La 'premier' Liz Truss, contra les cordes, sacrifica el ministre d'Economia

LondresLa inestabilitat continua dominant la política britànica i, una vegada més, el futur polític del cap del govern, en aquest cas de la primera ministra Liz Truss, penja d'un fil quan encara no fa ni dos mesos que va assumir el càrrec en substitució de Boris Johnson. En un humiliant gir de 180 graus en la seva política fiscal, Truss ha destituït aquest divendres un dels seus més ferms aliats i amics polítics, el fins ara ministre d'Economia, Kwasi Kwarteng, per intentar salvar així el seu propi cap, cada vegada més qüestionat pels pesos pesants del Partit Conservador.

Truss ha comparegut a Downing Street aquesta tarda en una molt breu i tibant conferència de premsa, en què ha renunciat al compromís que havia adquirit durant la campanya pel lideratge dels conservadors d'eliminar l'augment de l'impost de societats, del 19% al 25%, que havia estat programat per a l'abril de l'any vinent per Rishi Sunak quan era ministre d'Economia de Johnson. L'augment, doncs, es durà a terme, com havia anunciat Sunak que mantindria si era ell qui guanyava el tron dels tories. A la pràctica, doncs, es produeix la paradoxa que Truss continuarà com a premier amb la política del seu rival. En termes polítics equival, ras i curt, a una manca total de legitimitat. Amb tot, Truss ha assegurat que continuarà al capdavant de l'executiu passi el que passi. Exactament les mateixes paraules que Kwarteng va dir aquest dijous des de Washington, on assistia a una reunió del Fons Monetari Internacional i d'on ha tornat d'urgència a Londres només per ser acomiadat.

El 23 de setembre Kwarteng havia proposat, en total acord amb la premier, unes rebaixes fiscals de 45.000 milions de lliures sense presentar cap pla de sostenibilitat. L'anunci de les rebaixes, anomenat minipressupost, va ser rebut de manera brutal pels mercats, amb una caiguda en picat de la lliura i un encariment sense precedents dels tipus d'interès dels bons del Tresor, una circumstància que va obligar el Banc d'Anglaterra a comprar massivament deute públic per evitar la desaparició de més d'1,5 bilions de lliures de fons de pensions del país. A més, els interessos de les hipoteques s'han disparat des d'aleshores i la incertesa s'ha apoderat de l'economia, que a l'agost va experimentar una davallada del 0,3%.

El gir de Truss en matèria econòmica no és el primer que protagonitza des que va arribar al càrrec. Com a part de l'anomenat minipressupost, el Tresor ja va renunciar a la supressió del tram del 45% de l'IRPF per a aquells que guanyessin més de 150.000 lliures a l'any. L'impost s'ha continuat mantenint perquè va ser interpretat, fins i tot per molts diputats conservadors, com una patacada contra les classes més populars, a les quals no beneficiaven gens les retallades fiscals proposades. El nou gir i la nova crisi de govern a Downing Street arriba en uns moments en què Westminster va ple de rumors sobre conspiracions contra la primera ministra per substituir-la per un tiquet format per Rishi Sunak i Penny Mordaunt, que van quedar en segona i tercera posició, respectivament, en la cursa per Downing Street.

Falta de legitimitat

Tant si aguanta Truss com si no, el mal ja està fet i la seva credibilitat política i econòmica sembla tocada de mort. Amb el cessament del ministre d'Economia, la premier ha renunciat també a una política econòmica l'objectiu de la qual era "el creixement, el creixement i el creixement", segons va anunciar durant el congrés del Partit Conservador fa deu dies.

La renúncia a les seves prioritats en matèria fiscal implica, a més, una absoluta falta de legitimitat del mandat amb què va ser elegida per menys del 60% de les bases conservadores al llarg d'una campanya electoral a l'estiu. A la pràctica, la mateixa Truss passa a formar part del que ella va anomenar, també durant el congrés dels conservadors, "coalició anticreixement", en què va encabir tots els que eren contraris a les retallades fiscals.

En la seva compareixença, Truss ha admès: "He actuat de manera decisiva avui perquè la meva prioritat és garantir l'estabilitat econòmica del nostre país". Una afirmació que implica que la inestabilitat de les últimes setmanes és, exclusivament, responsabilitat de la seva política. La premier ha volgut justificar-se assegurant que parts del minipressupost "van anar més enllà i més de pressa del que esperaven els mercats". "Per tant, hem d'actuar ara per tranquil·litzar-los amb la nostra disciplina fiscal. Per això he decidit mantenir l'augment de l'impost de societats que estava previst per l'anterior govern".

La reacció dels mercats després de les seves paraules ha sigut d'esperar i veure quines seran les accions del ministre d'Economia vinent. Jeremy Hunt, exministre de Sanitat i d'Exteriors dels governs de David Cameron i Theresa May, ha sigut nomenat i ha rebut l'encàrrec de presentar, el 31 d'octubre, dia de Halloween, la via de consolidació fiscal que hauria de tranquil·litzar els mercats i donar l'estabilitat que assegura Truss que persegueix amb la destitució de Kwarteng.

Un pas al costat

Però la cosa que més sobta és que el ministre d'Economia ha sigut destituït per haver seguit fil per randa les directrius de la primera ministra. Kwarteng ha acceptat per carta el cessament: "M'has demanat que faci un pas al costat. Ho he acceptat. Quan em vas demanar que fos el teu ministre d'Economia, ho vaig fer amb plena consciència que la situació que afrontàvem era increïblement difícil, amb l'augment dels tipus d'interès globals i dels preus de l'energia. Tanmateix, la teva visió d'optimisme, creixement i canvi era correcta. Com he dit moltes vegades les últimes setmanes, seguir l'statu quo simplement no era una opció. Durant massa temps, aquest país ha tingut baixes taxes de creixement i impostos alts; això encara ha de canviar si aquest país vol tenir èxit". En altres paraules, Kwarteng se'n va, però no es desdiu de la seva política econòmica. Qui sí que m'ha renegat és la primera ministra.

El Partit Laborista, els liberaldemòcrates i també el Partit Nacional Escocès han demanat la convocatòria d'eleccions avançades i la fi d'un govern que Nicola Sturgeon, ministra principal d'Escòcia, ha qualificat de "més dolent que un mal acudit sense cap mena de gràcia".