Carlos Martín Beristain: "Cal trencar el pacte de silenci per resoldre el cas d'Iguala"

BarcelonaPsicòleg especialitzat en la recuperació de víctimes de guerres o conflictes, Carlos Martín Beristain signa El tiempo de Ayotzinapa (ed. Foca) presentat a l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), fruit de la seva investigació sobre què va passar la nit del 26 de setembre del 2014 a l’estat mexicà de Guerrero, quan la desaparició de 43 estudiants va commocionar una societat acostumada a la violència i la corrupció.

Se sap ja què va passar?

Sabem que els joves van anar a Iguala a segrestar autobusos per anar a una marxa reivindicativa a Ciutat de Mèxic. És una pràctica habitual. Les autoritats van dir que els joves pertanyien al narcotràfic però sabem que no estaven infiltrats ni van ser confosos perquè hi ha informes d’intel·ligència previs a l’atac que els identifiquen com a estudiants normalistes d’Ayotzinapa [escola de magisteri]. També van dir que anaven a boicotejar un acte polític però hi van arribar una hora després.

Qui va participar en l’atac?

Hi ha proves que hi van participar policies locals d’Iguala, Cocula i Huitzuco, de la força estatal, de la federal i de dos agents de la intel·ligència militar que seguien els fets. No sabem qui va donar l’ordre però sí que tant per acció com sobretot per omissió hi participen moltes forces.

¿És usual una operació tan gran per a un grup de joves estudiants?

El dispositiu va durar cinc hores, en 10 llocs diferents amb trets contra autobusos, els joves i els conductors. Cap anava armat. Primer hi va haver un tiroteig entre les 21.30 i les 22.30, i a la mitjanit, quan els supervivents estaven fent una roda de premsa, van arribar patrulles i narcos. En un tiroteig maten dos joves, en fereixen un altre i apareix un altre cos, assassinat després de brutals tortures, sense rostre, cosa que semblava un senyal del narco però encara no és clar.

Tampoc queda clar el nombre d’autobusos.

Hem demostrat que hi havia un cinquè autobús que no apareix a la història oficial, tot i que els joves supervivents van saber descriure’l perfectament. Primer la fiscalia ens ho va negar però després en va presentar un que no tenia res a veure amb el model real.

¿Es van convertir en objectiu perquè eren en el moment inoportú al lloc inadequat?

Sí, van anar a segrestar un autobús que estava preparat per al narco i van topar amb tota la força policial que protegia el negoci. Entre Iguala i Chihuahua hi ha tràfic de cocaïna a través d’autobusos de línia modificats per amagar drogues i diners. L’error dels joves és que van anar a agafar un autobús preparat per al narcotràfic, un negoci que deixa un milió de dòlars a la setmana. Tres mesos abans, el juliol del 2014, la policia va detenir el Uruguayo, el cap dels narcos Guerreros Unidos, en un d’aquests busos carregat d’heroïna i amb 250.000 dòlars. El mateix modus operandi que nosaltres apuntàvem i que han mirat de negar.

Les autoritats han tingut pressa per trobar la “veritat històrica”.

Hi ha un intent de tancar el cas i de construir una versió oficial de la història, que sigui versemblant sense haver observat les proves. Perquè moltes de les proves que vam obtenir ja estaven dins de l’expedient i ningú les havia analitzat.

Han trobat testimonis de veïns?

Iguala és un lloc de memòries lligades per la por. Molts no van voler participar en la investigació.

Quin és el pitjor escenari per als familiars? Que no s’investigui?

L’estigma i la culpabilització de les víctimes, que la fiscalia hagi sortit dient sense proves que els nois eren narcotraficants. I després que no es digui la veritat. Els familiars volen conèixer la veritat. La primera cosa que ens van dir és: “Sisplau, digui’ns sempre la veritat”. En conèixer les nostres conclusions molts ens deien: “Ens veieu més alegres i ho estem, perquè ens han tret de sobre el pes de la mentida”. Aquest és el valor guaridor de la veritat, fins i tot quan no sabem la veritat.

La sabrem mai?

Sí, però cal una estratègia perquè confessin les persones que saben coses, trencar el pacte de silenci.

¿Creu que el judici al centenar de detinguts tancarà el cas?

N’hi ha molts que són responsables, que van disparar i hi van participar, i també hi ha els que hi van participar i no estan detinguts i els que tenen informació valuosa i no parlen. No es pot pensar a tancar res sense proves. Aquest cas perseguirà Mèxic i és la pitjor notícia per als familiars, que continuaran amb la ferida oberta molt de temps.