El Canadà retira la ciutadania d'honor a la qüestionada Suu Kyi pel genocidi rohingya

BarcelonaS'han acabat l'admiració i els somriures de complicitat entre el Canadà i la líder de Birmània, Aung San Suu Kyi, que fa tan sols un any era rebuda amb tots els honors pel primer ministre, Justin Trudeau. El Congrés ha aprovat retirar la ciutadania honorària que se li va concedir el 2007 per la seva complicitat en la repressió contra la minoria musulmana dels rohingyes.

La moció aprovada pels diputats condemna les autoritats birmanes pel genocidi de la minoria rohingya del país, sol·licita sancions contra el país asiàtic i vota a favor de la retirada de la ciutadania honorària a Suu Kyi, la cap 'de facto' del govern birmà i ara una qüestionada premi Nobel de la pau, a qui altres guardonats han recriminat el seu silenci davant de la massacre i la persecució contra la minoria ètnica.

Tot i les creixents pressions, Trudeau s'havia negat en els últims mesos a retirar-li la ciutadania honorària Suu Kyi, però no ha tingut més remei davant dels fets consumats del Parlament d'Ottawa. Amb tot, la votació no suposa la retirada automàtica de la ciutadania honorària, i el govern canadenc ha d'estudiar ara com materialitza la voluntat dels diputats.

La iniciativa ha sorgit de Gabriel Ste-Marie, membre del partit Bloc Quebequès, de l'oposició, que ha defensat el gest com "un gran símbol". La Universitat d'Oxford ja va aprovar la retirada del títol honorífic a la líder birmana, mentre que l'Acadèmia dels Nobel ha manifestat que el guardó no se li pot retirar perquè encara és mereixedora dels valors pels quals el va rebre el 1991, quan estava empresonada.

És la primera vegada que el Canadà es planteja retirar una ciutadania honorària a algú distingit. La dirigent birmana la va rebre el 2007 pel seu paper en el moviment democràtic de Birmània i després d'haver patit a la seva pell la repressió del règim, que la va mantenir en arrest domiciliari durant 15 anys obviant la forta pressió internacional.