Una campanya plena d’imprevistos i de vots prestats

ParisAvui culmina la cursa a l’Elisi més desconcertant que es recorda en els últims decennis a França. La llista de les particularitats és extensa: la primera vegada que el centredreta celebrava unes primàries, el KO de velles glòries polítiques com Nicolas Sakorzy i Alain Juppé, debats televisats amb 11 candidats, la no representació a la segona volta dels tradicionals partits d’esquerra i dreta, més de set milions de vots per a un partit d’extrema dreta o una campanya marcada pels afers mediàtics i judicials. De fet, aquest últim detall va capgirar la direcció que la cursa havia agafat després dels comicis interns del centredreta. Llavors el conservadorisme liberal de François Fillon va aconseguir imposar-se, contra pronòstic, agrupant fins a tres milions de vots a la segona volta. Molts van estimar aleshores que el vencedor d’aquelles eleccions seria el pròxim president de França. Les enquestes del gener donaven a Fillon el 23% d’intenció de vot -només dos punts per darrere de la sòlida Marine Le Pen i sis punt per davant del fenomen Emmanuel Macron- i el posicionaven així com l’home fort.

Però les revelacions de Le Canard Enchaîné sobre les presumptes feines fictícies de la seva esposa no van agradar gens ni mica. I les enquestes del febrer ho van acabar de confirmar: Fillon va veure com se li volatilitzaven fins a sis punts i mig d’intenció de vot en un mes, mentre que Macron començava a pujar com un suflé. I a partir d’aquí, els afers -no només els del candidat conservador, sinó també els de Le Pen i el Front Nacional- van empestar la campanya i van neutralitzar altres temes que semblaven prioritaris, com la seguretat i l’atur, vist el context de l’Hexàgon.

Desafecció socialista

L’efecte suflé de Macron també ha pogut nodrir-se per la sobredosi d’enquestes, que eventualment han pogut definir el vot durant la campanya. I, de retruc, pel consegüent abandó de Benoît Hamon per un grup força nombrós de socialistes aferrissats al vot útil per evitar l’arribada de Le Pen a l’Elisi.

De fet, una enquesta publicada aquesta setmana assegurava que el 60% dels electors que tenen la intenció de votar Macron ho faran perquè no tenen més opcions, mentre que, a la inversa, el 59% dels que voten per Le Pen ho faran per militància. A més dels fidels, la ultradretana recuperaria avui un terç dels electors de Fillon (32%), un 14% dels de Jean-Luc Mélenchon i un 4% dels d’Hamon. Macron, en canvi, aconseguiria el vot de 7 de cada 10 electors del socialista, un 48% dels de Mélenchon i un 42% dels de Fillon. No serà fins aquest vespre, però, quan es veurà com està muntat el suflé o si es desinfla.