Cap on va el G-7?

BarcelonaLa cimera de Cornualla ha sigut una nova exhibició del retorn al multilateralisme. Aquest és un G-7 que, finalment, ha acceptat que la globalització també ha portat vulnerabilitats; que parla no només de la solidaritat sanitària i de la necessitat de més igualtat, sinó que, a més, es planteja la governança de les dades i la tecnologia. L'acord aconseguit per imposar un impost mínim de societats a les grans multinacionals, que redueixi l’evasió i els paradisos fiscals, pot ser el primer consens d’una nova etapa de cooperació multilateral o pot quedar com una fita aïllada.

Encara està per veure fins on arribarà la voluntat de transformació real d’aquest món desregulat que el mateix G-7 va ajudar a construir; i els límits simbòlics d’una trobada que no s’escapa dels diferents interessos geopolítics dels seus membres.

Les set democràcies més industrialitzades del món saben que avui són més febles. Han tastat els efectes electorals de les desigualtats socials, i les inseguretats provocades per les distorsions a les cadenes de valor globals en el pitjor moment de la pandèmia. Però, sobretot, els preocupa el poder del gran absent d’aquest grup: la Xina –percebuda com una amenaça al sistema, de més llarg recorregut fins i tot que la crisi del coronavirus–. Per això parlen de diversificar les seves dependències, de redefinir l’economia a partir de les transformacions verdes i digitals, que han esdevingut prioritàries en moltes agendes polítiques, i d’imaginar un marc normatiu per a la digitalització.

¿Nucli dur o poder en declivi?

La reunió de Cornualla també pretén ser un avís a tots els que ja han declarat la fi del lideratge d’Occident. Però, ¿es pot liderar el món sense comptar amb la Xina? ¿O més aviat es tracta de consolidar-se com a contrapès? Per a Stewart Patrick, expert del nord-americà Council on Foreign Relations, el G-7 es avui un espai “de valors comuns, que comparteix també una mateixa manera d’entendre l’ordre mundial, basat en regles”, una plataforma de “prenegociació”. Un nucli de poder que empetiteix davant els nous actors globals.

La rellevància del G-7 està en declivi per la proliferació de fòrums i institucions alternatives i, sobretot, davant els nous reequilibris geopolítics. El 2020, entre les vuit economies més importants del món n'hi havia quatre d'europees (tres de la UE més el Regne Unit); l'any 2050 ja només hi quedarà un país membre de la Unió: Alemanya.