28/11/2021

Els últims trets entre Boris Johnson i Macron

LondresEmmanuel Macron i Boris Johnson han decidit cremar les naus pel que fa a la relació bilateral. Almenys fins que s'adonin que malfien l'un de l'altre gairebé tant com es necessiten mútuament. L'última disputa ha tingut lloc arran de la tragèdia viscuda dimecres passat al canal de la Mànega, en què van morir 27 persones. Mentre les patrulleres franceses encara treien cossos de l'aigua, al primer ministre britànic, Boris Johnson, li va faltar temps per aparèixer en un despatx de Downing Street i –després d'expressar el dolor que sentia per la pèrdua de vides humanes– començar a disparar contra París, acusant-la de tota la responsabilitat de l'incident. Era un missatge de consum intern. Macron és el pim-pam-pum preferit dels tabloides i dels brexiters. Responent a l'estímul atiat pel premier, l'endemà el Daily Mail no decebia a l'audiència: "Depèn de tu, Macron!", titulava.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

De nit, dimecres encara, Macron i Johnson van parlar per telèfon. Semblava que l'agressivitat anglesa s'apaivagava. Però vint-i-quatre hores després, dijous, just a temps per als informatius de les 22.00 hores, i perquè divendres ho recollissin els diaris, Downing Street va difondre una carta que havia enviat al palau de l'Elisi i que començava amb un emfàtic "Dear Emmanuel". La resta era una provocació. Si més no, així s'ho va prendre Macron, que va contestar duríssimament, titllant els britànics de "poc seriosos". "Els mandataris no es comuniquen a través de piulades i de cartes que es fan públiques", li va dir. I pujant al carro de la ràbia, París va retirar una invitació que havia fet a la ministra de l'Interior britànica per discutir el problema aquest diumenge, amb els col·legues belga, alemany, el dels Països Baixos i el de la Comissió Europea.

Cargando
No hay anuncios

El pecat original

El Brexit, pecat original, és al darrere de bona part o de tota la desconfiança que sent Macron cap a Johnson. Des què el premier va arribar a Downing Street, el juliol del 2019, la manera de relacionar-se amb la UE, amb fets consumats, com amb l'intent de renegociar el Protocol Nord-irlandès, no ha fet més que posar en estat d'alerta a les cancelleries comunitàries. Des de Brussel·les, probablement Johnson es veu com un bon tipus per anar de farra, però mai per deixar que tingui cura de la cartera ni perquè s'ocupi de les criatures. Només cal afegir els problemes amb els pescadors francesos al canal, conflicte també derivat del Brexit, i un primer quadre queda completat.

Cargando
No hay anuncios

N'hi ha molt més. Publicant la carta, una vegada més, Johnson va voler ensarronar els britànics per amagar l'engany original. El premier venia a dir: "Tinc un pla per acabar amb l'arribada de pasteres però depèn que els francesos ens deixin patrullar les seves platges i que ens deixin retornar-los-hi de forma immediata tot just desembarquin a les nostres coses". És a dir, la promesa de què amb el Brexit "recuperarem el control de les fronteres" era una fantasia.

Cargando
No hay anuncios

De fet, si les vides dels migrants importessin realment, la llei no seria la que és. Perquè, a la pràctica, el que fa és que no hi hagi cap ruta segura per entrar al Regne Unit per demanar asil. Si s'hi entra de forma il·legal, a través del canal de la Mànega, les possibilitats d'obtenir refugi són menys que zero. I per demanar-ho legalment, i amb possibilitats d'èxit, primer cal ser al Regne Unit. No és possible sol·licitar-ho des d'una ambaixada o consolat britànic a l'estranger. Els francesos demanen als britànics que sigui possible fer-ho des del seu territori. I Johnson no està disposat a acceptar-ho.

Que París desconvoqués la ministra Patel és també tenir poca traça. Perquè el drama dels refugiats que arriben a Dover no comença a Calais, ni tan sols a Grècia, sinó a Síria, l'Afganistan o la banya d'Àfrica. Però cal que els anglesos s'hi impliquin i no s'han de marginar per una enrabiada. Tenir respecte per la vida humana voldria dir deixar de banda la política partidista i nacionalista de curta mirada. Però això no passarà. El resultat és que els migrants continuaran morint ofegats al canal, al Mediterrani o a qualsevol altra ruta infernal.