El calvari que viuen ara els libanesos: "Ens sentim desemparats"
Milers de famílies han hagut d'abandonar casa seva per les hostilitats entre Hezbollah i les forces israelianes
Tir (Líban)Mahmoud Mowassi observa amb angoixa les columnes de fum que s’eleven darrere la badia i que es poden veure des dels finestrals d’una de les aules de l'escola tècnica de la ciutat libanesa de Tir. El centre educatiu, reconvertit pel municipi en un centre d'acollida improvisat, ara és casa seva, i també la de moltes altres famílies que fugen del sud del Líban. Els combats entre la milícia xiïta Hezbollah i l’exèrcit israelià van començar el 8 d’octubre de l’any passat. Durant aquests mesos s’han concentrat sobretot a la frontera entre Israel i el Líban, tot i que també hi havia atacs limitats en altres regions del país àrab.
Aquest setembre, però, Israel va canviar les regles del joc i va estendre la seva campanya de bombardejos als suburbis de Beirut i a l'est del Líban, concretament a la vall de la Bekaa. A banda de la intensificació dels atacs aeris, l'exèrcit israelià ha ampliat l'ofensiva amb operacions terrestres, i els combatents de Hezbollah estan lluitant cos a cos per impedir l'avançament de les tropes israelianes.
Avui, Tir és a tocar del front, però de moment és un lloc segur, mentre els tancs israelians intenten avançar des de la frontera sud del Líban cap a la riba sud del riu Litani. Cada dia que passa la batalla es va tornant més violenta, i empeny centenars de milers de libanesos a fugir cap al nord del país. “Estic preocupat per la seguretat de la meva família. A la guerra del 2006, Tir va ser l'únic lloc segur del sud del Líban. Però tinc por que un dia ens sorprenguin els tancs israelians als carrers –admet el Mahmoud–. Només Déu sap què passarà. Estem a les seves mans”, afegeix. Casa seva, a la localitat d’Aitarun, a pocs quilòmetres de la frontera, va ser destruïda pels bombardejos israelians. Per tant, no té on anar.
La crisi humanitària ha portat al límit el govern libanès, en fallida des del 2020. Tot i l'ajuda internacional, el suport és insuficient. “Rebem paquets de menjar, però cap ajut econòmic del govern. Ens sentim desemparats. A la guerra del 2006, l'estat estava més present. Probablement, la crisi econòmica ha fet que l'estat flaquegi. El govern ens ignora”, es queixa el Mahmoud. El que més li preocupa, però, és haver de tornar a fugir i no trobar un lloc on anar.
L'escalada israeliana al Líban s'ha intensificat les últimes setmanes i ha forçat més d'un milió de persones a fugir. Els 900 centres d'acollida que ha habilitat el govern libanès estan saturats. Per aquest motiu, centenars de famílies vaguen en la intempèrie buscant un lloc on passar la nit. Algunes s’han instal·lat a la localitat de Sidó, al sud de Beirut. D'altres, a la mateixa capital, que ha acollit desenes de milers de desplaçats pels intensos bombardejos als suburbis de la ciutat.
Fàtima Rammal i la seva família, que van fugir de la localitat libanesa de Khiam, a prop de la frontera amb Israel, han iniciat un periple invers. Es van traslladar a Beirut gràcies a un conegut que els va oferir una habitació. Fa poques setmanes, però, van haver de marxar perquè el propietari de l’allotjament el necessitava per a altres familiars que, al seu torn, han hagut de fugir de Dahieh, un dels suburbis del sud de la capital libanesa, també pels bombardejos israelians. Després d’anar d'un lloc a l'altre, han trobat una casa buida a Kafr Sin, al municipi de Nabatieh, al sud del Líban. “Hem anat a moltes ciutats. És molt humiliant no saber on anar i ser al carrer amb les maletes. Per sort, hem trobat aquesta casa per viure, i tant de bo ens quedem aquí durant força temps”, exclama la Fàtima.
Kafr Sin està situada al nord del riu Litani, on Israel ha traçat la seva línia divisòria per a la invasió terrestre. Aquest petit poble, que abans tenia 200 habitants, ara ha vist créixer la seva població amb més de 500 famílies desplaçades. Amb l'avanç de les operacions terrestres, però, ja no sembla que hi hagi cap lloc segur al sud del Líban.
“Israel ha creuat totes les línies vermelles”, sentencia Milad Eid, propietari de l'hotel Alma Verdi, a la localitat fronterera d'Alma al-Shaab, un dels pocs llogarets cristians al sud del Líban. L'artilleria israeliana bombardeja intensament la zona. "Som cristians; no hauríem de ser objectiu dels atacs d'Israel", exclama.
Fa unes setmanes, el Milad ens va mostrar els danys al seu hotel a Alma al-Shaab: “Mira tota aquesta destrucció. Quan arribi l'hivern hauré de tapar amb plàstics les finestres”, es queixava mentre avaluava l'impacte dels bombardejos recents. Encara que la seva família viu a Beirut, ell passa temporades en aquest poble fronterer, convençut que quedar-s’hi és la seva manera de resistir. Tot i les destrosses, el seu hotel és tot el que li queda i no està disposat a abandonar-lo.
Només queden trenta habitants en un petit poble cristià en què la violència fronterera ha provocat l'èxode de famílies senceres cap a Beirut. No és fàcil adaptar-se a aquesta nova vida. Això és el que li passa a Elias Zaouru, que no troba feina i que ha de continuar pagant un lloguer mensual. “Ens estem quedant sense estalvis i no sabem quan s'acabarà tot. Beirut és molt car. He començat a treballar com a taxista per poder pagar les factures”, lamenta. I afegeix: “Trobem molt a faltar casa nostra a Alma al-Shaab. Només desitjo que tornem a viure en pau”. “L'enemic no entén que, faci el que faci, mai ens prendrà el dret de tornar a casa. La nostra convicció és molt forta. Encara que destrueixin una vegada i una altra les nostres llars, tornarem per reconstruir-les”, sentencia, per la seva banda, Zeinab Namer, que ha estat desplaçada dels suburbis de Beirut.
El conflicte entre Israel i Hezbollah es pot convertir en una guerra total. Els refugis que avui són segurs per als desplaçats podrien no ser-ho demà. “Qui es podia imaginar que els israelians tornarien a posar un peu al Líban? –es pregunta Yousef Mouad, un analista militar–. No serà com el 2006, quan es van retirar després de 33 dies. Aquesta vegada s'hi quedaran”, vaticina.
En aquest context, la perspectiva d'un alto el foc és cada cop més remota. Mouad subratlla que el nou líder de Hezbollah probablement optarà per posicions més agressives amb l’objectiu de legitimar el seu lideratge i venjar el seu predecessor. Amb la possible intensificació del cicle de violència, la regió s'enfronta a un futur incert, marcat per la intransigència i la confrontació. “La història suggereix que, sense canvis significatius al capdavant de Hezbollah, el conflicte no només persistirà, sinó que podria escalar a nivells encara més alarmants”, conclou.