Les ONG denuncien que la Comissió ha cedit a les pressions dels antiimigració
Barcelona1. Com valoreu el document del pacte?Oscar Camps (Open Arms):
El pacte suposa avalar i institucionalitzar les polítiques xenòfobes que ja es duien a terme, avalar l’externalització de fronters i els centres d’internament de Líbia. Parla de reforçar les deportacions, d’externalització de la vigilància fronterera, amb més acords com els de la UE amb Turquia o els d’Espanya amb el Marroc. Fins i tot avala la suspensió del dret d’asil en situacions “d’excepcionalitat”, com va fer el govern grec el març passat. Potser el 2015 la situació era excepcional, però ara hi ha moltes menys arribades.
Raquel González (Metges sense fronteres): Hi ha una enorme dissociació entre la retòrica, que parla d’un enfocament humà i diu que salvar vides al mar no és una opció, i el contingut de les mesures del pacte. El que han fet és un mecanisme de solidaritat a la carta on es pot escollir entre acollir migrants o refugiats o treballar per retornar-los, i hi ha un reforç de la cooperació amb tercers països per facilitar devolucions tan ràpid com sigui possible. L’única cosa que trobem positiva de l’acord és que almenys es posa per escrit que intentaran donar més protecció als infants, però sense precisar una estratègia clara.
Miguel Pajares (Comissió Catalana d'ajuda al refugiat): La UE torna a fer una aposta per reforçar el control de fronteres: acords amb tercers països per frenar l’arribada de refugiats a Europa i més blindatge amb Frontex. No es preveuen vies segures. Està bé que es prevegin mecanismes de solidaritat entre països i que hi hagi sistemes de repartiment centralitzats per la UE, però aquesta centralització hauria de funcionar amb un desenvolupament legal que obligui els estats a respectar un sistema europeu de protecció i asil. Tanmateix, els estats segueixen tenint l’última paraula. Fa cinc anys que només hi ha avenços a nivell europeu en el reforç de fronteres.
Marissa Ryan (Oxfam Intermón): La Comissió ha cedit a les pressions dels governs de la UE que tenen com a únic objectiu reduir el nombre de persones a qui es concedeix protecció a Europa. El tràgic incendi que va destruir el camp de refugiats de Mória, a Grècia, ha posat de manifest el fracàs d’Europa a l’hora de mantenir un sistema humanitari de migració i asil.
2. Què és el que us preocupa més de l’acord? 3. Com creieu que hauria de ser la política europea d’immigració i asil?Oscar Camps (Open Arms):
El més greu és que s’acceptin i es justifiquin les expulsions en calent a Líbia o la col·laboració amb els autoanomenats guardacostes per blindar les fronteres europees. S’estan institucionalitzant les vulneracions de drets humans. On queden totes les bones paraules?
Raquel González (Metges sense fronteres): El pacte no respon als problemes més urgents. Continuen atrapades milers de persones en camps de contenció a les illes gregues, en condicions que són infrahumanes i inassumibles. I ara mateix el nostre vaixell de rescat està bloquejat al port de Palerm. I continuen els acords bruts de control de les fronteres europees amb països com Líbia.
Miguel Pajares (Comissió Catalana d'ajuda al refugiat): Els temes centrals han de ser obrir vies legals i segures d’entrada, que permetin una migració regular, i establir mecanismes de salvament marítim: un operatiu de rescat europeu per evitar que continuïn els morts al Mediterrani.
Marissa Ryan (Oxfam Intermón): És preocupant que la UE continuï advocant per gastar els pocs diners del desenvolupament per frenar la migració en lloc de dedicar-los a reduir la pobresa. L’obsessió de la UE amb la immigració ha donat pocs resultats positius i ha soscavat la seva credibilitat com a soci dels països africans. No s’ha d’invertir en capacitació i suport per a les forces de seguretat i els guàrdies fronterers, que només incrementen el risc per als migrants i la població local.
3. Com creieu que hauria de ser la política europea d'immigració i asil?
Oscar Camps (Open Arms): Fa molts anys que reclamem que Europa ha de complir la seva obligació de rescatar els nàufrags al Mediterrani. Això ni s’esmenta a l’acord i, en canvi, a les ONG que fem la feina que els estats no fan ens posen traves i ens criminalitzen.
Raquel González (Metges sense fronteres):
Necessitem una Europa més humana, i no en termes morals sinó legals. Que tingui mecanismes de protecció adequats per a la gent que els necessita. Cal un sistema europeu de rescat al Mediterrani. I una política que ordeni la immigració en lloc de militaritzar les fronteres.
Miguel Pajares (Comissió Catalana d'ajuda al refugiat): Cal desenvolupar la normativa europea d’immigració i asil perquè realment totes les deficiències que estem veient en molts països es resolguin. I això passa per una normativa europea unificada que garanteixi que tots els estats membres arribin a complir uns mínims.
Marissa Ryan (Oxfam Intermón):
La pandèmia de coronavirus ha posat en relleu el valor dels migrants per a les nostres societats. Per impulsar el potencial d’Europa per recuperar-se de la crisi, la UE ha de reconèixer el paper crucial que tenen els migrants en la supervivència econòmica i social de les nostres societats i permetre la seva participació en l’economia. L’èxit o el fracàs d’aquest esforç està en mans dels governs dels estats membres.