Carola Rackete: “La crisi climàtica ja és una crisi de drets humans”

BarcelonaLa capitana que va desafiar Matteo Salvini vol fer servir ara la seva veu per denunciar la catàstrofe climàtica. Pocs saben que Carola Rackete -que es va fer famosa quan va ser detinguda a Lampedusa per desembarcar-hi 40 migrants rescatats pel Sea Watch 3, en contra de la prohibició italiana- treballa en la recerca mediambiental. Ara publica És hora d’actuar, una crida aplicable tant a la crisi climàtica com als rescats al mar. Respon a l’ARA per Skype des d’Ushuaia (Argentina), on és en una missió antàrtica.

Ja hi ha veredicte final del Tribunal Suprem italià, com el valores?

L’alt tribunal confirma la invalidesa de la meva detenció, que ja va determinar un jutjat al juliol. Confirmen que no hauria d’haver sigut detinguda perquè la llei marítima internacional diu que un rescat al mar acaba sempre en lloc segur, que ha de ser un port i mai un vaixell. Una altra conclusió és que les sol·licituds d’asil no es poden registrar en un vaixell. Diu que com que estava clar que jo vaig incomplir la llei per una bona raó -em vaig saltar la prohibició d’entrar a port per salvar vides-, els policies podrien haver decidit no detenir-me. Estableix un precedent històric: en el futur la policia pot decidir no arrestar el capità.

¿És una derrota per a Salvini?

En certa mesura sí, perquè confirma que la llei internacional és molt clara i diu que els rescats han d’acabar en port segur. Ara bé, la sentència del meu cas no diu res específicament de la política Salvini de tancar ports i la seva llei de seguretat, denunciada en un cas separat.

La UE ha liquidat l’operació Sofia.

No ha sigut cap sorpresa. Però en vull destacar la nota positiva: la votació a favor d’una missió de rescat al Mediterrani es va perdre per només dos vots a l’Eurocambra, cosa que prova que hi ha molta gent que n’és partidària. Segons la meva experiència, la gent que és en aquests vaixells militars i fins i tot molts dels comandaments dels guardacostes italians volen rescatar. Espero que la gent que mana miri enrere per veure els altres casos de la història en què s’han desobeït ordres per salvar vides.

Segons diversos estudis, molts dels sol·licitants d’asil a la UE podrien ser considerats refugiats climàtics.

Està clar que la crisi climàtica està obligant molta gent a desplaçar-se, per fenòmens com ciclons a Moçambic o per processos lents com la desertificació i la pèrdua de conreus. Però el concepte de refugiat climàtic deixaria fora la immensa majoria, que no travessen la frontera i són desplaçats interns al seu país. La catàstrofe climàtica agreuja la inequitat global perquè afecta més els més pobres. Com diu un informe de l’ONU, hi ha perill d’apartheid climàtic.

Poca gent coneix la teva formació en temes mediambientals. Com vas decidir dedicar-t’hi?

Vaig estudiar enginyeria nàutica i a l’acabar la carrera vaig obtenir una plaça a la cabina del [vaixell trencaglaç de recerca] Polarstern. Vaig fer cinc viatges amb el Polarstern i vaig veure la feina minuciosa dels científics. Allà vaig veure que volia fer alguna cosa pràctica, per petita que fos, per aturar la destrucció de la natura. Després d’allò he estat treballant els últims nou anys en expedicions a l’Àrtic i a l’Antàrtida amb el British Antarctic Survey, també en un vaixell de Greenpeace. Hi he après que la recerca científica no és suficient. És frustrant la gran falta de voluntat política per aplicar les recomanacions dels científics.

¿És per això que escrius el llibre?

Era important per a mi connectar aquests dos temes, perquè la catàstrofe climàtica agreuja les desigualtats globals que forcen les migracions. La crisi climàtica ja és avui una crisi de drets humans. Hem d’anar amb compte perquè associem les polítiques verdes amb les progressistes, però hi ha el perill que esdevinguin polítiques racistes. Es veu clar als discursos de líders ultres com Marine Le Pen, que demana tancar fronteres per protegir el medi ambient, o de Viktor Orbán, que diu que cal resoldre la crisi climàtica per tenir menys refugiats. Estem concentrats en denunciar els negacionistes del canvi climàtic i no el perill de l’ecofeixisme, el discurs basat en el racisme que reclama una Europa forta per protegir el medi ambient.

¿Veus perill en el pacte verd europeu?

El Green Deal europeu té bones paraules però cap inversió nova. No resol res, perquè no afronta el principal problema: el creixement del consum de recursos. Cal un canvi estructural i no una simple transformació energètica. Mentre l’economia segueixi basant-se en la idea capitalista de creixement no resoldrem aquesta crisi.

Com pots aconseguir la promoció?

Pots adquirir la promoció del 12 al 18 de desembre al teu quiosc, amb l'ARA.