La candidata a substituir Juncker promet una Comissió Europea paritària
Ursula Von der Leyen busca convèncer socialistes, liberals i Verds perquè votin el seu nomenament
Brussel·lesL'escollida pels líders europeus per substituir Jean-Claude Juncker al capdavant de la Comissió, Ursula Von der Leyen, s'ha compromès a construir una Comissió Europea amb un 50% d'homes i un 50% de dones al capdavant de les 28 carteres que hi ha. Per fer-ho, ha avançat que demanarà als estats de la UE (que són els que proposen cadascú el seu comissari) que enviïn dues candidatures perquè d'aquesta manera sigui Von der Leyen qui pugui configurar un executiu paritari.
Actualment, la Comissió Europea només compta amb 9 dones del total de 28 membres que té i només una d'elles, Federica Mogherini, té rang de vicepresidenta perquè és l'Alta Representant, un càrrec que assumirà Josep Borrell en la nova legislatura. Per aconeguir paritat, doncs, caldria que, com a mínim, 13 comissaris fossin dones.
L'encara ministra de Defensa alemanya ho ha comunicat aquest dimecres en una compareixença davant tots els membres del grup liberal Renew Europe de l'Eurocambra, compareixença que s'ha retransmès públicament i en la qual ha rebut preguntes de cada delegació nacional. No ha sigut aquesta la primera compareixença de la candidata, que a primera hora del matí ha fet el mateix davant el grup dels socialdemòcrates, tot i que en aquest cas a porta tancada. L'objectiu de Von der Leyen en aquestes reunions és assegurar-se el vot favorable d'aquests dos grans grups del Parlament Europeu en la votació que a hores d'ara està establerta per a la setmana que ve i en què ha de ser ratificada com a futura presidenta de la Comissió Europea.
D'entrada, Von der Leyen compta amb el suport assegurat del grup més gran, el Partit Popular Europeu, perquè és la seva pròpia família política, però no està del tot garantit el suport dels liberals i els socialistes, sobretot d'aquests últims. En el cas dels liberals, fonts del grup avançaven la setmana passada que comptaria amb el seu 'sí', però aquest dimecres el seu president, Dacian Ciolos, ha reiterat que "no es pot donar per descomptat" malgrat haver mantingut una reunió "positiva". Els liberals han aprofitat per exigir a Von der Leyen que en la futura Comissió, qui era la seva candidata oficial, Margrethe Vestager, tingui una vicepresidència del mateix nivell que la compromesa amb el candidat oficial socialista, Frans Timmermans, que va estar a punt de ser escollit futur president de la Comissió.
Tot i això, algunes intervencions puntuals dels eurodiputats liberals han posat de manifest que no hi ha unitat al grup en la votació a favor de Von der Leyen justament perquè amb el seu nomenament no es va respectar la voluntat de l'Eurocambra d'escollir els candidats oficials ('spitzenkandidaten') sinó que es va acabar designant Ursula Von der Leyen, una política desconeguda que no havia participat en la campanya de les eleccions europees i que ara s'ha d'esforçar per donar-se a conèixer a ella mateixa i a les seves intencions al capdavant de l'executiu europeu, tal com ella mateixa ha reconegut.
"Ara tots els meus esforços estan dedicats a aconseguir el vot de la majoria de l'Eurocambra i a presentar-me i respondre a les vostres preguntes", ha dit diverses vegades en resposta a les seves intencions a l'hora de constituir la futura Comissió Europea. Tot i que els liberals ha reivindicat les seves exigències (també la d'establir una conferència per discutir el futur d'Europa), han descartat que calgui ajornar la votació de la setmana vinent perquè consideren que cal tenir una decisió clara "al més aviat possible".
Els que presenten més dubtes, però, són els socialistes, que han demanat més detalls i han criticat Von der Leyen per no ser prou concreta. La presidenta del grup, l'espanyola Iratxe García, ha explicat que el grup decidirà el vot la setmana que ve, però d'entrada s'anticipen divisions internes perquè els membres alemanys i italians s'hi mostren reticents. Espanyols i portuguesos, però, hi votaran a favor perquè els seus dos caps de govern van ser els negociadors.
El programa europeu d'Ursula Von der Leyen
Durant la seva compareixença davant els liberals, la candidata a substituir Jean-Claude Juncker també s'ha compromès amb la neutralitat d'emissions el 2050 a la Unió Europea, tot i que alguns estats membres encara no hi estan d'acord. També s'ha compromès a ser "més dura" amb el compliment de l'estat de dret dins la UE, amb la voluntat d'impulsar un mecanisme més transparent i global d'avaluació dels estàndards democràtics a tots els estats membres. Igualment, ha fet referència a la necessitat d'impulsar un "exèrcit dels europeus", en la línia ja marcada per la seva cancellera, Angela Merkel. També s'ha mostrat partidària d'abandonar els acords de lliure comerç en cas que els socis de la UE no compleixin amb els estàndards comunitaris, i també ha reivindicat la necessitat d'aprofundir en la unió monetària i de capitals, de millorar la unitat entre països de l'oest i de l'est, i del nord i el sud.
Pel que fa a la immigració, Von der Leyen ha assegurat que cal establir una diferència "clara" entre "immigració il·legal" i "immigració legal" perquè "cal saber qui entra i qui surt de les fronteres". Tot i això, s'ha mostrat contrària a idees com les anunciades per Salvini d'aixecar fronteres dins la zona Schengen i ha admès que hi ha reptes en l'àmbit laboral i demogràfic que han de de tractar-se.
Després de reunir-se amb la conferència de presidents i amb el president de l'Eurocambra, David Maria Sassoli, Von der Leyen ha reiterat el seu compromís amb el sistema dels 'spitzenkandidat' que la seva pròpia elecció no ha respectat i ha promès que si hi ha una iniciativa legislativa del Parlament Europeu que compti amb prou suport serà discutida a la Comissió. Ha enviat missatges també als socialistes comprometent-se amb un salari mínim i amb els Verds a l'hora de "posar un preu" a les emissions de CO2. Tot i això, caldrà veure amb quins suports compta la setmana que ve, perquè tot sembla indicar que els euroescèptics i ultradretans votaran a favor de la seva candidatura amb més provabilitat que els Verds i bona part dels socialistes.