El cardenal que ha enfrontat els dos papes
El purpurat Robert Sarah publica un polèmic llibre a favor del celibat dels sacerdots
RomaEl terratrèmol que en els últims dies ha sacsejat el Vaticà té nom propi: Robert Sarah (Guinea, 1945). El cardenal i prefecte per a la Congregació del Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments és una de les veus més autoritzades en qüestions litúrgiques, però les seves mediàtiques intervencions i els seus últims treballs literaris l'han convertit en el líder del corrent ultraconservador contrari a les reformes impulsades pel papa Francesc.
La publicació aquest dimecres a França del seu últim llibre, Des profondeurs de nos cœurs [Des del més profund dels nostres cors], en què carrega contra la possible obertura del pontífex a l'ordenació sacerdotal d'homes casats en zones remotes de l'Amazònia –seguint una de les recomanacions aprovades pels participants al sínode celebrat a l'octubre al Vaticà–, ha provocat una crisi que amenaça amb enfrontar Francesc amb el papa emèrit, Benet XVI.
El llibre, presentat inicialment com un treball escrit "a quatre mans" pel papa emèrit i el purpurat africà, és un al·legat a favor del celibat sacerdotal i va ser interpretat com una manera de pressionar el papa Francesc perquè no acceptés la proposta de l'assemblea de bisbes. La ingerència sense precedents del papa emèrit en un assumpte sobre el qual l'actual pontífex haurà de prendre una decisió en les pròximes setmanes va provocar un escàndol i va obligar l'entorn més proper a Joseph Ratzinger a demanar al cardenal retirar el nom del pontífex alemany com a coautor del llibre, així com la seva signatura de la introducció i les conclusions del text.
Segons va explicar l'històric secretari de Benet XVI, monsenyor Georg Gaenswein, el papa emèrit va escriure un text sobre el sacerdoci i el va enviar a Sarah autoritzant-lo a fer-lo servir com volgués, però "no va aprovar cap projecte per a un llibre signat conjuntament". El cardenal ha accedit a retirar el nom de Ratzinger, no sense abans donar la seva versió dels fets. Segons ha assegurat, el papa emèrit havia donat el vistiplau al manuscrit, inclosa la portada, la introducció i la conclusió.
L'escàndol ha suposat un cop dur per a la imatge pública del cardenal, acusat per alguns sectors del Vaticà de manipular el papa emèrit a favor de la seva pròpia batalla contra Francesc. No és la primera vegada que el purpurat africà mostra el seu desacord amb l'actual pontificat. Durant el Sínode de la Família el 2014, Sarah va criticar l'eventual obertura de l'Església als homosexuals i als catòlics tornats a casar. I en l'última assemblea sobre l'Amazònia va denunciar la possible obertura a l'ordenació sacerdotal d'homes casats o la creació de ministeris per a la dona. Tampoc ha dubtat en expressar-se contra la immigració i el concepte d'Església oberta cap a les perifèries que defensa Francesc. Segons Sarah, l'Església ha de parlar de Déu i no de migrants perquè no és una ONG.
Una idea d'Església que l'allunya de Francesc, mentre que amb Benet XVI manté una coneguda afinitat intel·lectual. Va ser precisament el papa emèrit el que li va atorgar el birret cardenalici el 2010. Quatre anys més tard, el pontífex argentí el va ascendir a prefecte de la Congregació del Culte Diví. La cirereta d'una meteòrica carrera dins de la cúria vaticana que va començar a Ourous, la petita vila extremadament pobre de Guinea on va néixer. Gràcies a la seva relació amb missioners francesos, va entrar molt jove al seminari i va ser ascendint a llocs de responsabilitat fins a arribar a ser arquebisbe de Conakry, la capital, amb només 33 anys. El 2001 va arribar al Vaticà per voluntat de Joan Pau II com a número dos de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles.
Com actual guardià de la litúrgia, Sarah no ha dubtat en defensar la moral i la tradició catòlica des d'una perspectiva tradicionalista, convertint-se en el líder del corrent conservador. Segons denuncia en els seus escrits, Occident està vivint una crisi espiritual i social causada per dos perills concrets: l'islamisme fonamentalista i la dictadura del pensament relativista. Una qüestió, aquesta última, que l'acosta directament al pensament de Benet XVI, que també s'ha expressat en aquest sentit en diverses ocasions. El 2017 el papa emèrit va escriure la introducció d'un dels llibres de Sarah, La force du silence [La força del silenci], en què definia el purpurat com un "mestre espiritual, del silenci i de l'oració". "Amb ell la litúrgia està en bones mans".