Canvi climàtic i salut, al centre de les eleccions islandeses
La primera ministra de l’esquerra verda s’enfonsa a les enquestes després d’una insòlita coalició amb la dreta
Després d’anys d’escàndols econòmics i volatilitat política, Islàndia tanca aquest dissabte una legislatura que ha retornat una estabilitat que no es veia des del col·lapse financer del 2008. El 2017, arran de les terceres eleccions anticipades en vuit anys, es va formar l’actual govern islandès, una insòlita coalició formada per l’esquerra ecologista de la primera ministra, Katrín Jakobsdóttir, i la dreta conservadora tradicional. Malgrat la seva excepcionalitat, l’aliança governamental ha aconseguit arribar al final del mandat, cosa que només havia aconseguit un altre executiu des del 2008.
Com ja ha passat en altres països els últims temps, les eleccions islandeses estan dominades pel debat al voltant del canvi climàtic, una de les principals preocupacions dels votants juntament amb la salut, després d’un any i mig de pandèmia en què Islàndia destaca entre els països europeus amb més bona nota. Una estratègia ràpida i efectiva de tests massius i un estricte control d'entrada a l'illa van permetre controlar la infecció, cosa que ha col·locat Islàndia com el país europeu amb la taxa de mortalitat més baixa, amb 33 defuncions en un país de 360.000 habitants.
Malgrat tot, la pandèmia també ha fet evident l’enorme dependència del turisme en l’economia islandesa, i ha fet ressorgir la discussió sobre si convé ampliar o reduir la privatització de la sanitat, com també ha passat en altres països nòrdics.
Les polítiques vinculades a la crisi climàtica han agafat força després d’un estiu excepcionalment calorós en aquesta illa de l’Atlàntic nord, que fa anys que veu com creix l’amenaça en una zona especialment en risc. Els nou partits amb números de tenir representació parlamentària reconeixen els perills de l’escalfament global, però, esclar, discrepen en les mesures que caldria prendre i la seva urgència. Les organitzacions ecologistes alerten que les decisions que es prenguin durant el pròxim període seran claus per determinar si s’assoleix l’objectiu de reduir les emissions en un 40% el 2030, marcat per l’actual executiu.
Canvi de govern
Katrín Jakobsdóttir, que s’ha guanyat una bona imatge internacional, lluita per conservar el càrrec de primera ministra, però tot apunta que la seva etapa al capdavant del govern islandès té els dies comptats. Segons les enquestes, una reedició de l’actual coalició de govern –el Moviment d’Esquerra Verda, el conservador Partit de la Independència i el centrista Partit del Progrés-- sembla impossible, especialment per una davallada significativa del partit d’esquerra, que passaria del 17% dels vots a aproximadament un 10%.
“L’aliança contra natura amb la dreta conservadora li pot haver passat factura”, comenta a l’ARA el periodista Èric Lluent, resident a Islàndia des de fa cinc anys. A l’oposició, els socialdemòcrates semblen haver atret els votants decebuts de l’Esquerra Verda i albiren un dels creixements més importants, del 5,7% de fa quatre anys al 12%.
El Partit de la Independència, una formació tradicional de dretes i conservadora i la més gran del país –ha guanyat totes les eleccions excepte les del 2009–, és el més ben posicionat, amb un suport que voreja el 22%, lleugerament inferior a fa quatre anys, però, de llarg, el més important. “Té un electorat que s’ha mantingut molt fidel, tot i que el partit va ser assenyalat com el principal responsable de la fallida del 2008”, explica Lluent.
Els sondejos, però, auguren un Parlament cada cop més fragmentat, que fa difícil predir quins partits poden acabar pactant per formar govern. Si es compleix el que diuen els sondejos, quedaria descartada una coalició a dos, que era el més habitual a Islàndia, tenint en compte l’entrada de diversos nous partits els últims anys. Fins a cinc formacions podrien obtenir entre el 10% i el 15% dels vots: el Moviment d’Esquerra Verda, el Partit del Progrés, els Socialdemòcrates, el Partit Pirata i el Partit Reformista, de centredreta.
L’inusual govern actual ja ha demostrat que les combinacions poden ser múltiples i que, si el pragmatisme impera, no hi ha blocs que prevalguin. Segons els mitjans locals, l’única manera d’apartar el conservador Partit de la Independència del poder seria una coalició de, com a mínim, cinc partits.