La carrera entre els països rics ha quintuplicat el preu de les vacunes

LondresLa carrera entre els països rics per aconseguir vacunes no només els ha perjudicat econòmicament sinó que, de retruc, també ha impactat molt negativament en els països amb molts menys recursos. L'efecte és doblement catastròfic –econòmic i sanitari– i, en termes generals, suposa "haver multiplicat per cinc" el preu de la immunització global que, en el millor dels casos, no s'aconseguirà abans del 2023, entre altres raons, pel monopoli sobre les patents que s'ha volgut preservar per part de les potències occidentals en fors com l'Organització Mundial del Comerç, tot i les demandes d'estats com l'Índia i Sud-àfrica per alliberar-les. De fet, aquesta mateixa setmana, Alemanya, el Regne Unit i gairebé tota la Unió Europea en bloc –amb l'excepció de França– s'hi han tornat a manifestat en contra.

La història de la pandèmia és, també, doncs, la de la cobdícia: tant per als estats per acaparar dosis de vacunes com per a les farmacèutiques de vendre-les als millors postors possibles. El preu de venda –que pot anar en augment encara més si la necessitat d'una dosi de reforç es generalitza– en relació amb el de cost ha sigut i és espectacular. Només la Unió Europea ha pagat més de 31.000 milions d'euros pels productes de Pfizer i Moderna, el 19% del pressupost comunitari per al 2021.

En total, d'acord amb un informe tot just publicat per la People's Vaccine Alliance (PVA) –grup que aplega una setantena d'entitats, entre altres, Oxfam Intermón i Amnistia Internacional–, els estats han pagat ja més de 34.500 milions per sobre del preu de cost estimat de les dosis d'aquests dos fabricants. No és estrany, per tant, que la projecció dels beneficis de Moderna per a aquest 2021 sigui de 16.190 milions d'euros, i la de Pfizer, que tot just ha anunciat guanys nets de 8.845 milions d'euros durant el primer semestre del 2021, sigui de 21.900 milions.

Sense comptar la compra extra de dosis de Pfizer anunciada aquest divendres a Salamanca pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, Espanya ja ha pagat 3.213 milions d'euros de més, d'acord amb l'esmentat informe. Molt més encara han satisfet Itàlia (4.154 milions), França (4.642) i Alemanya (5.757).

Com s'ha calculat? Les anàlisi de les tècniques de producció fetes per l'organització Public Citizen amb especialistes de l’Imperial College de Londres consideren que les vacunes d’ARN missatger produïdes per Pfizer/BioNTech i Moderna es podrien haver fet a gran escala per només entre 0,99 i 2,40 euros la dosi. Tot i això, aquestes dues vacunes són les més cares del mercat, a un preu de venda d'entre 16 euros i 20 euros per dosi, respectivament, i en alguns casos superen fins i tot aquestes xifres.

Per reduir-ne el cost, però, calia la voluntat política per crear centres regionals de producció, el cost estimat dels quals ha estat xifrat pels esmentats experts de l'Imperial College en 19.200 milions d'euros. El que no té en compte l'anàlisi, però, i que no quantifica en detall, és que aquests centres no sorgeixen enmig del no res i que haurien necessitat d'una altra infraestructura al voltant per poder ser operatius en el mínim de temps possible. La urgència de combatre la pandèmia també ha sigut un factor clau a l'hora de generar tants beneficis per a les farmacèutiques.

Inversió pública, benefici privat

En tot cas, en condicions de feina òptimes, sense els monopolis de fabricació de les vacunes, i comprades a preu de cost, els 7.850 milions d'euros gastats ja per al programa COVAX haurien pogut ser suficients per vacunar completament totes les persones dels països d’ingressos baixos i mitjans. En canvi, fins ara COVAX només ha pogut comprar dosis per cobrir el 23% de la població dels països en vies de desenvolupament.

Una de les crítiques més dures que fa la People's Vaccine Alliance és que els governs de les grans potències no s'han mostrat ferms a l'hora d'imposar condicions tot i haver sufragat, en total –no només a Moderna i Pfizer/BioNTech–, amb més de 85.000 milions d'euros la investigació, el desenvolupament i les compres de matèries primeres per a la fabricació de les vacunes. "Aquestes condicions prèvies podrien haver garantit que qualsevol producte reeixit seria un bé públic global", argumenta l'anàlisi, i els poders públics haurien pogut exigir que s'obligués a compartir els drets de la propietat intel·lectual i la tecnologia per fabricar com més ràpid millor el nombre de vacunes necessàries per a tot el món.

Un dels problemes de la fiscalització del cost és el secretisme amb què s'han dut a terme les negociacions entre governs i farmacèutiques. Paradigmàtic és el cas de la Unió Europea, que si s'ha arribat a saber va ser perquè els va filtrar en una piulada la ministra belga de Pressupostos, Eva De Bleeker. Segons la taula que De Bleeker va publicar (i després esborrar), el preu de la dosi de Pfizer és de 12 euros i la de Moderna de 14,6. I la d’Oxford/AstraZeneca en costa 1,78. En cap cas, però, les xifres no han sigut confirmades.

D'allà on hi ha dades disponibles, que no sempre és el cas, Pfizer/BioNTech ha cobrat als governs entre 6 i 24 vegades el cost estimat de producció de la seva vacuna. El més baix l'ha facturat a la Unió Africana, a 5,70 euros, i el més alt a Israel, a 23 euros per dosi. Moderna, que es va beneficiar del programa d'inversions del govern federal dels Estats Units, "hauria cobrat entre 4 i 13 vegades el preu de cost estimat de la seva vacuna". El més baix, a l'administració nord-americana, han sigut 13,90 euros, mentre que ha venut a alguns clients dosis per 31,20 euros. Colòmbia, de fet, ha pagat el doble que els Estats Units, denuncia la People's Vaccine Alliance.