La por i el caos creixen a l’Alt Karabakh després que les forces de l’Azerbaidjan n'hagin obtingut el control

Frontera d’Armènia amb l’Alt KarabakhAl llarg de la carretera que uneix Armènia amb l’Alt Karabakh, un territori de majoria armènia dins de l'Azerbaidjan, Norik Grigoryan s’esforça per veure el seu poble a la llunyania. La seva dona i el seu fill hi estan atrapats, lamenta, després que l'Azerbaidjan recuperés dimecres aquesta zona en una ràpida operació militar. Però el pas està bloquejat i les comunicacions no funcionen.

Tres dies després que es retiressin les forces armènies que defensaven aquest enclavament, creix la preocupació sobre la situació i la sort de la seva població. Aquest dissabte moltes persones intentaven contactar des d’Armènia amb els seus familiars i amics a l’Alt Karabakh, trucant-los una vegada rere una altra, sense resposta. Un alt funcionari de l’Alt Karabakh, Artak Beglaryan, ha descrit la situació humanitària de greu: no hi ha aliments i la gent comença a passar gana. A més, l’exèrcit àzeri ha tallat moltes carreteres i el subministrament elèctric és intermitent, amb la qual cosa és difícil carregar la bateria dels mòbils.

El govern armeni ha assegurat que no hi intervindrà. Tampoc hi arriba ajuda de la comunitat internacional ni del protector tradicional d'Armènia, Rússia, malgrat tenir 1.960 efectius desplegats a l’Alt Karabakh per al manteniment de la pau. Davant la falta de notícies, els rumors abunden. Per exemple, es diu que el govern del president àzeri, Ilham Alíev, té previst arrestar centenars d’armenis i ficar-los a la presó. Una versió que el govern de l’Azerbaidjan ha desmentit, tot i que sí que ha advertit que processarà aquelles persones que van cometre crims de guerra i contra la humanitat.

La por de represàlies creix alimentada per una història marcada pels recels entre la població armènia, que és bàsicament cristiana ortodoxa, i l’àzeri, que és musulmana, malgrat que l’Alt Karabakh es troba dins de les fronteres reconegudes internacionalment de l’Azerbaidjan i totes dues comunitats han tingut vides entrellaçades. Després del col·lapse de la Unió Soviètica, el 1991, l’Alt Karabakh va declarar la independència i armenis i àzeris es van enfrontar en una guerra llarga i sagnant. Els armenis van guanyar i van expulsar els àzeris del territori i molts van ocupar les seves cases. Els armenis temen que els paguin amb la mateixa moneda ara que l’exèrcit de l’Azerbaidjan ha aconseguit el control de la zona.

De fet, des de Stepanakert, la capital de l’Alt Karabakh, Beglaryan assegura que "molta gent" vol fugir de la regió, però diu que “no s’ha fet cap avenç en aquest sentit”. També ha demanat que la comunitat internacional hi intervingui. Ara per ara, però, la guerra a Ucraïna fa que l’Alt Karabakh no tingui cap mena d’interès per a Moscou, Brussel·les o Washington.

Interessos econòmics

El 2020 Rússia va enviar tropes de manteniment de la pau a l’Alt Karabakh per protegir la població armènia. Ara els seus vincles comercials amb dos països musulmans, l'Iran i Turquia, fan que no es vulgui enemistar amb l'Azerbaidjan, segons diversos analistes. Per la seva banda, la Unió Europea es mostra reticent a actuar contra l'Azerbaidjan, després que l'any passat signés un acord per duplicar el subministrament de gas a Europa a partir del 2027.

Aquestes qüestions de geopolítica, però, no estan a la ment dels armenis que esperen a la carretera amb ganes de veure els seus familiars. "Tota la meva família és allà: la meva mare, el meu pare, la meva germana", diu Grigory Zakharyan, incapaç de contenir les llàgrimes. Els seus dos germans van morir durant l'atac àzeri d’aquesta setmana.