Una encaixada de mans per a la història
El líder del Sinn Féin, antic braç polític de l'IRA, saluda l'hereu de la corona britànica, de visita oficial a Irlanda
DublínL'un és un dels homes més influents del Regne Unit, un ric aristòcrata i terratinent que ha viscut tota la vida esperant el moment de ser rei. L'altre és el líder d'un partit que ha treballat sempre per reunificar Irlanda, fent que els comtats del nord deixin de ser britànics i passin a la República. L'un és protestant, l'altre catòlic. L'un, màxim exponent de l'Establishment. L'altre, amb vincles ideològics amb una organització terrorista, l'IRA, avui inactiu, que va matar un familiar directe del primer. I, malgrat tots aquests, i altres condicionants, aquests dos homes, el príncep Carles d'Anglaterra i el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, s'han saludat aquest dimarts de forma cordial, i s'han fet una encaixada de mans que s'ha convertit, ja, en una imatge per a la història.
La icònica encaixada de mans entre el líder d'un partit dedicat a lluitar contra el Regne Unit i l'hereu a la corona ha tingut lloc en el marc d'una recepció organitzada per la universitat de la localitat de Galway, a l'oest de la República d'Irlanda. El príncep Carles havia acceptat mantenir una breu trobada amb un dels enemics històrics del Regne Unit després que el líder nacionalista confirmés que, a diferència del que havia passat fins ara, el Sinn Féin estava disposat a participar en els actes organitzats amb motiu de la visita oficial de l'hereu a la corona i la seva dona, Camilla, a la República d'Irlanda i a Irlanda del Nord. El motiu, segons el Sinn Féin, "reforçar la reconciliació entre les parts".
La trobada entre Adams i Carles, cordial i relaxada, amb una tassa de te a la mà, ha estat el primer contacte mantingut per un dirigent del Sinn Féin i un membre de la família reial britànica en territori de la República d'Irlanda des de la partició de l'illa, l'any 1920. Es dóna la circumstància que aquest dimecres el príncep de Gal·les i la duquessa de Cornualla es desplaçaran a Mullaghmore, la localitat on l'IRA va assassinar, el 1979, lord Mounbatten, oncle avi de Carles. Dijous i divendres, l'hereu de la corona i la seva esposa seran a Irlanda del Nord.
La lenta normalització de les relacions
Aquesta serà la tercera ocasió en què l'hereu al tron britànic (i, per tant, futur cap d'Estat d'Irlanda del Nord) visita l'illa. Arriba quatre anys després de la històrica visita de la seva mare, el maig de 2011. La presència de la reina Isabel II a la República d'Irlanda, la primera d'un sobirà britànic en gairebé un segle, va certificar la normalització de les relacions entre Londres i Dublín gràcies, sobretot, a l'èxit del procés de pau a Irlanda del Nord. No obstant això, en aquella ocasió el Sinn Féin es va negar a participar en els actes programats. Va caldre un altre any perquè el seu "número dos" i viceministre principal nord-irlandès, l'excomadant de l'IRA Martin McGuinness, estrenyés la mà de la reina a Belfast, convertint-se en el primer dirigent republicà a fer-ho.
En aquest nou clima d'entesa, el president Higgins va viatjar l'abril de l'any passat a Londres per a una visita d'Estat al Regne Unit, la primera d'un cap de l'Estat irlandès des de la proclamació de la independència el 1916. Encaixades de ma i fotografies històriques, les fites de la complexa recerca de la normalitat entre dos territoris que, un dia, formaven part d'un mateix estat.
