Els caps de les repúbliques del Donbass anuncien una evacuació massiva de civils

MoscouEl cap de l'autoproclamada República Popular de Donetsk, Denis Pushilin, ha anunciat aquest divendres que creu que Ucraïna està a punt d'atacar-los i ha ordenat una evacuació massiva de civils cap a Rússia. El líder de l'altre enclavament pro rus a l'est de la regió ucraïnesa del Donbass, Lugansk, ha anunciat plans en el mateix sentit. A primera hora de la tarda els mitjans russos han anunciat una explosió d'un cotxe bomba prop de la seu del govern de Donetsk.

No hi ha, però, cap indici que confirmi que Ucraïna estigui preparant cap ofensiva a la regió sota control polític i militar rus, i menys que tingui capacitat per posar-hi un cotxe bomba. Des que la zona es va declarar independent en resposta a la revolta de l'Euromaidan de 2014, ha quedat progressivament sota el paraigües del Kremlin, que hi manté tropes regulars a més d'armar i finançar les milícies i d'oferir passaports russos a la seva població. Tot i que és habitual que hi hagi escaramusses o tirs de morter puntuals, la tensió ha augmentat des d'aquest dijous, i tots dos bàndols s'acusen mútuament d'haver disparat contra una escola infantil de la part del Donbass sota control ucraïnès, a la localitat de Stanítsa Luganska. Kíev acusa els milicians de l’autoproclamada República Popular de Lugansk d’atacar posicions civils, mentre que des del costat rebel denuncien que Kíev ha protagonitzat un atac de falsa bandera contra les seves pròpies posicions. El president rus, Vladímir Putin, ha repetit aquesta setmana que Ucraïna prepara un "genocidi" al Donbass, una afirmació recurrent en el discurs del Kremlin que no té cap base.

Abans de l'explosió, Pushilin ja havia advertit en un vídeo que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, estava planejant una ofensiva i que per això estava preparant una "evacuació massiva, començant per les dones, les criatures i la gent gran". També va dir que les autoritats russes havien preparat refugis a la veïna regió de Rostov, a l'altra banda de la frontera. El govern ucraïnès ha negat qualsevol amenaça així com les informacions publicades en mitjans russos que asseguraven que l'exèrcit ucraïnès havia atacat una fàbrica química.

Cimera Putin-Lukaixenko

El president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, aliats i socis comercials, han demostrat un cop més que fan pinya, durant la seva reunió aquest divendres a la capital russa. La diferència de tracte ha quedat patent de forma visual, ja que en lloc de l'enorme taula allargada que Putin va fer servir per entrevistar-se amb el canceller alemany, Olaf Scholz, o el president francès, Emmanuel Macron, aquest cop hi havia una taula molt petita entre els dos mandataris. Fa dies que Rússia protagonitza maniobres militars a la frontera de Bielorússia amb Ucraïna, uns exercicis que s'haurien d'acabar aquest diumenge.

Lukaixenko ha assegurat que “és molt important (per a Rússia i Bielorússia) ara, a principis d’any, sintonitzar de manera que puguem resistir qualsevol pressió econòmica”. Minsk i Moscou estan duent a terme maniobres militars en territori bielorús i el dissabte vinent s’inclouran pràctiques de tir de míssils intercontinentals i nuclears, segons ha declarat el ministeri de Defensa rus.

Tant Moscou com Minsk saben el que és patir les sancions econòmiques tant dels Estats Units com de la Unió Europea. “És més difícil per a nosaltres amb aquestes sancions”, afegia el líder bielorús. El conflicte amb Ucraïna també ha estat molt present a la conversa: "Donada la urgència de la situació, el president [Putin] i jo prestem molta atenció a aquest tema i discutim possibles accions conjuntes com a resposta al comportament agressiu dels socis occidentals”, ha dit Lukaixenko.

Per la seva banda, Putin ha assegurat que “ara mateix s'està veient una escalada al Donbass”. "Tot el que ha de fer Kíev és seure (amb els separatistes pro russos) i acordar mesures polítiques, militars, econòmiques i humanitàries per acabar amb el conflicte”, ha afegit.

Maniobres nuclears

Mentrestant, al territori de Bielorússia continuen endavant les maniobres conjuntes entre els exèrcits rus i bielorús, que està previst que finalitzin aquest diumenge, 20 de febrer. El líder bielorús ha assegurat des de Moscou que aquests exercicis militars, molt criticats a escala internacional, s’han realitzat “amb la major transparència possible”, i ha reiterat que no “s’oculta res a ningú, tot passa sota la mirada de tot un exèrcit d’agregats i premsa”.

Algunes veus dins del Parlament Europeu, però, assenyalen que aquests exercicis poden ser una via perquè Moscou controli Bielorússia de facto. Fa anys que es parla de la possibilitat que Bielorússia passi a formar part de Rússia, a pesar de la negativa del govern bielorús, que vol ser un aliat i no un “súbdit” de Moscou. En els darrers anys s’ha aprofundit en la cooperació entre els dos països, facilitant el trànsit de persones, mercaderies i serveis entre tots dos, actuant en alguns casos com un sol territori. Per exemple, fent servir el passaport nacional rus (equivalent rus al DNI) es pot viatjar i viure a Bielorússia.

A rebuf de Putin

El passat 2021, Putin va convocar un referèndum constitucional que li permet mantenir-se legalment al poder fins al 2036 si així ho desitja. I Lukaixenko, seguint el rastre del “germà gran”, com ha anomenat alguna vegada el líder rus, ha posat sobre la taula uns canvis constitucionals similars que li facilitaran seguir al capdavant del país i limitar les possibilitats de l’oposició de presidir-lo. Es tornarà a implementar el límit de mandats per al president del país, però es començarà a comptar després del referèndum; per tant, Lukaixenko podria estar fins al 2035 al capdavant de Bielorússia.

Un altre dels canvis que es vol implementar és la prohibició de presentar-se a les eleccions a qualsevol persona que no hagi viscut els últims 20 anys a Bielorússia o que tingui doble nacionalitat o permís de residència en algun país estranger. Això deixaria fora d’una possible carrera per la presidència bona part de l’oposició bielorussa que es troba a l’estranger, com és el cas de Svetlana Tikhanouskaia (viu a Lituània) i de Valery Tsepkalo (Polònia), entre d’altres.

El règim bielorús va viure un moment difícil l’estiu i la tardor del 2020, després de les darreres presidencials, quan milers de persones van protestar contra les eleccions, que titllaven de fraudulentes, i contra el mateix Lukaixenko. El mandatari va aconseguir calmar la situació fent fugir o empresonant les veus més conegudes de l’oposició i reprimint manifestacions. En aquells moments complicats el suport del Kremlin va ser vital per al govern bielorús, però els favors es paguen.

Inquietud a Brussel·les

A Brussel·les la preocupació es fa evident però veuen els diversos anuncis vinguts des de Rússia com a "part d’una narrativa de guerra", informa Júlia Manresa. "La situació al Donbas és molt preocupant en les últimes hores. Sembla que hi ha hagut diverses víctimes" va dir ahir el president francès, Emmanuel Macron que ha demanat que l’OSCE aporti "claredat" sobre la situació. Després que els vint-i-set líders de la UE es reunissin a Brussel·les en una cimera amb la Unió Africana, alguns mandataris com el mateix Macron, l’italià Mario Draghi, el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, van celebrar una trucada amb els seus homòlegs dels Estats Units, Canadà, Polònia, Romania i els líders de les institucions europees. Occident reitera que no hi ha proves de la desescalada que Rússia sosté i continua avisant que té llest un paquet de sancions contundents en cas que hi hagi atac militar.