El candidat del poble a Armènia s’erigirà en primer ministre

MoscouNikol Paixinian (1975), l’home que ha liderat la revolta popular que ha sacsejat Armènia l’últim mes, es convertirà demà en el primer ministre d’aquest país del Caucas si no hi ha cap sorpresa ni avui ni durant la seva elecció en l’assemblea nacional de dimarts. El governant Partit Republicà va cedir dijous passat a la pressió del carrer i va anunciar que en la sessió de demà donaria suport a aquest polític de 42 anys, un desconegut fins ara fora del país.

L’home de barba que, vestit amb samarretes de camuflatge i gorra de beisbol, ha dirigit les masses a Armènia les últimes tres setmanes va estudiar periodisme a la facultat de filologia. No va acabar la carrera perquè va ser-ne expulsat per motius polítics i des de mitjans dels 1990 va treballar en diversos mitjans armenis. Aquest desconegut de la comunitat internacional sí que era famós a Armènia des que el 2006 va entrar en política i va protagonitzar diverses protestes opositores i contra la falsificació dels comicis.

Els anys a la clandestinitat, la detenció i la condemna de set anys de presó, acusat d’haver organitzat les protestes opositores del 2008 que acabarien dissoltes per la força i amb la mort de 10 persones, afegeixen una aurèola de revolucionari a aquest home que demà es convertirà previsiblement en el primer ministre d’Armènia. Paixinian només va complir un any de condemna i va ser alliberat el 2011 en el marc de l’amnistia dedicada als 20 anys de la independència d’Armènia.

Ara, al 2018, en només tres setmanes de protestes, Paixinian ha aconseguit el suport de gran part de la població, que ha omplert els carrers de la capital, Erevan, i de moltes altres ciutats d’arreu del país per exigir la dimissió del primer ministre, Serj Sargsian. L’expresident va fer un intent de perpetuar-se al poder com a cap de govern després de canviar la Constitució per atorgar més poder a la figura de primer ministre i llavors ser investit com a tal, tot i haver promès que no ho faria. Aquesta jugada va indignar els armenis, que volen millores al seu país i que es posi fi a la corrupció i als monopolis econòmics, i de seguida van començar a secundar les protestes.

De quatre escons al govern

Paixinian és diputat i líder del Congrés Cívic, una formació que només té quatre representants al Parlament (compost per 105 escons) i que forma part del bloc opositor Ielk (sortida), que té un total 9 escons. Al principi no tenia un suport tan ampli al carrer, però la detenció de més de 200 manifestants el 22 d’abril, inclosa la seva, i l’al·lusió que va fer l’encara primer ministre Sargsian recordant la dissolució de les protestes del març del 2008, que van acabar amb sang, el van convertir en el líder indiscutible de la revolta i en la veu del poble.

Els fets es van precipitar i el 23 d’abril a la tarda els armenis ja celebraven la dimissió de Sargsian. Les protestes van continuar perquè Paixinian tampoc va acceptar la celebració d’eleccions parlamentàries anticipades, ja que considera que no poden ser netes si les organitza el governant Partit Republicà.

Paixinian va fracassar en el seu primer intent de ser nomenat primer ministre però l’èxit de la vaga general del 2 de maig, que va aturar el país amb el bloqueig de carreteres, trens i aeroports, va fer claudicar el Partit Republicà, que ha assegurat que demà donarà suport a la candidatura del líder popular.

En les protestes d’aquest mes a Armènia -un país aliat de Rússia- no s’han sentit consignes sobre política internacional i ara toca que tots els actors internacionals interessats a tenir bones relacions amb aquest país del Caucas comencin a prendre en consideració l’home que ha dirigit les masses les últimes setmanes. Passi el que passi, el que sí que és segur és que Paixinian passarà a la història d’Armènia com un dels millors tecnòlegs de la protesta al carrer, que sense vessar una gota de sang va aconseguir fer canviar el poder en poques setmanes amb accions de protesta molt professionals.