Els Verds frenen la ultradreta a Àustria

MunicDe Brussel·les a Berlín se senten sospirs d’alleujament. A Àustria no hi haurà un president populista de dretes sinó un polític sensat de 72 anys, excatedràtic d’economia i exlíder d’Els Verds. L’ecologista Alexander Van der Bellen s’ha acabat imposant en la segona volta de les eleccions presidencials amb una victòria, ajustada com mai, sobre Norbert Hofer, del Partit Liberal Austríac (FPÖ), una formació euroescèptica i de trets xenòfobs.

Hofer havia guanyat clarament la primera volta amb un 35% dels vots, mentre que Van der Bellen hi va obtenir el 21% dels suports. En la segona volta, diumenge, el recompte de vots a les urnes va situar ja el candidat d’Els Verds només lleugeríssimament per sota del seu rival. Però, després de comptabilitzar ahir tots els vots per correu, es va confirmar el sorpasso. Van der Bellen serà el novè president de la segona república austríaca després de ser votat per un 50,3% dels electors. Hofer va obtenir finalment el 49,7% de les votacions, un èxit inimaginable fins fa poc per al populisme de dretes. El frec a frec entre ells ha sigut històric. Van der Bellen ha guanyat amb tot just 31.026 vots de diferència i representarà el país en política interior i exterior en els pròxims sis anys, segons va confirmar el ministre austríac de l’Interior, Wolfgang Sobotka.

Got mig ple o mig buit

Àustria no sap, però, si el got està mig ple o mig buit. Els electors han evitat, al capdavall, que Hofer es convertís en el primer populista de dretes de l’Europa Occidental que és cap d’estat. Però l’ascens de l’FPÖ no es pot ocultar. Pràcticament un de cada dos austríacs ha volgut que el seu president fos un ultradretà de cara amable, com es defineix a Hofer, de 45 anys.

Les anàlisis dels resultats electorals mostren que la meitat dels electors que van decantar-se per Van der Bellen no ho van fer per ell com a persona, per les seves posicions, sinó per evitar Hofer. Per esquivar l’escenari que permetés al candidat de l’FPÖ dissoldre l’actual executiu de Gran Coalició de socialdemòcrates (SPÖ) i conservadors (ÖVP) i facilitar el camí cap a la cancelleria, a través de noves eleccions parlamentàries, al líder del seu partit, Heinz-Christian Strache.

Van der Bellen ha d’agrair el seu triomf sobretot a la mobilització dels electors que no volien veure populistes de dretes a palau. Però, tot i que una part dels votants l’hagin escollit com a president per meres raons tàctiques i no per convenciment polític, el resultat és sobretot un senyal contra el creixent impuls de la dreta al país.

Un país dividit

El vot per Van der Bellen és també per una amplitud de mires i pel manteniment del rumb actual en la política de la UE. El triomf de l’exlíder d’Els Verds és un important senyal de l’orientació europea d’Àustria. I és que en cap altra qüestió es van exposar tan clarament les diferències entre Van der Bellen i Hofer. El primer és partidari d’un aprofundiment de les relacions al si de la UE i d’una política europea vinculant contra Rússia i els estats balcànics occidentals. En campanya electoral, el veterà líder ecologista es va distanciar clarament del seu oponent de l’FPÖ en la gestió de la crisi dels refugiats, un tema impopular que va desencadenar a principis de mes la dimissió del canceller Werner Faymann. El ja ex primer ministre socialdemòcrata havia fet un gir de 180 graus en la qüestió acostant-se al pensament de l’FPÖ. De còmplice de la política de portes obertes de la cancellera alemanya Angela Merkel va passar a promoure l’enduriment de les condicions per obtenir l’asil al país.

La polarització a Àustria ha sigut molt visible durant la campanya electoral. Per això el primer que va fer ahir Van der Bellen és adreçar paraules de tranquil·litat a tots els austríacs. “Us vull representar a tots. Tots plegats hem de cuidar-nos de la democràcia, del nostre país. Un pot pensar diferent, però tractar els altres amb tot el respecte”, va apuntar el nou president austríac.

Norbert Hofer, al seu torn, va admetre que “naturalment” ara està “trist”. “Com a president federal hauria cuidat per a vosaltres el nostre meravellós país”, va indicar, i es va definir com “un polític de centredreta amb gran responsabilitat social”.

De la mateixa manera que els resultats de les eleccions presidencials reflecteixen que Van der Bellen va rebre molts vots per eliminació, també demostren que no tots els electors de Hofer són extremistes de dretes. La protesta i la frustració ha sigut per a molts el principal motiu per votar l’FPÖ.

En tot cas, les reaccions internacionals no es van fer esperar. El president alemany, Joachim Gauck, va felicitar Van der Bellen com a “convençut europeu”. La Comissió Europea farà avui una declaració oficial sobre el nou escenari a Àustria. Got mig ple o mig buit.