BarcelonaNi les amenaces de Donald Trump ni el reforçament policial de la frontera a Mèxic atura els milers de centreamericans que des de fa una setmana caminen en direcció als Estats Units. La desesperació i la certesa que la vida que deixen enrere representava un número gairebé segur en la rifa de la violència i el patiment fan que la caravana de migrants tiri endavant. És més, cada dia s’hi afegeixen centenars de persones més amb autobusos, camionetes sobreocupades o senzillament a peu amb gairebé cap més pertinença que la roba que porten.
Al president nord-americà, la caravana li arriba en un moment delicat, a tan sols 20 dies de les decisives eleccions de meitat de legislatura i amb els votants demòcrates més mobilitzats que els republicans. Així que la mobilització de salvadorencs, guatemalencs i, sobretot, hondurenys li està servint per enfortir el seu discurs antimigratori de cara a la seva parròquia i, de passada, acusar sense cap prova el Partit Demòcrata d’estar al darrere de la caravana i d’incentivar-la.
El Triangle Nord
La caravana va intentar creuar ahir la frontera entre Guatemala i Mèxic malgrat el desplegament d’antiavalots. Fins a 3.000 persones conformen la caravana, segons les estimacions que ha fet l’ONU, però que altres fonts eleven fins a 4.000. Entre els migrants hi ha nombrosos nens i adolescents i famílies senceres que, en molts casos, ja havien intentat el seu particular Somni Americà. Guatemala, el Salvador i Hondures formen l’anomenat Triangle Nord, una de les àrees del món amb més violència, alimentada pel negoci del narcotràfic, la pobresa i sobretot les bandes de delinqüència organitzada importades, paradoxalment, dels Estats Units.
Si fa alguns anys la misèria i la falta de perspectives laborals eren la benzina per iniciar el viatge migratori, ara és la fugida de la repressió i la brutalitat que exerceixen les maras, les bandes, per exigir mà d’obra o diners a canvi de seguretat. Una de les pancartes que acompanyen els migrants deixava clar què hi havia al darrere de la caravana i responia a les intencions de continuar caminant fins a Florida: “No fugim, ens fan fora”. En paral·lel, els participants no es cansen de detallar les causes que els han fet marxar de casa.
Trump, que dijous havia advertit que els Estats Units tancarien l’aixeta de l’ajuda econòmica als països que no facin res per aturar el pas de la caravana i va amenaçar de tancar la frontera amb Mèxic, va respirar més tranquil quan va començar a sentir crítiques a la caravana en boca dels líders dels països de la regió. Mèxic, a sis setmanes que Enrique Peña Nieto faci el relleu presidencial a l’esquerrà Andrés Manuel López Obrador, va començar el desplegament de 250 policies antiavalots a la frontera amb Guatemala, que vigilaven amb escuts i armes rere una tanca instal·lada per barrar el pas als migrants.
Tampoc aquesta exhibició de força va fer desistir els migrants, que, després de dies de camí, asseguren que no es faran enrere. No obstant això, alguns temen que la travessia per Mèxic es converteixi en més penúries, i han optat per demanar asil al país que en els últims anys ha sigut acusat per diferents organitzacions humanitàries d’insolidari i de fer-li la feina bruta als Estats Units en matèria migratòria.
També el govern hondureny de Juan Orlando Hernández va instar la fiscalia a investigar qui ha organitzat la caravana i com, després que el president hagués atribuït l’èxode als seus crítics en un intent de desestabilitzar-lo. Mentrestant, el relator de l’ONU sobre els drets dels migrants, l’advocat xilè Felipe González, va demanar la protecció dels participants en la caravana i fugir del discurs imperant “d’esclafar els drets humans” en nom de mantenir la seguretat nacional.
L’altra cara dels missatges de por i inseguretat dels migrants són les mostres de solidaritat. Centres de refugi acullen cada nit els que busquen unes hores de descans per recuperar forces per als 3.000 quilòmetres que queden.
Ramón Márquez, director de l'Alberg la 72: “Mèxic fa anys que separa famílies a la frontera”
Com gestiona Mèxic la migració?
Des del 2014 el pla Frontera Sud fa la feina bruta als Estats Units. Entre el 2015 i el 2017 es van detenir 411.000 centreamericans, i el 95% van ser deportats en calent, sense fer-los cap valoració. Mèxic és un mur des del 2014. Em fa gràcia quan es critica Trump perquè separa famílies, perquè aquí es fa des de fa anys.
És una pràctica legal?
No, la separació va en contra de la llei. Es calcula que cada any es tanquen més de 35.000 menors en centres de detenció, on se’ls limiten els drets i pateixen maltractaments i extorsió dels mateixos agents de migració.
Mèxic és destí migratori?
És una parada temporal perquè no ofereix oportunitats i pateix la violència de la qual fugen.
D’on ve el nom de La 72?
És en memòria dels 72 migrants assassinats pels Zetas el 2010, una matança que va ajudar a visibilitzar el que passa a la regió: segrestos, desaparicions forçades i assassinats.
