restriccions anticovid

MilàItàlia es rebel·la contra les restriccions imposades pel govern de Giuseppe Conte per contenir la propagació del covid-19. Des de Torí fins a Catània, centenars de manifestants han sortit als carrers del país transalpí, que aquest dimarts ha sumat 22.000 nous contagis i 221 morts. A Milà, la capital de la Llombardia i epicentre de la segona onada de coronavirus, alguns grups d'ultres s'han enfrontat amb la policia i han llançat pedres i còctels Molotov contra els agents. Fins a 28 persones han estat detingudes, entre les quals 13 menors d'edat.

Com a Milà, els carrers del centre de Torí han aparegut aquest dimarts devastats per la batalla campal que es va desencadenar la nit anterior. Centenars de persones es van concentrar davant la seu del govern regional i, ben aviat, grups d'encaputxats es van enfrontar a les forces de l'ordre, van destruir aparadors i van saquejar comerços. Al voltant d'una desena de persones van ser detingudes. Les organitzacions patronals, que havien convocat protestes pacífiques a tot el país, van condemnar els atacs i es van distanciar dels violents.

La tensió social a Itàlia augmenta cada vegada més i el ministeri de l'Interior tem que les protestes –legítimes, segons el primer ministre Conte– puguin "degenerar" en violència a causa de la infiltració de grups antisistema i neofeixistes. "Són manifestacions heterogènies. Hi ha pares que protesten pel tancament dels col·legis, treballadors del món de la cultura o de l'hostaleria i persones que denuncien la falta de previsió davant d'aquesta segona onada. La base de les protestes no és violenta i les seves reivindicacions són negociables. Tot dependrà de la reacció del govern", assegura a l'ARA Donatella Della Porta, sociòloga i docent a la prestigiosa Escola Normal de Pisa. Della Porta sosté que la reacció de les forces de l'ordre tampoc no ha ajudat a reduir la tensió: "A l'interior d'aquestes manifestacions hi ha grups ultres, però gran part de la violència és conseqüència d'una mala gestió de l'ordre públic".

L'oposició encapçalada per l'ultradretà Matteo Salvini ha acusat el govern d'encendre el foc als carrers amb el tancament nocturn de l'oci i de l'hostaleria ordenat aquest cap de setmana. "És un confinament emmascarat, correm el risc de caure en el caos", va denunciar en una entrevista el líder de la Lliga, que intenta aprofitar les mobilitzacions socials per capitalitzar el descontentament. Giorgia Meloni, líder del postfeixista Germans d'Itàlia i sòcia a la coalició de dretes, ha anat un pas enllà i ha defensat que "els violents que devasten les ciutats" són "útils per al govern".

Però els atacs a l'executiu de Conte arriben també des de dins mateix de la majoria parlamentària. L'ex primer ministre Matteo Renzi, que fa un any va abandonar el governant Partit Democràtic (PD) per impulsar la seva pròpia criatura política, Itàlia Viva, ha exigit retardar el tancament de l'oci nocturn i reobrir cinemes i teatres per evitar un augment de la desocupació. Una crítica rebuda amb fredor per Nicola Zingaretti, secretari del PD, que ha acusat el seu excompany de partit de voler ser al govern i a l'oposició.

Si durant la primera onada de la pandèmia, Conte es va consolidar com el líder més popular entre els italians, les crítiques a les mancances en la gestió d'aquesta segona fase li passaran factura, segons Della Porta. "Les protestes posen en evidència la pèrdua de consens del govern. Beneficiaran el centredreta o l'esquerra, segons com evolucioni la situació. Hi ha persones que encara no han rebut les ajudes promeses", diu.

Protesta de taxistes a Nàpols

Mentrestant, les protestes no s'aturen. A Nàpols, prop d'un centenar de taxistes han aturat aquest dimarts el seu vehicle per manifestar-se contra les restriccions anticovid. A la tarda, la policia ha carregat contra una manifestació al centre de Roma en què s'han infiltrat un centenar de militants de Forza Nuova. Per intentar contenir el descontentament, l'executiu ha aprovat un paquet de mesures per valor de 5.400 milions d'euros per ajudar els sectors més afectats pel toc de queda i el tancament nocturn, que inclou una extensió dels ERTO i la prohibició dels acomiadaments fins al 2021. "El govern assumeix la seva responsabilitat i és just que sigui criticat, però si perdem de vista l'objectiu de caminar tots junts en la mateixa direcció correm el risc d'empitjorar la situació", ha assegurat el primer ministre.