Cap país dona asil a 82 jutges afganeses perseguides pels talibans

BarcelonaAmb l'anterior govern afganès ja rebia amenaces. Era el preu que havia de pagar per ser dona i jutge en un país on els homes solen tenir sempre l'última paraula. Ara que els talibans són al poder, tem directament que la matin perquè molts dels que va condemnar són ara fora de la presó. Quan els talibans van entrar a Kabul a l'agost, van obrir de bat a bat les portes dels centres penitenciaris i van deixar en llibertat tots els presos. Per això prefereix mantenir l'anonimat. Com ella, hi ha 82 dones jutges més a l'Afganistan. Sorprenentment, cap país es va encarregar d'evacuar-les després de la retirada de les tropes dels Estats Units i els seus aliats. Ara supliquen que les ajudin a sortir del país com sigui.

Per telèfon se la nota desesperada. Diu que el primer que ella va fer quan els talibans van ocupar Kabul va ser casar la seva filla. La noia té 24 anys i temia que se l'emportessin i la casessin amb un d'ells com a venjança. També explica que va haver de fugir de casa. No podia quedar-s'hi perquè els talibans la trobessin. Ara ella i la seva família viuen a casa d'uns amics. A banda d'una filla, també té un fill de 14 anys i un altre de vint-i-dos.

El seu marit treballava al ministeri de Justícia, però, des que els talibans van aconseguir el control del govern, no ha tornat a la feina. Ser l'home d'una jutge a l'Afganistan no és la millor targeta de presentació. Tem represàlies. El seu fill de 14 anys també ha deixat l'escola. “Anava a un col·legi privat perquè els públics no eren segurs tenint una mare jutge”, explica ella. Però ara no tenen diners per pagar un centre privat. Ella no treballa, el seu marit tampoc. Durant tots aquests mesos han sobreviscut venent els mobles i els estris que tenien a casa.

“Tot això és culpa meva”, diu la jutge, que se sent responsable de tot el que està patint la seva família. Té 50 anys, ha dedicat tota la vida als tribunals, i és la segona vegada que viu una situació així. Durant el primer règim dels talibans als anys noranta ja va haver de fugir al Pakistan. Ara ha rebut una notificació del ministeri d'Afers Estrangers britànic que confirma que Londres estaria disposat a concedir-li un visat. El problema és que ni el Regne Unit ni cap altre país occidental tenen ara ambaixada a l'Afganistan. Tots van tancar les seves legacions amb el retorn dels talibans. La jutge i la seva família haurien de traslladar-se al Pakistan per fer tots els tràmits, però per a això necessiten un altre visat, el pakistanès, i no tenen diners per pagar-lo. Només és possible aconseguir-lo al mercat negre i el preu és astronòmic: 500 dòlars.

De fet, el Regne Unit s'ha mostrat disposat a concedir la protecció internacional a una trentena de les 82 jutges que esperen una sortida a l'Afganistan, si és que aconsegueixen un visat i arribar primer al Pakistan. És el resultat del treball de Marzia Babakarkhail, que també va ser jutge a l'Afganistan i viu asilada a Manchester des del 2008 després que els talibans la intentessin matar. Per això, perquè sap el perill que corren les seves companyes, està movent cel i terra per no deixar-ne cap enrere. Entre altres iniciatives, ha impulsat una recollida de firmes i ja n'ha recollit més de 53.000. “Les jutges a l'Afganistan tenen ara tres enemics: els talibans, els presos a qui van condemnar i fins i tot la seva pròpia família”, afirma. "És molt diferent tenir cotxe, diners i poder a no tenir res", continua explicant. Totes aquestes dones han caigut ara en desgràcia.

El nom de Babakarkhail ha sonat diverses vegades al Parlament britànic. Setmanes enrere la diputada del Partit Nacional Escocès Joanna Cherry demanava a la cambra a la secretària d’estat Victoria Atkins que dediqués una mica del seu temps a buscar una sortida per a les jutges afganeses.

“Tristament, no les podrem ajudar a totes, però intentarem que altres països ho facin”, va ser la resposta de la secretària d'estat. Els països europeus han rebut sis milions de refugiats ucraïnesos durant els últims mesos, però de moment cap s'ha mostrat disposat a acollir unes quantes desenes de magistrades afganeses.