El crit del carrer a l’Algèria sense Bouteflika: “El sistema ha de caure”
La protesta manté el pols tot i l’anunci de dimissió del president octogenari
AlgerAlger es llevava ahir amb un helicòpter volant en cercles en un cel gris, i amb una marea de persones caminant cap al centre de la ciutat. Un divendres més, els algerians tornaven a sortir al carrer, com han estat fent des que al febrer van començar les protestes. El detonant va ser la presentació de la candidatura a les eleccions presidencials d’Abdelaziz Bouteflika, l’home que porta més de vint anys al poder. En els últim sis, i a causa d’un ictus que l’ha deixat en cadira de rodes, semblava que estigués més mort que viu. Malgrat això, s’ha volgut aferrar al govern fins al final.
El servei de metro continuava suspès, en un intent de les autoritats d’impedir una nova concentració multitudinària. Hi havia raons de pes: després que dimarts Bouteflika anunciés oficialment que renunciava a la presidència, Abdelkader Bensalah, president del Consell de la Nació -la cambra alta del Parlament-, assumia el càrrec de cap d’estat durant 90 dies, període en què, teòricament, s’han de celebrar les eleccions presidencials. “Prou de maniobres, el sistema ha de caure”, clamava en un retall de cartolina un algerià de mitjana edat. Aquest missatge podia resumir perfectament el sentiment de les desenes de milers de persones que, com ell, es manifestaven a peu de carrer.
La gent que venia caminant des de l’extraradi va fer-se sentir arreu del centre de la capital: entonaven càntics que reproduïen les frases escrites sobre pancartes i banderes algerianes gegants que subjectaven entre diversos manifestants. Sembla que tothom ja s’ha acostumat a la presència d’individus de paisà que es multipliquen per la zona mentre intenten dissimular parlant pel telèfon mòbil. “Policia secreta”, que diu el clam popular. Menys amenaçadors semblen els botiguers que cada divendres fan el seu particular agost amb la venda de zalabia, una mena de xurros de mel. Igual que els venedors de banderes, banderins amb l’ensenya nacional i fins i tot canelleres, encenedors o la màscara de Guy Fawkes, que es va fer popular arran de la pel·lícula de V de Vendetta i que s’ha convertit en una icona de protesta global. Si es pot parlar o no d’una primavera algeriana encara s’ha de veure, però el marxandatgeja està més que preparat.
Incògnites
Lluny de ser una protesta organitzada de manera ordenada i sota un únic lema, la versió algeriana del Divendres de la Ira és més aviat una performance coral en un ambient totalment festiu i amb grups diversos fent càntics i discursos variats. Si bé hi ha famílies amb persones de totes les edats, la mitjana d’edat s’acosta als 30, i hi ha molts més homes que dones.
Un dels punts neuràlgics és la plaça de la Grande Poste, on l’escalinata de l’imponent edifici de correus es converteix en una espècie d’amfiteatre invertit des d’on un grup lidera i marca els tempos de la protesta. Igual que per la resta del casc urbà, les banderes tricolors amazigues -blau, groc i verd- es barregen amb les nacionals algerianes. “Han prohibit la bandera de la Cabília [el principal bastió amazic algerià], però no la de tots els amazics. Probablement per això en veuràs tantes”, diu el Younes, un jove de vint anys que es presenta com un “indígena nord-africà”. Costa de sentir amb claredat les seves paraules perquè s’inicia una consigna, cantada a milers de veus, que demana acabar amb “la triple B”, en referència als tres criticats polítics escollits per pilotar la transició: el president del Senat, Abdelkader Bensalah, el del Consell Constitucional, Tayeb Belaiz, i el primer ministre i antic titular d’Interior, Noureddine Bedoui. A aquest últim, per exemple, se l’acusa d’haver comès frau en les eleccions presidencials del 2014, i també d’haver orquestrat la resposta repressiva contra les manifestacions. Una pancarta amb les seves fotos proposa tirar-los en un contenidor de “residus orgànics”. Just al davant, un manifestant d’edat avançada sosté un full de mida DIN A-4 en què demana directament la pena capital per a ells.
Un altre nom esmentat de manera recurrent en aquest tipus de protestes és Ahmed Gaïd Salah, cap de l’exèrcit des del 2014 i a qui la massa acusa de conspirar per segrestar el procés de transició cap a unes eleccions tutelades. “¿Qui ens assegura que no acabaran suspenent les eleccions amb l’excusa de la inestabilitat al país?”, es pregunta el Nouredin, un manifestant de 23 anys que s’ha llevat molt d’hora per arribar al centre des d’un barri perifèric a l’est d’Alger. El paper que tindrà l’exèrcit és, sens dubte, una de les grans incògnites. L’altra és el rol dels islamistes, els veritables absents en la protesta d’ahir. “Això no s’ha acabat. Hem de continuar units”, es llegeix en una altra pancarta que penja d’un balcó del cèntric carrer Didouche Mourad. I és que, probablement, això tot just comença.
