La Cámpora, els soldats dels Kirchner

BUENOS AIRESJa fa mesos que, en qualsevol moment, pot aparèixer a totes les pantalles de televisió o ràdios argentines per sorpresa i sense avisar la presidenta Cristina Fernández. Ja sigui inaugurant una fàbrica o bé simplement per dirigir-se als ciutadans; per llei, tots els mitjans audiovisuals han d'emetre sense excepció els seus discursos, sempre que ella ho demani. Un model que ha copiat del veneçolà Hugo Chávez. Es tracta de les anomenades cadenes nacionals i bona part tenen lloc a la Casa Rosada, la seu del govern argentí a Buenos Aires, a la plaça de Mayo. Quasi sempre, al costat de la mandatària hi ha els seus ministres, així com la claca de joves que no paren de cantar i cridar a favor seu, com quan es va decretar la nacionalització de Yacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF), fins fa uns mesos filial de Repsol, presidida per Antoni Brufau. Aquests joves funcionaris i seguidors de la presidenta són membres de La Cámpora, una formació política, i s'autoproclamen "els soldats de Cristina".

La presidenta argentina, Cristina Fernández, no només va quedar vídua quan va morir el seu marit, l'expresident Néstor Kirchner. Va quedar sola també davant el poder que exerceix el peronisme, suposadament aliat seu. El seu marit va saber parar els peus a una part dels barons del Partit Justicialista (peronista), que, com en altres ocasions amb altres caps d'estat, després de situar-los a la Casa Rosada, van fer mans i mànigues per derrocar-los. "El peronisme és així; hi conviuen des de l'extrema dreta fins a l'extrema esquerra", explica Rosendo Fraga, analista i responsable de la consultora Nueva Mayoría. Segons Fraga, l'Argentina només pot ser presidida per un peronista. "I, si no, que l'hi diguin a Raúl Alfonsín, que va patir més de 10 vagues generals en pocs anys, liderades pels sindicats… peronistes", recorda.

En vista d'aquesta situació, Cristina Fernández, sola i amb cada cop més enemics que amics polítics, ha optat per confiar part de les regnes del poder a l'ombra en el seu fill Máximo, un jove de 35 anys i fins no fa gaire un desconegut per a la gran majoria dels argentins. De fet no se li coneix la veu i esquiva els mitjans amb gran habilitat. Hi ajuda el fet que resideix a la remota localitat patagònica de Río Gallegos, a més de 2.500 km de distància de Buenos Aires, la capital federal i centre del poder polític. Allà va néixer tímidament el 2003 La Cámpora, una agrupació política que deu el seu nom a Héctor José Cámpora, expresident del país, i que, a gran velocitat, ha crescut reclutant amics i coneguts del fill Kirchner -després una gran base de ciutadans anònims- per catapultar-los, des de fa poc, a la primera i segona fila del poder executiu i legislatiu del país.

Formació potent i enigmàtica

Laura di Marco és periodista argentina i autora d'un llibre que ha batut rècords de vendes al país sud-americà. Es tracta de La Cámpora, història secreta dels hereus de Néstor i Cristina Kirchner . Di Marco confessa que se sap poc encara sobre aquesta agrupació política liderada pel fill de la presidenta: "Es tracta d'un fenomen molt potent i que ha sabut convocar la joventut; i això és molt important si partim del total desinterès per la política demostrat pels més joves durant els anys 90 i principis del 2000". De fet, aquesta és una de les frases més repetides per Cristina Fernández en bona part de les seves intervencions en cadena nacional. Treu pit quan destaca el fet que la joventut torni a "militar en política, a defensar les seves conviccions", com quan ella era jove i lluitava contra la dictadura militar. I és, suposadament, gràcies als Kirchner.

Aquest llibre de Laura di Marco és tot un manual d'aquesta nova etapa política per la qual passa l'Argentina. L'any que ve farà 10 anys que els Kirchner ocupen la Casa Rosada. I en les últimes eleccions del novembre passat, Cristina Fernández va ser escollida cap d'estat amb el 54% dels vots. Una xifra rècord. I cada vegada més el pes polític de la seva gestió està en mans de La Cámpora, liderada per Máximo Kirchner.

Segons alguns analistes i periodistes argentins, La Cámpora encara està en una fase gestacional. I Laura di Marco hi està d'acord: "És un grup que barreja la continuïtat de la vella política dels anys 90 amb els valors dels militants dels anys 70 que van lluitar contra els militars; i, ara per ara, no se sap del cert cap a quin cantó acabaran inclinant-se".